La natura: la millor medicació per a ment, cos i ànima

A principis del segle XIX va néixer a Munic una nena a qui posaren el nom d’Elisabet. La petita era molt activa, enèrgica i fins i tot rebel. Juntament amb els seus set germans, gaudia d’una vida distesa i envoltada de natura a la seva Baviera natal. Practicava senderisme, pescava, nedava als llacs i muntava a cavall.

La Sissi, tal com la coneixien a casa, era en definitiva molt feliç en aquest entorn —deixant de banda que fos la filla d’un duc, neta d’un rei i molt rica, que tal vegada ajudava a la seva felicitat— i gaudia de la seva vida rural.

Quan la Sissi tenia tan sols 16 anys, el seu cosí —futur emperador de l’Imperi Austrohongarès—, es va enamorar d’ella. Es van prometre, es van casar i ella es va traslladar a la cort austríaca a viure una vida d’emperadriu. Fa per a un film de Disney, oi? De fet, als anys cinquanta l’actriu Romy Schneider va fer les delícies del públic tot representant un dels papers més icònics de la seva carrera.

Els qui hàgiu vist la nissaga de films ambientats en la Viena imperial recordareu que, tot i l’ensucrada i la distorsió de la sèrie real, no van passar per alt una certa conducta erràtica de la protagonista. La realitat és que el que semblava un conte de fades entre prínceps i princeses no ho fou per la protagonista. I la de vegades que s’ha repetit! La darrera acaba a París l’any 1997…

La natura és la millor mestra de la veritat (Sant Agustí)

El fet és que Sissi ja havia presentada de jove alguns problemes amb el seu estat anímic, però sembla que el fet de viure en un entorn natural i lliure l’ajudava a estabilitzar-se. Quan es veié tancada a palau, seguint les estrictes imposicions i protocols, amb una sogra-tia que no la volia i la pressió per a donar un hereu, la seva salut mental es va veure afectada i va patir diverses malalties com la depressió i trastorns de la conducta alimentària.

No podrem saber mai si la Sissi no hagués tingut problemes de salut mental si hagués quedat a viure en un entorn enmig de la natura, però el que és evident és que quan li permetien d’anar a veure la família a la muntanya, sortir amb els cavalls o retirar-se a palaus a prop de la natura, la melangia era menys evident. El cas de la Sissi és un exemple que interactuar amb la natura ens ajuda a mantenir i/o millorar la nostra salut mental.

Els beneficis de fer turisme en un entorn rural, i sobretot gaudir-lo tot fent activitats, són molts i variats. Les bones vistes que ens ofereix la natura desencadenen emocions positives, i fins i tot ajuden a desenvolupar la nostra creativitat. Gaudí, sense anar més lluny, va inspirar bona part de la seva obra en formes de la naturalesa. Aquest fet afecta també el nostre rendiment cognitiu, que serà millor. A més, si anem amb els més petits de la casa, aprendran sobre el medi mentre s’ho passen bé.

Si a més de gaudir de les vistes aprofitem per a fer esport, alliberarem endorfines que afectaran positivament el nostre estat anímic i incrementaran la felicitat, a més de la satisfacció personal d’aconseguir certs objectius com pujar un cim. D’altra banda, si fem activitats en companyia reforçarem els nostres vincles socials i afectius, i tindrem l’oportunitat de conèixer nous contactes amb afeccions similars.

L’entorn rural és positiu no només per als humans, sinó també per als animals.

Estar envoltat d’un entorn natural tranquil, com un bosc, ajuda a connectar amb l’aquí i l’ara, i és un molt bon lloc per a posar en pràctica exercicis de respiració o meditació.

En resum, podem dir que gaudir d’activitats dins d’un entorn natural redueix tant els nivells d’estrès com la presència de la simptomatologia ansiosa i depressiva. Per tant, és molt recomanable de passar uns dies de les nostres vacances en aquestes zones: no només pels beneficis emocionals sinó per l’ajut econòmic d’aquestes zones.

L’any passat, amb les restriccions de la pandèmia a l’hora de viatjar, foren moltes les persones que decidiren canviar Bali per Aigüestortes i fer turisme de país a les zones rurals i muntanyenques. Dos bocins de cel a la Terra.

Cal tenir en compte, però, que cal respectar i tenir cura de l’entorn natural, i això els humans per desgràcia no ho fem bé. I, és clar, la natura se’n ressent. Si sou per Ripoll i aneu un dia cap a la font del Tòtil en veureu uns quants, de tòtils, però de dues cames que van deixant porqueria per allà on passen i posen música com si fossin en una discoteca.

Si volem continuar gaudint de paisatges que ens ajuden a tenir cura de la ment i l’ànima, hem de ser els primers a fer-ho amb la natura.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>