La Vall de Ribes

La Vall de Ribes, situada al nord-oest de la comarca del Ripollès, està delimitada al nord pel Conflent, a l’est per la Vall de Camprodon, al sud pel Baix Ripollès, a l’oest pel Berguedà i al nord-oest per la Cerdanya. El territori l’integren els municipis de Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses. L’accés a aquesta zona es fa per carretera a través d’una única via, la N-152, que transcorre entre Ripoll i Puigcerdà. Un altre mitjà és la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà, que té parades a Ribes, Planoles i Toses. A nivell eclesiàstic, la vall depèn del bisbat d’Urgell, mentre que la resta de municipis del Ripollès està adscrit al de Vic.

Un dels trets de la vall és el medi físic que li dona personalitat. El paisatge no presenta gaire esplanades, i en contrast hi ha muntanyes mirem on mirem. No és estrany, doncs, que tots els pobles estiguin situats a una certa alçada, en haver-hi una major incidència del sol. L’única excepció és Ribes que és a la part baixa de la vall.

El petit poble de Ventolà té una de les vistes més privilegiades del Taga.

Pobles amb història

La vall a més dels municipis enumerats compta amb diversos veïnats o barris, en què es perceptible el tipisme en la construcció de masos, en l’estructura dels nuclis urbans, cosa que fa que esdevinguin vertaders pobles de postal: el Baell (Campelles), Batet, Bruguera, Ribes Altes i Ventolà (Ribes de Freser), Fustanyà, Serrat i Vilamanya (Queralbs), Planès (Planoles), Dòrria, Espinosa, Fornells de la Muntanya, i Nevà (Toses).

Aquestes contrades han estat poblades des de l’època prehistòrica, realitat corroborada per les troballes realitzades pel prestigiós arqueòleg ribetà Eudald Carbonell i el seu equip entre final dels anys seixanta i durant la dècada dels anys setanta del segle XX. Les coves de Rialb, el Tut de Fustanyà o el Roc de les Orenetes han aportat dades d’una gran vàlua per a conèixer les primeres comunitats d’homínids presents a la vall de Ribes.

És en el període medieval quan es comencen a crear els pobles de la vall a redós d’esglésies romàniques. Entre altres cal esmentar que el 839 ja existia Fustiniano (Fustanyà), el 918 Campilias (Campelles), el 939 Planecoles (Planoles), o el 978 Cheros Albos (Queralbs). També existia aleshores el topònim Vallis Petrarienses (Vall de Ribes)

Si bé Toses està adscrit a la Vall de Ribes, té un caire diferent, i és que cal parlar de la vall de Toses. El motiu rau en el fet que antigament, a diferència de la resta del territori, pertanyia a la baronia de Mataplana amb seu a Gombrèn.

 

Panoràmica de Ribes de Freser abans de l’any 1905. © Col·lecció: Agustí Dalmau

El patrimoni romànic

L’arquitectura romànica està molt ben representada. Les esglésies es caracteritzen per ser de petites dimensions, per estar bastides amb pedres del país i per tenir la coberta feta de pissarra. Al municipi de Ribes de Freser hi ha les esglésies de Sant Feliu de Bruguera (segle XII) i de Sant Cristòfol de Ventolà (s. XI); l’església parroquial de Santa Maria (s. XI) només conserva alguns vestigis romànics. El mateix podem dir de Sant Martí de Campelles, on de l’edifici del segle XI ben poca cosa queda.

Al municipi de Pardines hi ha l’església de Sant Esteve (segle X) molt modificada en èpoques posteriors, i la de Santa Magdalena de Puigsac (s. XII). A Planoles podem veure els edificis de Sant Vicenç (segles XI-XII) i de Sant Marcel de Planès (s. XI). El municipi amb una major presència d’edificis d’estil romànic és Toses: Sant Víctor de Dòrria (s.XII), Sant Martí de Fornells de la Muntanya, Sant Cristòfol de Nevà (s. XI) i Sant Cristòfol de Toses (segles XI-XII). A Queralbs podem visitar les esglésies de Sant Jaume (s. XII), que fa les funcions de parroquial, de la Mare de Déu del Remei de Serrat (s. XII), i de Sant Sadurní de Fustanyà (segles X-XII).

A més d’edificis de caire religiós, l’oferta es completa amb els castells de Ribes i de Segura (Ribes de Freser), les coves fortificades erròniament anomenades de Ribes en pertànyer al municipi de Campelles, i el camí vell de Núria (Queralbs).

Excursionistes a l’església de Queralbs l’any 1926. © Col·lecció: Agustí Dalmau
Excursionistes a l’església de Queralbs l’any 1926. © Col·lecció: Agustí Dalmau

Turisme tot l’any

El romànic, els pobles, les muntanyes, les impressionants vistes panoràmiques són alguns dels atractius de la Vall de Ribes, però de fet hi ha més elements que fan que aquesta sigui una de les àrees geogràfiques més visitades del Pirineu català. Aquest és el cas de la Vall de Núria, de la possibilitat de practicar esports d’aventura, hivernals o excursionisme; les rutes que permeten conèixer les mines inactives de Queralbs… Així és la Vall de Ribes.

batet, bruguera, campelles, dòrria, el baell, espinosa, fornells, fustanyà, planès, planoles, ribes altes, ribes de freser, serrat, toses, vall de ribes, ventolà, vilamanya,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>