La memòria de les pandèmies

Fa uns dies uns companys em van demanar un article sobre les grans pandèmies de l’antiguitat. Aprofitant que ara fa un any des que va començar l’estat d’alarma degut a l’avenç de la covid, m’ha semblat interessant d’ampliar la investigació per a fer una mica de memòria de les pandèmies més virulentes de la història del context europeu.

En aquestes línies ens detindrem en tres de les principals pestes de la història: l’antiguitat, l’època medieval i l’època contemporània. Quan utilitzem el mot pestes ho fem al·ludint a les epidèmies de malalties que es donaren a l’antiguitat d’una manera general sense referir-nos necessàriament al que avui en dia entenem com a pesta (la pesta bubònica, per exemple), sinó als brots contagiosos de diferents patologies. De fet, fem referència al mot original pestis en llatí, que no distingia entre el tipus de malaltia ni virus o patogen que la causava, encara que sí que trobem detallades descripcions sobre els símptomes amb els que la gent emmalaltia.

Les notícies d’epidèmies ens arriben ja des de ben antic, i és que en un context on els avenços mèdics i higiènics eren pràcticament nuls cal esperar que no es prenguessin les mesures adients per a evitar contagis i tractar els mals de la malaltia i evitar els brots, que en el pitjor dels casos acabaven reduint dràsticament la població.

L’Àngel de la mort colpejant una porta durant la pesta de Roma. Gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay

Tot i que per norma general les epidèmies del context clàssic afectaven fàcilment totes les classes socials sense distinció, és de lògica pensar que els seus efectes feien estralls si la població afectada patia carències alimentàries o altres patologies cròniques a més de condicions higièniques deficients. Generalment, aquestes epidèmies es donaven sobretot en nuclis de població grans com ciutats o viles, per motius que tots intuïm com són la probabilitat més gran d’aglomeració i els problemes de ventilació d’alguns espais. Els focus de contagis depenien molt del tipus de malaltia, però generalment els propiciaven els intercanvis per via marítima, —en el cas de les costes mediterrànies—, o bé els grans moviments de contingents humans, és a dir, els exèrcits o pelegrinatges. Són conegudes per exemple la Plaga d’Atenes, que assolà la ciutat a mitjans del segle V aC; o ja dins la categoria de pandèmies i millor conegudes Pesta dels Antonins o Plaga de Galè (165-180 dC) i la Pesta de Cebrià (249-265 dC) o Plaga de Justinià, que s’inicià a mitjans del segle VI dC i és possible documentar rebrots fins al mitjans segle VIII dC.

Val a dir que de totes elles, només la darrera era un brot de pesta bubònica, mentre que se sospita que la pesta de Galè pogués ser verola i la de Cebrià ebola. A tall de curiositat, se sospita que l’emperador Marc Aureli hauria pogut morir d’aquest brot de verola l’any 180 mentre estava en campanya amb els seus exèrcits l’actual ciutat de Viena. Per altra banda, el mateix Cebrià, que era bisbe de Cartago en el moment en que la pesta que porta el seu nom assolà el nord d’Àfrica, ens confirma que l’emperador Claudi el Gòtic perd la vida a causa de la malaltia que es propagava amb virulència sense distinció de classe. Les cròniques també diuen que el mateix Justinià es contagià de pesta durant el brot del seu regnat (527-565 dC) però aquest l’hauria superada. Sobreviure a una pesta era quelcom difícil, però no impossible. En el cas de la pesta bubònica de Justinià les xifres parlen d’una mortaldat d’un 60%, que com en la resta de casos, es dona d’una manera molt més elevada entre els sectors més de població més joves (infants de menys de dotze anys) i les persones majors.

