La lletera

En aquesta ocasió voldria recordar la llet com un dels aliments més antics i indispensables, però que també —com tot— ha anat adaptant-se als nous temps.

Avui dia tots comprem la llet envasada, però antigament teníem l’oblidada lletera, un estri semblant a un pot amb una tapa i una nansa, la qual era de gran ajuda a l’hora d’anar a comprar la llet i poder-la transportar fins a casa. Can Quintana, Cal Negrillo, Can Torroella, Cala Daldeta, Can Vives, Can Navà… eren alguns dels petits negocis on anàvem a cercar la llet. Tot i així, també cal fer esment d’algunes vaqueries que hi havia al centre del poble, com és el cas de Can Mauri o de Can Garsa, les quals et donaven la llet acabada de munyir.

Però quan parlem de llet no ens podem oblidar de recordar en Puerto Rico amb el carro ple de lleteres i algunes mesures penjades. Quants anys repartint llet pel poble i de ben segur que moltes històries viscudes…

Un cop ens arribava la llet a casa s’havia de bullir, tot vigilant que un cop al foc no vessés. Qui no recorda posar el tel de nata sobre el pa amb un polsim de sucre? Ah, i com molts ja sabeu, si era el cas que es posava a tronar, aquella llet es convertia en mató.

Ara diuen que tornen les lleteries, podria ser que tornés la lletera?

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>