L’explotació minera. Període 1761-1890

El primer document que parla de la presència de carbó a Ogassa és del 1761. A partir d’aleshores es treballà, a petita escala, en diversos meners. El viatger Francisco de Zamora visità el 1787, la mina descoberta per Silvestre Comas en ser la més rellevant de l’època. El 1793 s’explotava la mina del Joncar i una a Can Camps.

El figuerenc Joaquim de Romà, que preveia el 1838 l’existència de nombrosos jaciments, aconseguí els drets per explotar algunes pertinences. El principal problema era traslladar el mineral fins al litoral, on se’n consumia la majoria. Romà redactà aquell any un projecte de ferrocarril entre Surroca i Roses; li fou concedit el 1844.

Acció d’El Veterano. Any 1859.

Alhora, des de 1837 estava en actiu la societat La Vieja Cabeza de Hierro i aproximadament des de 1843 treballà a la contrada El Veterano. Aquesta ideà un tren que el govern aprovà el 1844. Per no tenir competència i perquè el seu projecte de ferrocarril fos una realitat, absorbí la Vieja Cabeza i comprà els drets de les mines de J. Romà. Fruit de la fusió de les tres parts i d’altres accionistes va néixer El Veterano Cabeza de Hierro el 21 de desembre de 1844.

El principal objectiu era construir la línia fèrria. Els dos projectes de 1844 es van abandonar en detriment d’una nova proposta. L’any 1855, l’opció escollida va ser enllaçar Granollers i Surroca. Isabel II n’aprovà la construcció el 1857. El Veterano, per a tirar endavant les obres, va emetre deu mil accions el 1859. El senat aprovà el projecte ferroviari el 1862, però no va ser fins el novembre de 1867 quan Isabel II ho ratificà per Reial Ordre.

Les obres del ferrocarril es van retardar per fallides econòmiques de societats que prenien part a la seva consecució: la companyia Ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses (1863-1866) o el Veterano. Tampoc hi ajudà la inestable situació política del país. Per Reial Ordre de 13 d’octubre de 1873 es concedí la construcció a Fèlix Macià Bonaplata, Eugeni Broccà Sagnier i a d’altres accionistes. A partir d’agost de 1875, l’únic concessionari va ser Bonaplata. Aquest pretenia que una raó social realitzés el tram de Vic a Sant Joan. El novembre de 1877 es va escripturar la companyia Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas, nascuda amb les aportacions de Macià Bonaplata, les societats el Veterano i Catalana General de Crédito. La línia fèrria es va inaugurar el 17 d’octubre de 1880.

Acció de la Compañía del Ferrocarril de Granollers a San Juan de las Abadesas. Any 1863.

Els estudis previs a 1880 van pecar d’excessiva eufòria en avaluar el potencia de les mines. Segons un treball de l’enginyer Amalio Maestre, de 1855, la conca tenia una vida activa de 150 anys i la producció anual de carbó es calculà en 15.000 tones. Aquest combustible sòlid era emprat en fàbriques tèxtils, vaixells de vapor, foneries i pel tren de Mataró. Anys més tard es preveia extreure 100.000 tones anuals, però la realitat va ser molt diferent; el 1880 entre les societats Aurora del Pirineo, el Faro Industrial i Ferrocarril y Minas van produir 24.700 tones. La producció màxima, 66.641 tones, s’assolí els anys 1889-1890. El carbó era de qualitat però de difícil extracció i presentava moltes impureses. Era més econòmic importar-lo d’Anglaterra.

Ferrocarril y Minas anuncià el 1886 que feia suspensió de pagaments en no complir-se les expectatives. La Compañía de los Caminos de Hierro y Minas del Norte de España mostrà interès en el carbó a fi de proveir les locomotores. A partir de l’1 de juliol de 1890 tingué la titularitat de l’explotació del ferrocarril i de les mines.

Estació de Toralles. Autor: Miquel Parès.
carbó, mines, mines d'ogassa,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>