La ratlla del cul i els miralls infinits

No sé ben bé perquè però sempre m’han fascinat els miralls fidels dels emprovadors de les botigues de roba. Soc una persona descuidada en el meu aspecte físic, barba de metec, hàbits de treballador quotidià, maneres de soldador i parola de ximple em definirien més bé que malament. No mostro, ni he mostrat mai, cap mena d’interès per la roba ni els seus complements de manera que sabates, cinturons, carteres, jaquetes, jerseis, pantalons o camises no tenen per a mi altra importància que la simple utilitat protectora climatològica bàsica i essencial. En reposar vestuari solo quedar-me sempre un número primer d’exemplars: una, dues o tres peces (perquè cinc ja solen ser massa). No em preocupa gens ni mica la repetició monòtona dels meus hàbits al meu armari avorrit, gens ni mica, al contrari, em reconforta i em dona conhort.

Quan era petit, els botiguers d’abans, armats amb una cinta mètrica flexible de tela o alguna cosa similar que donava les talles i els centímetres del meu cos, em mesuraven i em deien que em faltava créixer una mica per omplir la roba i ho demostraven a l’emprovador, fent-me emmirallar i estirant-me la roba de les cuixes o sota les aixelles per demostrar que allò no era de la meva talla. A mesura que creixia, sempre tenia problemes similars, als quinze anys havia crescut massa per la meva edat i les robes que em venien eren la demostració completa que el meu cos no s’adaptava a la moda, o això deien els venedors, mig sastres, migs mags.

Confesso que als vint anys vaig tenir moments de debilitat i potser empès per la urgència de trobar parella alguna part del meu cervell primitiu es devia sobreescalfar i vaig acabar demostrant cert interès per pantalons ajustats i samarretes amb lletres, per vambes de marca teutona i alguna peça de nom estranger. Com sempre, però, els miralls dels emprovadors de les botigues tornaven a dir que el meu cos era fora de les mides estàndard, pensades, es veu, per ianquis panxuts de cames primes.

Amb l’edat, he pogut comprovar en aquests muts miralls, com els de Dylan, que el meu cos ha anat canviant, que el pas del temps ha augmentat l’entropia bàsica del les meves extremitats, tronc i cap, que m’han canviat les textures i les formes del meu cos i que sempre tinc algun defecte que el mirall amplifica.

Algun mecanisme ocult, alguna normativa estranya i no escrita que tots el botiguers saben, però jo no, els adverteix, de la mateixa manera que les dones saben quan dos colors combinen i jo no, que allò no fa per a mi, encara que a mi m’agradi. Inexorables, em treuen robes d’home gran de la postguerra i em diuen que em queden bé quan la realitat és que no.

La repetició incessant de la meva imatge en l’infinit aparent dels miralls paral·lels d’alguns emprovadors minúsculs amb portes de tela, m’ha fet entendre que la humanitat està abocada a una bogeria ineludible en nom dels colors i de les estètiques incertes.

Aquest cap de setmana passat vaig passar per Vic a comprar-me uns pantalons d’hivern. Es veu que ells (no sé ben bé qui) han canviat el patronatge (ho fan sovint, es veu, els putes) i la dependenta, una noia esvelta d’olor agradable i simetria evident, em va dir que jo no tenia cul, ja se sap, per l’edat. La meva dona em va impedir demostrar-li que sí que en tenia i, enrojolada, crec que no es va creure que n’havia tingut un, i ferm, en un passat remot. Potser mai no havia tingut clients llenguts o cabres com jo soc. Després d’emmirallar-me al petit emprovador d’infinits reflexos, em vaig acabar comprant contra la voluntat de la venedora uns pantalons que tot i que m’agradaven, es veu que no feien per a mi, però m’enorgulleix veure que quan m’hi ajupo se’m veu, com als llauners, als electricistes, i a la gent pràctica de la vida, la ratlla del cul per on m’hi solo passar moltes coses i més opinions.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>