La meva amiga H

Ara que ens manquen les carícies penso en aquell forn de Ripoll que es diu Junyent. Resulta que un junyent és com un aiguabarreig, la unió de dos corrents d’aigua. El significat, però, ara m’és igual. M’agrada més com sona que no pas què és. I em passa per la meva amiga H.

La meva amiga H és ripollesa de soca-rel: odia Ripoll però no n’ha marxat mai. El fet de romandre aquí no l’ha contaminada gaire d’accents aliens, però és una mil·lenial que evidencia el canvi lingüístic. Per a mi, sentir-la parlar és un goig. I per això us ho vull explicar.

La meva amiga H fa una cosa que sento poc en altres parlants: palatalitza els grups que tenen iod, ço és, una i semivocàlica (o semiconsonàntica). Us ho explico: en català, les is i les us són encarregades de tergiversar mots aparentment senzills. Fan monoftongar, palatalitzar o velaritzar coses impensables.

La meva amiga H.

De petits ens van ensenyar que hi havia vocals i consonants. Que per a fer les primeres l’aire sortia sense res que li impedís el pas i que per a fer les segones alguna part obstruïa la sortida de l’aire. Ens van dir que en català n’hi havia cinc d’escrites i fins a vuit que pronunciàvem… però potser no ens van dir que la i i la u podien jugar els dos papers. Fixem-nos-hi: la i de iogurt i la i de idea no sonen igual, perquè la primera és una semivocal (iod) i la segona una vocal. La u de caure i la u de túnica cosines germanes: la primera una semivocal (vau) i la segona, vocal.

Quan la i es troba en contacte amb la nasal n o la líquida l, fa que el so palatalitzi. Els sons representats pels dígrafs ny i ll tenen sempre una iod amagada, que a vegades surt (ains) o s’amaga (anys). La meva amiga H en sap molt, d’això: per a ella les colònies són colonyes, en Daniel és en Danyel i si no n’hi ha, no nyà. Com a bona mil·lenial, no pronuncia la lateral palatal (ll) i no és de les que diuen llibre, sinó de les que fan yibre i precedeix els que ja fan gibre. Confón la enya i la ella i fa nyenya per llenya (tot i que si no, diria yenya) i homogeneïtza les consonants de coses com junyent (junyeny > nyunyeny).

L’assimilació de sons és divertida. I la palatalització és divertidíssima. I per això i molt més, la meva amiga H és la millor amiga que podria tenir.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>