La rebel·lia

«Està súper rebel!», «Des de fa un temps ha canviat cap a pitjor!», «Està fet un bon peça!», «Res no li està bé!» són expressions que fan al·lusió a conductes, actituds, respostes o expressions que entren en contradicció amb el que s’espera d’ells des de la família, el que podríem anomenar la rebel·lia en l’adolescència.

La necessitat d’exploració d’un adolescent pot comportar que el titllem de ‘rebel’. © Rachel Claire

Entenem la rebel·lia com una negació de l’adolescent a encaixar en estereotips o expectatives familiars i socials, encara que a vegades una de les causes és que simplement volen experimentar la llibertat sense cap tipus de límits ni barreres.

Tot d’una, quan s’adonen que el món és una mar de possibilitats, per bé o per mal, la necessitat d’experimentar augmenta considerablement. Aquesta necessitat d’exploració inclou provar la resistència o l’autoritat de pares o tutors. Contradir, contraargumentar, demanar explicacions del perquè d’una decisió que els afecta a ells o a la família, una apatia aparent… segurament seran situacions i proves de resistència que ens mostraran fins a quin punt som conscients que tenim un adolescent a casa i de si estem prenent en consideració aquesta etapa.

Aquestes proves de resistència que els adults moltes vegades interpretem com a rebel·lia són una crida a un canvi de mentalitat, una demanda d’obertura i l’acceptació del seu camí a l’edat adulta. També és una exigència inconscient que hem d’estar presents, que hem de posar límits i alhora ser-hi per a donar-los suport i acollir-los quan sigui necessari.

Als pares de vegades ens inquieta aquesta transformació, ens sentim desbordats per no saber encaixar els canvis que manifesten els nostres fills. Tenim la tendència a sobredimensionar la situació i això ens genera inseguretats. En algun moment és normal que ens podem plantejar si alguna cosa no estem fent bé, si s’ha trencat la relació amb el nostre fill o de si mai tornarà a ser com abans.

És important recordar que a ningú no li ve donat el coneixement, les habilitats i la serenitat emocional per a gestionar l’adolescència dels nostres fills. També és important entendre que en la majoria de casos és una situació transitòria, una etapa per la que han de passar ells i nosaltres, i que encara que en algun moment ens pugui sobrepassar, tenim eines i capacitats per passar-la de la millor manera possible.

 

adolescència, rebel·lia,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>