La mort com a procés de vida

Mort, tristesa i alegria. Sembla un joc de paraules o una lectura entre línies, perquè també ens podem sentir morts quan ens envaeix un sentiment de tristesa en vida per fets o situacions viscudes, sota la incomprensió de mirades externes. Davant d’aquest sentiment cal demanar ajuda per tal de gestionar correctament les emocions i retornar a l’equilibri que ens permeti de sentir.

Els adults són els responsables d’acompanyar llurs fills. Quan parlem d’infants cal observar, aturar-nos, identificar i vetllar per un desenvolupament emocional sa. Tot això és essencial perquè l’infant pugui gaudir de cada una de les etapes evolutives.

Cal també cercar eines o estratègies per a afavorir la gestió de les emocions: crear espais de confiança en què se sentin segurs i acompanyats, no fer judicis, trobar moments de conversa, d’escolta, d’intercanvi d’opinions envers situacions i aprenentatges viscuts. Cal deixar que els infants exterioritzin les emocions tal com les senten sense adoctrinar els sentiments que els provoca una situació. Així serà més fàcil que puguin identificar-les i reconèixer-les.

Davant la mort cal explicar a l’infant que aquesta forma part de la vida i que, de la mateixa manera que vivim el naixement, acompanyem la pèrdua. Parlar-ne fa que es pugui viure en un context de normalitat i ens permet d’expressar obertament les emocions.

La cultura occidental no ens ensenya a viure o sentir la mort com a una part de la vida, ans al contrari: ens incita a viure la mort des del dolor, des de l’aferrament, des del no deixar anar.

El dol és el procés natural d’adaptació a una pèrdua, al trencament d’un vincle. Podem parlar fins i tot de dol quan experimentem els canvis de les etapes evolutives (infantesa o adolescència), o els canvis relacionats amb les decisions importants (canvis de feina, de zona geogràfica, trencament de relacions familiars, afectives o de parella…).

La cultura occidental ens fa viure la mort des del dolor i no pas com una etapa més. A més, el fet de no parlar obertament de la mort, fa que encara sigui un tema tabú.

Cada un de nosaltres sentim el dol de manera diferent. Tots tenim un procés i un temps de recuperació que depèn de les característiques de cada persona. La gestió del dol és un procés que pot requerir acompanyament, ja que s’impliquen sentiments i emocions i identificar-los no és pas una tasca senzilla.

Ara per ara la mort continua essent un tema tabú, un més d’una llarga llista. Relacionem la mort amb el dolor i la tristesa. Tal com deia el filòsof Aranguren, «el pensament de la mort amarga el sentit de la vida». En altres cultures la mort és present des de ben petits: naixem, creixem i ens morim.

La meva opinió és que cal normalitzar que la mort és un fet amb un vessant biològic. És important, per tant, fer sobretaula amb els amics, companys, fills, familiars, etc. per a expressar com ens sentim, exposar quines emocions afloren davant la pèrdua d’un ésser estimat. Parlar-ne ajuda a identificar sentiments i emocions que, de mica en mica, amb la verbalització, es deixen anar i es manifesten des d’una mirada més sana.

Davant de la mort podem reconèixer cinc emocions:

  1. Tristesa: el plor i les llàgrimes ens permeten de canalitzar el dolor i d’expressar-lo.
  2. Enuig: impotència davant de la situació.
  3. Por: el seu reconeixement és el primer pas d’acceptació per a poder gestionar la mort.
  4. Culpa: per no ser-hi present, per no poder fer l’acompanyament de la manera que pensàvem.
  5. Frustració: és un caramull d’emocions: tristesa, ràbia i impotència per l’acceptació de la realitat.

Tots hem viscut en primera persona la mort. Un cop hem passat l’etapa del dol i la tristesa podrem sentir alegria, i fins i tot podem sentir les dues emocions el mateix temps. Sentiu, respireu, cerqueu espais de calma, respecteu el temps que us faci falta per a acceptar la pèrdua, eviteu comparar situacions i quantificar el dolor. Cada situació és única.

Manifestar les emocions, expressar els sentiments o demanar acompanyament —en el cas que sigui necessari— són eines que cada un de nosaltres hem de poder reconèixer i compartir amb les persones del nostre entorn.

La pèrdua deixa de ser tristesa quan passem les etapes del dol i respectem el temps que necessita cada persona. És llavors quan podem recordar els nostres éssers estimats des de l’amor. Quan això passa, els records es transformen en alegria, perquè el dolor es manifesta de manera diferent i flueix. Recordarem dies o moments que vam compartir. El somriure envairà el vostre rostre quan deixeu anar el dolor i gaudiu del temps compartit.

dol, etapa, mort, tabú, vida,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>