La saviesa de les plantes

Les plantes són intel·ligents? Quina bajanada!, em respondria algú. La resposta, no obstant, és ferma: les plantes són molt més intel·ligents del que mai fins ara havíem pensat. Amb aquesta idea vaig sortir —ara ja fa una anys— d’una impactant conferència del reconegut botànic Stefano Mancuso. L’investigador italià és considerat un pioner en l’estudi de la neurobiologia vegetal, nom que donà a aquesta nova branca de la recerca biològica, no exempta de polèmica entre la comunitat científica.

Més enllà dels qui no volen veure la realitat, els resultats dels seus estudis són clars: les plantes tenen la capacitat de sentir, memoritzar i aprendre. En una entrevista el 2019 al diari Ara, Mancuso responia això sobre la intel·ligència de les plantes: «qualsevol organisme viu és intel·ligent, no hi ha cap altra manera de sobreviure. Ens mirem d’una manera primitiva, com si fóssim especials al planeta. Pensem que som l’únic ésser intel·ligent, però no ho som tant. Ens estem portant a l’extinció. […] Com podem dir que som intel·ligents?».

Els arbres són així, vells savis del nostre planeta als quals s’ha de protegir i venerar, com moltes cultures i religions han fet.

D’aquella xerrada on vaig tenir el plaer d’escoltar-lo en directe, en recordo especialment un grup d’experiments en què va enregistrar el creixement de plantes enfiladisses. En els vídeos que ens va mostrar es veia com una pesolera —o una altra fabàcia similar— realitzava moviments oscil·latoris en direcció a un pal que havia col·locat a una distància força allunyada de la planta; fins que finalment s’hi acabava adherint amb els seus circells. La planta anava directament cap on hi havia allò que li serviria de suport per enfilar-se cap amunt. Com es pot explicar tot plegat? La resposta de Mancuso és que les plantes tenen algun sistema de visió a les seves cèl·lules encara avui no conegut.

A banda de veure-hi d’alguna manera, les plantes també perceben el camp magnètic, canvis elèctrics, el gradient químic, les molècules olfactives i freqüències baixes de sons. Però per als més excitats Mancuso deixa clar que «cantar a les plantes és perdre el temps» [La Vanguardia, 30/03/2015].
Les plantes també es comuniquen entre elles mitjançant molècules que els permeten avisar-se dels perills! I a més cooperen mitjançant l’intercanvi de nutrients per les arrels, gràcies a l’actuació dels fongs simbionts que hi formen micorrizes. Si miréssim un bosc per davall la terra hi trobaríem una complexa xarxa de comunicació entre els arbres.

Si miréssim un bosc per davall la terra hi trobaríem una complexa xarxa de comunicació entre els arbres. El dibuix, extret d’un article científic (Van der Heijden et al., 2015), mostra les associacions que s’estableixen entre diferents espècies vegetals gràcies al paper fonamental de fongs simbionts que hi formen micorrizes.

Els arbres són així, vells savis del nostre planeta als quals s’ha de protegir i venerar, com moltes cultures i religions han fet. Siddharta Gautama va rebre la il·luminació estant assegut sota un arbre, fet que no em sembla casual. Aquest simbolisme religiós dels arbres té una clara relació amb el que avui dia està descobrint Mancuso.

No podem subestimar les plantes, són la nostra font d’oxigen i saviesa acumulada durant milions d’anys d’evolució del nostre planeta. El futur de la nostra espècie depèn de les plantes; les hem d’estimar i aprendre d’elles. Arrels fermes a la terra i fulles mirant cap al cel, cap a la font de llum que dona l’energia per viure. Aquest és el camí.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>