La Sibil·la

Heu anat alguna Nit de Nadal a matines? Les matines són la celebració litúrgica més important de les festes de Nadal a bona part dels Països Catalans, es fan el vespre del 24 de desembre. L’element més característic d’aquesta funció religiosa és el Cant de la Sibil·la d’Eritrea.

 

I què és una sibil·la?

Antigament era una dona que tenia poders per endevinar el futur, una profeta. La Sibil·la d’Eritrea era una d’aquestes endevinadores. Per això, la persona que la representa va vestida amb una túnica, un llarg mantell de seda brodada, un estrany capell al cap i una espasa a les mans. Canta una part d’una antiquíssima representació de teatre medieval que s’anomenava La processó dels profetes i que ja sabem que es feia fa mil anys, en llatí. Es representava a gran part d’Europa i anunciava la fi dels temps i el Judici Final, en el qual cada persona seria jutjada segons les obres que hagués fet.

 

La música, com és? I la lletra, què explica?

La melodia és d’origen mossàrab —els mossàrabs eren els cristians que vivien en territoris hispànics durant la dominació musulmana— però la tonada recorda alguns cant populars. Se sol acompanyar amb l’orgue o el cor, però la Sibil·la sempre canta sola i sense acompanyament, amb una majestat i dignitat que corprèn qui l’escolta. Majoritàriament el text és en català i conserva paraules molt antigues. Té vuit estrofes i una tornada al principi i al final. Ve a dir que en arribar la fi dels temps hi haurà grans desastres naturals, vindrà l’Anticrist i imposarà el Mal sobre la terra. Però això durarà poc, perquè Déu farà el Judici Final i enviarà els dolents a l’Infern i els bons al Cel. La Sibil·la implora a la Mare de Déu que intercedeixi per nosaltres i ens alliberi de l’Infern. És un cant apocalíptic, perquè diu que succeiran coses terribles a la fi dels temps:

«Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor».

Però també és un cant esperançat, perquè creu que la Mare de Déu pot ajudar en la salvació.

La Sibil·la a Sant Llorenç del Cardassar.

 

La canten per tot?

La Sibil·la és una tradició molt antiga, però que en algunes èpoques va estar prohibida. Però la força i el misteri que desprèn aquest cant va fer que es recuperàs. Tanmateix, avui dia pràcticament només es conserva a Mallorca. El que gairebé ha desaparegut és un costum molt divertit: temps enrere, en acabar de cantar, la Sibil·la tallava amb l’espasa un fil del qual penjava una coca de Nadal i la s’enduia, aquest era el seu premi o paga. A vegades també tallava el fil que aguantava un enfilall de neules, i els escolanets les se menjaven fent bulla.

Es pot veure al Ripollès?

El cant de la Sibil·la comença almenys el segle X a Ripoll, i s’escampa arreu de Catalunya on perdura fins al XVI. Això no obstant, a la capital del Ripollès es va perdre i no és fins al 2013 que es va recuperar bo i coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana. Es canta en llatí la abans de la Missa del Gall, al monestir de Santa Maria de Ripoll.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>