L’art se’n va de vacances

El dia s’allarga. Les terrasses s’omplen d’amics i cerveses. Un bullici continu de gent passeja omplint, fins i tot, els carrerons més petits. Prendre el sol, cinema a la fresca, gelats i vacances. A la fi és aquí l’estiu, l’estació més esperada de tot l’any.

Sembla que amb la seva arribada ja ens canvia l’humor, malgrat que després ens estiguem queixant tot el dia perquè fa calor. Un tema tan animat com aquest no podia passar per alt en l’art de tots els temps. Un recorregut per diferents obres artístiques ens permetrà entendre què és el que més ens fascina de l’estiu:

L’estació comença el 21 de juny i s’acaba el 22 de setembre, uns 93 dies que ens proporcionen temps per a fer moltes coses, més encara si parlem d’èpoques diverses. Per exemple, donant un cop d’ull als calendaris o menologis medievals, podem comprendre les activitats estivals a la vida d’un pagès del segle XII. Els mesos de juny, juliol, agost i setembre estaran dedicats a dues activitats molt importants: la sega i la verema. Ambdues seran fonamentals per a la dieta nutricional, ja que la sega permetrà de fer el pa i la verema aportarà el vi. Per a un pagès que vivia en plena època feudal l’estiu no era, doncs, sinònim de vacances, sinó una de les estacions de l’any on més s’havia de treballar per tal de mantenir a la família.

El calendari de la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Els mesos de juny (la sega), juliol (els pagesos carreguen una garba de blat) i agost (construcció de les botes de vi per a recollir la verema de setembre). Fotografies: Miquel Bosch.

Els més nobles, però, podien gaudir de l’oci estival. De fet, una de les activitats preferides per a fer durant el mes d’agost era la caça, majoritàriament de falcons. El contrast entre els dos estils de vida, noblesa i pagesia, és evident quan observem l’escena de l’agost al famós manuscrit de Les molt riques hores del duc de Berry (1416) on el podem observar en primer pla victoriós després de la caça mentre que, al fons, els pagesos treballen al camp i alguns ciutadans es remullen al riu.

L’agost, Les molt riques hores del Duc de Berry, dels germans Limbourg, 1416.

Pensar en estiu és pensar en platja, i el gran expert en representar-la va ser el pintor valencià Joaquim Sorolla. Les seves pintures plenes de colors vius són instantànies de moments de gresca a la sorra de la platja. Nens jugant amb les onades i dones a la moda de l’estiu amb vestits blancs. Ens transporta als dies calorosos de juliol i a la nostra infantesa, recordant bells moments de les vacances familiars.

Platja de València amb llum matinal, de Joaquim Sorolla.

En ocasions la mar és la protagonista, però sense estar acompanyat de persones. Aquest tema va ser representat amb escreix sobretot el segle XIX, fins a convertir-se en un subgènere pictòric dins del paisatgisme, anomenat ‘les marines’. Catalunya va ser un lloc privilegiat on desenvolupar aquest tipus de pintura, gràcies als preciosos paisatges que ofereixen les costes Brava i Daurada. Un dels pintors catalans més significatius d’aquest gènere va ser el barceloní Ramon Martí Alsina, capaç de captar els diferents tons blaus del cel i del mar i plasmar els racons marítims del nostre país.

Marina, de Ramon Martí Alsina.

No a tothom li agrada la platja i l’artista actual Jessica Brilli ho sap molt bé. Ella prefereix representar piscines privades, allunyades del xivarri tumultuós. Aconsegueix reflectir la idea de descans que porta implícita la paraula vacances, i entra en el gran debat que es planteja la gent quan comença l’estiu: ets més de platja o de piscina?

Late Summer, de Jessica Brilli, 2019.

La representació de l’estiu a l’art no és un tema tan innocent com sembla. Tenir una pintura penjada a casa on hi podem observar el mar o la piscina ens ajuda a recordar bons moments estivals, però també pot ser una mostra del poder adquisitiu. Sabíeu que la pintura més cara de tota la història es va vendre l’any 2018 per 90,3 milions de dòlars? En ella s’hi representa dues persones en una piscina. L’obra es titula Pool with two figures i és de l’artista David Hockney. Malauradament per a ell, fa poc una obra el va superar en preu: el Salvator Mundi, que s’atribueix sense exactitud a Leonardo da Vinci, venut per 450 milions de dòlars.

Pool with two figures, David Hockney.

Un dels fets més curiosos a l’hora d’analitzar la representació de l’estiu en l’art és veure com, en la seva forma al·legòrica, sempre es mostrarà com a una figura femenina bella i alegre. És un fet generalitzat, no tan sols amb aquest tema sinó amb molts d’altres diferents. Les figures de dones o nens s’utilitzaran per a evocar idees belles i bones (la justícia, l’estiu, l’amor, la fertilitat, l’alegria…). En canvi, la representació de l’home serà més freqüent en temàtiques bèl·liques o històries mitològiques amb herois com a protagonistes.

També canviarà la manera com representar la figura femenina en les diferents estacions. Primavera i estiu, quan arriba el bon temps i ens posem contens, mostraran noies sensuals i alegres. En canvi, tardor i hivern estaran figurats amb dones amb un posat més seriós i amb vestidures de tonalitats més fredes. Això ens permet afirmar que l’art és sempre una representació del pensament humà i de les connexions que fa amb la societat i l’entorn que l’envolta.

The Seasons: Summer, Alphonse Mucha, 1896.

L’estiu, tal com ens demostra l’art, és moment d’alegria i bon temps. I encara que es representi de formes tan diferents al llarg de la història de l’art, tots tenen un rerefons comú: la felicitat.

Amb això us desitjo un bon estiu a tots vosaltres i unes bones vacances per a compartir amb la família, els amics i per a connectar, també, amb vosaltres mateixos.

Visca l’estiu!

david hockney, estiu, jessica brilli, joaquim sorolla, limbourg, ramon martí alsina,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>