Les nostres motivacions errònies

Moltes vegades passa, en un procés de coaching, que l’entrenat (coachee) ve amb una idea determinada o amb un tema en concret que vol aconseguir treballar i després de dues o tres sessions, aprofundint una mica, surt el tema realment a treballar. Per què passa això?

Són bàsiques dues coses: la primera, definir l’objectiu i que sigui d’una manera determinada: definit en positiu (centrat en allò que volem), ecològic (que estigui alineat amb tots els aspectes importants de la vida de l’entrenat o coachee que no col·lideix amb ells) i SMART (acrònim de l’anglès specific ‘específic’, measurable ‘mesurable’, attainable ‘assolible’, relevant ‘rellevant’ i timely ‘a temps’). La segona cosa és veure la motivació que hi ha al darrere de voler aconseguir aquesta meta, perquè pot ser un objectiu ben definit però per les raons equivocades. Si és així, pot passar que quan l’aconseguim ens segueixi quedant una sensació d’insatisfacció i buit. De la mateixa que quan anem a comprar per a sentir-nos bé, una vegada hem comprat tot allò que no ens fa cap falta però que el desig ens ha fet comprar, tornem a l’estat anterior d’insatisfacció. És l’efecte de la gasosa: quan l’obrim surt el gas amb molta força però dura ben poc.

«L’ego només pot construir des de la carència»

Per això és important de revisar si és un objectiu de compensació (la motivació de base és una carència) o bé de realització (la motivació és desenvolupar potencial i la satisfacció). I si és el cas que és un objectiu de compensació, és molt important que l’entrenat (coachee) prengui consciència i decideixi si vol treballar el tema de fons i definir l’objectiu.

Centrem la nostra atenció en allò que es veu quan realment l’important és en allò que no es veu. A vegades passa que quan cerquem no ho fem en el lloc adequat si es fa per motius equivocats. Deixeu-me que us conti una història de Nasrudín, el savi boig.

Nasrudín és un personatge mític de la tradició popular sufí, una espècie d’antiheroi de l’islam, les històries del qual serveixen per a il·lustrar o introduir els ensenyaments sufís. Se suposa que visqué en la península d’Anatòlia en una època indeterminada entre els segles XIII i XV.

Primer ens cal definir l’objectiu. Després hem de veure la motivació que hi ha al darrere per a aconseguir-lo. © Kenneth Carpina

La clau

Ben entrada la nit, Nasrudín es trobà fent voltes al voltant d’un fanal, mirant cap avall. Un veí passà per allà i li demanà:
–Què esteu fent, Nasrudín?
–Estic cercant la meva clau
—respongué.
El veí restà amb ell per a ajudar-lo a cercar-la. Després d’una estona, passà una veïna. Ella també volgué ajudar-los i es posà a cercar amb ells. Més tard, un altre veí s’hi uní. Junts cercaren i cercaren, i al cap d’una bona estona, acabaren esgotats. Un veí li digué:
–Nasrudín, hem cercat la teva clau durant hores i hores. Estàs segur que l’has perduda en aquest lloc?
–No —respongué Nasrudín.
–On l’has perduda, doncs?
–A casa meva.
–I aleshores, per què l’estem cercant aquí?
–Doncs perquè hi ha més llum i casa meva és massa fosca.
Un dels elements del rerefons de les motivacions errònies d’aquestes carències s’oculten en el nostre ego. Aquest evita que no estiguem essent els qui som veritablement ni tampoc realitzant les nostres potencialitats. I és que tal com deia Idries Shah, «Els contes s’han utilitzat des de l’antiguitat immemorial com a portadors de coneixement i instruments de comprensió».

coaching, procés,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>