L’art que neix de la terra

Núvol és aigua i aire,
Pluja és aigua i aire,
Llamp és foc, núvol i aire,
Ocell és aire, terra i aigua.
El núvol, quan deixa de ser núvol, és pluja,
La pluja, riu, el riu és mar, el mar és núvol.

Quadern de treball, núm. 1, Fina Miralles.

Els anys setanta del segle XX marcaran un abans i un després dins del corrent artístic denominat com a Segones Avantguardes. Un moment de gran canvi en la societat que també es veurà reflectit en l’art, amb una successió frenètica de diferents estils i moviments artístics, englobats sota aquest paraigua. Malgrat que tots ells trenquin d’alguna manera amb el concepte preestablert de l’art academicista, és a partir dels anys seixanta que amb les primeres performances comencem a veure un tomb en la concepció de l’artista i el material que utilitzarà com a mitjà d’expressió.

Si en aquell moment ja s’experimenta amb el cos com a obra d’art, a partir dels anys setanta, l’arribada del body art i el land art ho emfasitzaran encara més. I hi afegiran una característica nova i important: la relació del cos amb el seu entorn immediat. Aquestes noves manifestacions artístiques acompliran la seva actuació en dues superfícies principals: el cos humà o la naturalesa.

Com a body art ens referim a una manifestació artística on el cos és el motlle del treball artístic. Es realitza a manera de performance i es documenta amb fotografia o vídeo posterior. En canvi, quan parlem de land art, fem referència a l’objectiu d’alterar —en sentit estètic— la superfície de la Terra. És una imitació de l’art primitiu i un tipus de manifestació artística de caràcter efímer.

Sovint aquestes dues manifestacions artístiques s’han unit en una mateixa performance, donant lloc al concepte d’Earth-Body-Art, una simbiosi on l’artista exposa les relacions profundes entre l’ésser humà i la natura, entre el món transcendent i el món natural.

Dues artistes van esdevenir referents en aquest àmbit artístic, quan als anys setanta van aflorar les seves primeres manifestacions en el body i land art. Parlem de Fina Miralles (Sabadell, 1950) i Ana Mendieta (Havana, 1948 – Nova York, 1985).

Si l’obra de Miralles sorgeix en el context de la dictadura franquista, la de Mendieta neix contra el règim de Fidel Castro. Dues artistes que, fugint del seu present més negre i cru, troben consol i un refugi on expressar-se en els entorns naturals. Les seves pràctiques artístiques lluitaran contra la història política del moment i, alhora, contra les normes artístiques dictades per l’Acadèmia.

Elles no tan sols reflexionaran sobre l’entorn on vivim, sinó que també replantejaran la concepció del que és o no és artístic; els valors i el sentit que sustenten l’art. Traspassaran una línia en el concepte de què pot ser una obra d’art.

Tanmateix, aquestes performances les ajudaran a connectar amb els seus orígens. Això és el que Ana Mendieta ens intenta ensenyar a la seva sèrie fotogràfica titulada Silueta. En ella utilitza el seu cos per representar siluetes femenines en entorns naturals, amb l’objectiu de vincular el cos humà amb la naturalesa i, en aquest cas, trobar connexions de la seva ascendència i llinatge llatinoamericà.

Imatge de Yagul, sèrie Silueta, 1973, Ana Mendieta.

Fina Miralles farà quelcom similar l’any 1975 amb un recorregut fotogràfic titulat Relació del cos amb elements naturals, en què ofereix el seu cos a elements naturals molt diversos: sorra, aigua, palla, gespa… fins a confondre-s’hi, mimetitzar-se amb la natura i tornar a ella. Més coneguda serà la sèrie Translacions, concretament la performance que va dur a terme i fotografiar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt coneguda com a Dona-arbre. L’artista, suplantant l’arbre, es planta a terra, tot plantejant-se quin és el límit del que està establert en l’entorn natural, social i artístic.

Fina Miralles, Translacions. Dona-arbre [Documentació de l’acció realitzada el novembre de 1973 a Sant Llorenç de Munt, el Bages], 1973 (1992). Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d’Art i donació de l’artista. © Fina Miralles, 2021.
Aquests dies, abans del retorn a la feina, he intentat seguir els passos d’aquestes dues artistes feministes, reconnectant amb el paisatge i la natura, entorns magnífics dels quals podem gaudir a la comarca del Ripollès.

Per sorpresa meva, he estat contenta de trobar-me una iniciativa de la comarca que es relaciona molt bé amb l’estètica del land art: el KminArt. Un projecte en què es fusionen art, natura i senderisme. Una ruta pel Ripollès on s’hi apleguen més de cinquanta obres d’art. El lema del projecte reflecteix ben clar el seu objectiu: «no és l’exposició d’un o més artistes, sinó l’exposició d’un poble que es manifesta a través de l’art».

Artistes emergents com Núria Casals (@naturalmentviva), Daniela Peñalva (@daniela_artbloom74), Amalgama (@le.amalgama) i Antonela M. Lauri (@antonelalauri), entre altres, són la viva mostra de que la natura és encara una gran font d’inspiració per a l’artista i que, gràcies a ella, podem reconnectar amb els nostres orígens, la feminitat, la naturalesa i les arrels que ens defineixen.

Intervenció artística d’Eudald Alabau al riu Ter, al costat del Pont de Macià Bonaplata.

No podria acabar aquest article sense destacar un dels artistes referents a la comarca en el camp del land art, l’Eudald Alabau (@eudaldalabau). Membre també del KminArt, fa temps que treballa amb aquest tipus de manifestacions artístiques (com es pot observar al Passeig dels Aurons i a la Ruta del Ferro, a Ripoll). La seva exposició Sapròfits. Diàlegs amb el bosc albergada al Museu Etnogràfic de Ripoll fins al gener de 2022, mostrava aquesta relació d’artista-natura, detallant les seves vivències dins del bosc en un format artístic, traslladant una part de l’essència del bosc a la vida, aproximant la natura a l’home.

El Ripollès, terra d’art i de natura, que ens permeti obrir la mirada a nous camins i a noves manifestacions artístiques, que no ens facin oblidar qui som i d’on venim. Tal com deia Hubert Reeves el 1932: «La bellesa neix de la mirada de l’home, però la mirada de l’home neix de la natura».

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>