La nostra mentalitat ens condiciona la vida

Cada persona té una sèrie d’idees i conviccions personals que conforma la seva visió general sobre la vida. És la forma en què entenem l’existència, la nostra cosmovisió. Basant-nos en aquest marc mental jutgem la realitat i actuem. És allò que anomenem mentalitat.

No podem abastar tota la complexitat de la realitat. Només si li donem un significat la podrem veure. És com un mapa amb què ens guiem, però que oblidem que no és el territori si tan sols hi ha una representació. N’hi ha de més útils i de menys i n’hi funcionals o disfuncionals: això depèn de la rigidesa del cartògraf, o sia, d’un mateix. O per contra, si som prou flexibles, si la nostra mirada està entrenada per a veure-hi amb perspectiva i de manera oberta, o si mirem d’una manera fixa i tancada.

Anys d’investigació han demostrat que la mentalitat és mal·leable. La doctora en psicologia i professora a la Universitat de Stanford, Carol Dweck, ha estudiat com influeixen aquests tipus de mentalitat en la vida de la gent. Ha arribat a la conclusió que les persones amb mentalitat de creixement tenen més èxit en tots els aspectes de la vida i viuen menys atabalades. Per contra, una mentalitat fixa ens impedeix de desenvolupar tot el nostre potencial i tenir una vida més satisfactòria.

Dweck postula que podem tenir dues classes de mentalitat: una de fixa i l’altra de creixement. La primera assumeix que el nostre caràcter, intel·ligència i capacitat creativa són estàtiques, mentre que la mentalitat de creixement assumeix que aquestes capacitats es poden desenvolupar. Una persona amb aquesta mentalitat sap que amb esforç, entrenament i determinació, les seves habilitats poden augmentar.

No és el mateix davant d’una cosa nova que hàgim de fer senzillament dir no ho sé fer i romandre i quedar allà (mentalitat fixa), que encara no ho sé fer però la puc aprendre (mentalitat de creixement). Mentre una ho veu de manera estàtica i com un obstacle que no pot superar, l’altra la veu com un repte que amb esforç i constància pot desenvolupar i assolir.

Deixeu-me que us conti la història dels tres lleons.

A la selva hi vivien tres lleons. Un dia, el mico, el representant elegit pels animals, va convocar una reunió per a demanar una presa de decisions.

–Tots sabem que el lleó és el rei dels animals, però tenim un problema: hi ha tres lleons i tots tres són molt forts. Quin d’ells hem d’obeir? Quin ha de ser el nostre rei?

Els lleons s’assabentaren de la reunió i comentaren entre ells:

–La preocupació dels animals té molt de sentit. Una selva no pot tenir tres reis. I no volem lluitar entre nosaltres, perquè som molt bons amics. Hem de saber qui serà l’elegit, però com ho descobrirem?

Els animals es reuniren una altra vegada i després de debatre molt van comunicar als tres lleons la decisió presa.

–Hem trobat una solució molt simple al problema i hem decidit que els tres escalareu la Gran Muntanya. Qui arribi primer al cim serà coronat rei.

La Gran Muntanya era la més alta i escarpada de tota la selva. El repte fou acceptat i els animals es reuniren per a assistir-hi.

El primer lleó va intentar-hi pujar però no va arribar al cim. El segon començà amb moltes ganes, però també fou derrotat. El tercer tampoc no ho aconseguí.

Els animals estaven impacients i curiosos. Si els tres havien estat derrotats, com triarien un rei?

En aquell moment una àguila, vella i sàvia, va demanar la paraula:

–Jo sé qui ha de ser el nostre rei.

Tots els animals feren silenci i la miraren amb grans expectatives.

–Com? —demanaren tots.

–És senzill —digué l’àguila—. Jo volava molt a prop d’ells i quan van tornar derrotats de la seva escalada vaig poder sentir què deia cadascun a la muntanya. El primer lleó va dir «Muntanya, m’has vençut!». El segon va dir «Muntanya, m’has vençut!». El tercer va dir «Muntanya, m’has vençut… per ara! Tu ja has arribat a la mida final i jo encara creixo». La diferència —completà l’àguila— és que el tercer lleó va tenir una actitud de guanyador quan va sentir la derrota, però no va desistir. Qui pensa així demostra que la seva persona és més grossa que el problema: ell és el rei i està preparat per a governar.

Els animals aplaudiren amb entusiasme i el tercer lleó fou coronat el rei dels animals.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>