La vida a les balmes de Llaés

En aquesta edició continuarem el tema que vam iniciar en l’escrit del mes passat i tornarem a gaudir del record de vivències viscudes a la bonica zona de Llaés. Avui en concret parlarem de què representava la vida en una balma.

Tal com sabem, a Llaés hi ha moltes balmes que són ara font d’excursions i de bellesa natural, però antigament algunes d’elles foren habitades. Ara també podem veure que moltes estan acompanyades d’un salt d’aigua, i fins i tot, d’alguna font interior.

Parlem aquesta vegada amb Florenci Tarroella i Vilanova, de 83 anys i actual veí de Sant Quirze de Besora, que ens ha contat com era la vida a les balmes i algunes de les experiències que en recorda. Un bon amic i company d’excursions d’en Florenci, en Joaquim Puig i Roca, gran amant de les balmes i bon coneixedor de la zona, ens explica que temps ençà foren l’habitatge de grans famílies: la balma Gran o del Teixidor, la Baumassa, la Baumeta, la balma de Fleus, la Fumada, la Xoriguera, Can Llagosta, la balma d’Argelagar, la Toneta, la balma del Boixader o del Solei i la balma del Cuc.

En Florenci Tarroella durant l’entrevista.

En Florenci visqué la seva infantesa i la seva joventut a la masia de Castellpalom de Llaés, però molts dels seus familiars més pròxims vivien a les balmes, concretament a la de la Xoriguera i la Baumassa. De fet, en Florenci va passar llargues èpoques convivint a la balma per a ajudar-los: és per això que encara avui recorda molt bé com era la vida en aquests indrets.

La vida a les balmes consistia en un ambient rural en què la font d’aliment diari provenia de l’agricultura i la ramaderia. Tanmateix, almenys en l’època de joventut d’en Florenci, també s’aprofitava per a comprar aliments i productes de primera necessitat a Sant Quirze o a Ripoll el dia que hi baixava.

Pel que fa la Baumassa consistia en un habitacle d’una única estança —no compartimentat— en què s’hi diferenciava una zona habilitada per a la cuina. En aquest espai hi havia un foc a terra, on sempre hi havia una olla que bullia. Just al darrere del foc hi havia una espècie de banc, que tal com comenta en Florenci, s’anomenava gausiny de barraca.

Un gausín o gausiny, pronunciat sovint a Ripoll com a gusiny o gosiny, era un aparell destinat a sostenir la caldera o l’olla damunt el foc de la llar en la barraca de pastors. Consistia en una barra de ferro quadrada d’uns dos metres d’alçada amb diverses osques a la part superior. Per a utilitzar-lo es feia recolzar diagonalment en la paret de la barraca, prop d’on es feia el foc, penjant l’ansa de la caldera o de l’olla en una de les osques.

Foto de la balma de la Xoriguera. El senyor amb boina és en Josep Torroella, habitant de la Balma i qui ens ha compartit els seus records de la vida a les balmes. © Fotografia cedida per Florenci Tarroella Vilanova.

El gausiny era molt útil en la vida diària per a passar llargues estones de converses i aventures en companyia de la calidesa que donava el foc. A més, en aquesta zona hi tenien sempre el batlle, un tronc de boix gruixut que servia d’atiador.

En Florenci explica que dormien allà tots junts, cadascú sobre un sac de palla o d’una màrfega. Aquesta darrera tenia dos forats on s’hi podien posar els braços per a espolsar-la i així poder estovar el matalàs. Com a curiositat explica que per a aturar el fred s’abrigaven amb un capot, que era una mena de valona o de capa que duien els civils. Era una peça llarga d’abric, generalment de burell o d’una altra roba gruixuda i tenia coll i botons sobre les espatlles, com una mena de guardapits. Els capots en qüestió, que eren d’un teixit de color vermellós, se’ls havien deixat els soldats de la guerra.

La Baumassa era molt gran. De fet, en Florenci comenta que fins i tot hi cabia el camió per a carregar tres o quatre tones de fusta d’avellaner o de boix. La seva família fou la darrera que va viure a la Baumassa, ara fa aproximadament uns setanta anys.

Pel que fa la balma de la Xoriguera en Florenci explica que era habitada pel seu oncle, una balma una mica més petita però molt acollidora. El seu oncle tenia una una pistola de dos canons amagada a la balma. Un dia es va trencar una cama i va haver d’anar a l’hospital… i mentre era allà ingressat li la varen robar. Aquesta pistola era un record dels seus avantpassats, que en aquell temps la tenien per a espantar els llops que habitaven a la zona. El robatori no fou només de l’arma, sinó de dues o tres mil pessetes que tenia amagades dins d’un matalàs.

Panoràmica de la balma. © Fotografia cedida per Florenci Tarroella Vilanova.

En Florenci explica que ell havia fet barraca per treballar a la muntanya. Fer barraca consistia a construir petits habitacles en els quals poder-hi passar la nit i estalviar-se així llargs trajectes d’anada i tornada a casa per la muntanya. Aqueixes barraques les feien a la zona del rebollar de l’Agustí i les barraques són conegudes amb el nom de barraques d’en Rombert. De fet, avui dia encara s’hi pot veure el jaç on romanien.

Per a fer aquestes barraques explica que primer hi posaven pals espessos i després gleves que es feien amb trossos d’arrels i terra. Les gleves són pans de terra cohesionats per les arrels de les herbes que s’aixequen tot llaurant o cavant. Un cop tenien els pals i les gleves ho engorrimaven tot posant-hi joncs o boixos, i finalment, a sobre hi posaven els fanals que feien la funció de teules.

La vida a les balmes no era del tot senzilla, però val a dir que s’hi generava un microclima en què els estius eren frescs i els hiverns relativament bons de dur perquè les roques aïllaven força bé el fred.

En Florenci recorda amb molta nostàlgia l’època a les balmes. Tot i que han passat unes quantes dècades li agrada visitar-les de tant en tant i recordar-hi antigues històries. Ningú no li llevarà els records de la seva joventut ni de la terra que el va veure néixer, Llaés.

balma, balmes, bauma, baumassa, llaés, teixidor,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>