Miniatura de la Bíblia de Toggenburg (Suïssa, 1411), que habitualment s’interpreta com a representació de la pesta negra però que podria tractar-se d’una representació de la verola

Més coneguda pels catalans sigui possiblement l’anomenada pesta de lo mal any primer (1333) un brot de pesta bubònica que assolà Europa i reduí la població dels Països Catalans en més d’un 30% (alguns autors arriben a parlar d’un 60%). En realitat, lo mal any primer no fou l’any de l’epidèmia, sinó que aquesta comença amb virulència a partir del 1346 possiblement agreujada per la malmesa economia conseqüència de lo mal any primer. Aquest brot de pesta bubònica causat pel bacil Yersinia Pestis, el mateix que es trobà en les restes analitzades del temps de Justinià, afectà tot Europa entre els anys 1348 i 1354, però molt especialment les ciutats mediterrànies amb grans ports o accés per via marítima, com la ciutat de Barcelona. Aquests brots es coneixen popularment com la mort negra o la mort coronada. D’aquest episodi tan fosc de la història europea, la tradició popular i les manifestacions artístiques se’n feren ressò creant tot tipus de representacions macabres d’aquest episodi que romangué per sempre en la memòria popular. Recomano molt especialment un article publicat a la revista Ab Origine per Oriol Cos sobre el culte a la mort a l’Europa d’aquesta època titulat La mort coronada.

Escut de Plagues: la mort coronada com a vencedora (1607-37). © Museu Alemany d’Història

A més dels constants brots de tifus, còlera, més pestes, malària o veroles, la pandèmia que més estralls causà abans de la covid fou la coneguda grip espanyola, no perquè aquest fos l’origen del brot, sinó perquè foren els estudiosos espanyols qui en descobriren el cep que la causava. La grip espanyola fou l’epidèmia més mortífera del segle XX i possiblement de tota la història. Als seus efectes s’hi afegí la dramàtica situació europea en el context de la Primera Guerra Mundial. A l’illa de Menorca, l’any 1918 és conegut com s’any de sa grip i hi són molt presents en la memòria popular les cròniques sobre famílies que perderen quasi tots els seus membres a causa d’aquesta pandèmia que deixà almenys 40 milions de morts a tot el món entre els anys 1918 i 1920. Destaca per exemple la pèrdua d’una coneguda família de farmacèutics de Ciutadella, dels que avui dia ens resta encara una farmàcia modernista que és una de les joies patrimonials de la ciutat. Avui dia sabem que el virus que la causà fou un brot d’influença virus A i que molt possiblement s’originà al sud-est asiàtic al voltant de l’any 1916.

Sense ànim de ser pessimista o moralista, els avenços en medicina no són una garantia per a protegir-nos enfront de les pandèmies, que han existit sempre des que els humans som éssers biològics. Així i tot, sí que ho són la prudència i la paciència així com la necessitat imminent de salvaguardar el clima i el nostre hàbitat per ajudar els nostres cossos a poder fer front a aquests patògens i virus que ens envolten. Les restriccions covid, tot i que molt feixugues per a tots, són un mal necessari l’objectiu del qual és poder posar fi a aquesta situació quan abans millor i amb el menor nombre de pèrdues possibles. En el cas de la grip espanyola, la negativa dels governs a fer front a la situació en favor del conflicte bèl·lic que dominava l’opinió pública resultà catastròfic a uns nivells devastadors. La mala gestió de la pandèmia deixà un rastre de quasi 50 milions de morts i afectà també a la població jove d’entre 20 i 40 anys, sobretot soldats del front.

Si volem aprendre alguna cosa de la situació cal que mirem per un moment al passat, aquest cop sí, per aprendre dels errors comesos. Des del punt de vista històric, no som més que un episodi, però des del punt de vista humà aquest episodi romandrà en la nostra memòria col·lectiva durant moltes generacions. És a les nostres mans que els nostres nets ho recordin com un exemple a seguir o com una catàstrofe.

La Dansa de la Mort de Verges, celebrada el Dijous Sant, és una de les poques danses macabres medievals que han sobreviscut al pas del temps. S’interpreta com una mena de ritual per allunyar la mort, que no perdona ningú. En moments d’epidèmia proliferaren aquestes danses fúnebres com un mecanisme de patrimonialització en la memòria col·lectiva d’aquestes pèrdues, que havien de servir per a recordar la fragilitat de l’ésser humà. (CC) Wikimedia Commons
bubònica, dansa de la mort, ebola, grip espanyola, influença, lo mal any primer, pandèmia, pesta, s'any de sa grup,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>