L’adaptació de l’ésser

Sovint parlem de la resiliència i de com ens ajuda a superar les dificultats que trobem en la vida. El mot deriva del llatí resilīre que significa rebotar i s’utilitza en el camp de la física per a descriure l’elasticitat d’un material per a poder absorbir energia i deformar-se sense trencar-se.

La resiliència es defineix també com la capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona de resistir i afrontar situacions traumàtiques i així tornar a l’estat normal, estàndard; a més és també l’aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.

Un exemple visual i senzill que podria representar la resiliència és imaginar que la nostra ment és una pilota de goma. Si l’agafem amb la mà i l’estrenyem ben fort podem establir la comparació: una ment resilient —la pilota de goma— després de cessar la pressió, torna a la seva forma original sense trencar-se. Ara bé, si aquesta pilota fos de fang —és a dir, una ment no resilient— i li apliquem la mateixa força és possible que acabi trencant-se.

Així doncs, aquesta capacitat d’adaptació i supervivència es dona en moltes d’ocasions quan l’ésser humà ha viscut un fet traumàtic, i li permet de continuar cercant estratègies i desenvolupant-se com a persona, per a sobreposar-s’hi.

Si estrenyem una pilota de goma amb la mà i la deixem anar, torna a la seva forma original sense rompre’s.

Algunes de les causes evidents del trauma inclouen:

  • La guerra i desplaçaments forçats a causa de conflictes
  • L’abús infantil sever, ja sigui físic, emocional o sexual
  • La deixadesa, la traïció o l’abandonament en l’etapa de la infància
  • L’experiència de viure en un entorn de violència
  • La violència sexual ( violació i/o agressió sexual)
  • Les lesions i les malalties irreversibles o de molt de desgast
  • Grans canvis inesperats que poden provocar un canvi emocional brusc

De ben segur que hi ha altres causes de traumes no tant evidents que inclouen un ventall de situacions, però cal esmentar que totes les persones som úniques i que fins i tot la mateixa situació ens pot afectar de manera diferent.

La capacitat d’adaptació i supervivència es dona en moltes d’ocasions quan la persona viscut un fet traumàtic.

Els símptomes

M’agradaria ressaltar la importància de conèixer i escoltar el cos, i de com aquest ens envia missatges i es manifesta davant d’una situació que ens fa sentir incòmodes.

El propòsit d’aquests missatges és informar-nos que dins nostre hi ha quelcom que no està bé i requereix la nostra atenció. Si no responem davant d’aquests missatges, apareixen els símptomes del trauma en el transcurs el temps.

La hiperactivació és l’estat de la persona caracteritzat per una inusual energia i ansietat, poden ser símptomes físics o mentals. Entre els físics podem trobar, per exemple, l’augment de la freqüència cardíaca, dificultats respiratòries, suor, tensió muscular… Entre els mentals trobem pensaments repetitius, acceleració mental, preocupació…

Un símptoma molt prevalent i lligat a la hiperactivació és l’opressió: quan ens trobem davant d’una situació que amenaça la nostra vida, la hiperactivació pot anar acompanyada per l’opressió en el nostre cos i la reducció de les percepcions.

Dos conceptes més són la dissociació i la negació. La dissociació és defineix com la divisió o desconnexió entre elements que habitualment es troben vinculats entre si. Aquests comporten una desconnexió entre pensaments, records i accions que poden provocar que la persona surti de la realitat de forma involuntària, tot causant problemes greus en el seu funcionament diari. La dissociació actuaria com un mecanisme de defensa.

La negació sol ser una forma menor de la dissociació.

La negació, per contra, és probablement una forma menor de la dissociació. La desconnexió pot produir-se entre la persona i el record, podent negar que hagi passat el fet. També poden sorgir sentiments d’indefensió, immobilitat i congelació. Si lahiperactivació es l’accelerador del sistema nerviós, el fre es una sensació de desemparament aclaparador. Les sensacions que viu la persona que ha viscut un trauma són reals.

El llistat dels símptomes és molt extensa: hipervigilància, imatges intrusives, records inesperats, sensibilitat a la llum i al soroll, hiperactivitat, respostes exageradament emocionals, malsons, canvis d’humor, vergonya, falta d’autoestima, dificultats per a dormir, activitat sexual exagerada o manca d’aquesta, dificultats per a vincular-se a altres, problemes digestius… tota aquesta simptomatologia pot sorgir fins i tot anys després de haver viscut el trauma.

Si heu identificat alguns dels símptomes i mireu en el vostre interior, possiblement és que heu viscut un trauma. Sigueu valents, demaneu ajuda per a seguir fent camí.

En el cas que detecteu algun d’aquests símptomes en els vostres infants, recordeu que poden viure una situació de desprotecció i necessiten de la vostra ajuda. Estigueu atents i cerqueu espais de confiança i d’escolta. L’acompanyament dels referents és necessari per a detectar qualsevol situació de risc.

resiliència, salut,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>