L’explotació minera d’Ogassa. Període 1891-1967

La Compañía de los Caminos de Hierro y Minas del Norte va obtenir beneficis entre el 1891 i el 1895, però en haver de fer front als deutes contrets per Ferrocarril y Minas els ingressos van ser menors. El 1903 l’hulla aglomerada era consumida per locomotores; la mig granada i la menuda era per a les calderes de les mines. La mitjana anual de producció, aproximadament entre el 1898 i el 1903, va ser de 26.202 tones d’hulla aglomerada i de 30.473 dels altres dos tipus. Entre el 1861 i el 1913 l’extracció significà l’1,27 % del total que es produí a l’Estat espanyol.

A mesura que avançava el segle XX augmentà el número de línies fèrries que s’electrificaren. Aquest canvi va fer que l’empresa no mostrés interès en incrementar la producció de carbó i en millorar l’explotació. Alhora, el govern aprovà una llei, els anys vint, que estipulava que les companyies de ferrocarril no podien explotar mines al mateix temps.

Aquests condicionants van fer que el 3 de març de 1926 se signés el traspàs de les mines entre la Compañía de los Caminos de Hierro y Minas del Norte i la S.A. Minas de Barruelo amb seu a Santullán (Palència). El nou propietari, per tal de fer-les rendibles, acomiadà treballadors, desmantellà les explotacions més grans i llogà les instal·lacions mineres a Arrendataria de Surroca S.A. aquell mateix any. Aquesta raó social, que es va constituir el 1926 i estava integrada pels empresaris cimentaries del Ripollès, volia extreure les pissarres per a millorar la qualitat del ciment.

Grup de miners, entre el 1949 i el 1952. Col·lecció Agustí Dalmau.

Durant la Guerra Civil la societat va ser intervinguda pels obrers i pels comitès. El desembre de 1937 treballava a les mines personal adscrit al Sindicato de Industrias Ferroviarias y oficios varios CNT-AIT i al Sindicat d’Arts i Oficis Varis UGT.

L’Arrendatària, en finalitzar el conflicte, va reprendre l’activitat encara que de forma precària. L’envelliment de les explotacions per manca d’inversions i l’aiguat d’octubre de 1940, que inundà algunes mines, suposaren l’acomiadament de la majoria de personal. Però la necessitat de disposar de carbó en un país en vies de reconstrucció i la política d’autarquia del govern asseguraren el futur de les mines.

El 1945 les hectàrees dedicades a la mineria eren unes dues-centes i el número d’obrers era de 135. L’any 1948 es van extreure 10.674 tones de carbó, mentre que el 1950 se’n van obtenir 8.227 de pissarres i 6.050,84 de carbó. Per pissarra s’entenia el material que no passava pel sedàs, mentre que carbó era el que queia.

Uns excursionistes en el pla inclinat de la Gallina els anys seixanta. Foto cedida per Josep M. Mercader Orriols.

Les mines i el nombre de treballadors que hi havia en cadascuna d’elles era el següent el juny de 1950: Nova o Gallina (22), Coto (16), Teules, Ranchero i Tall Obert (14), Pinter (6) i Faig (5). En d’altres tasques auxiliars laboraven 36 obrers. El sou era d’unes 14,06 pessetes diàries. El gener de 1955 la plantilla era de 104 miners.

A partir de mitjan anys cinquanta s’agreujaren els problemes de rendibilitat en el transport del carbó entre les mines i els punts de destinació. La facturació del combustible es deixà de fer a Toralles perquè el preu del transport, a causa de la baixa producció, resultava molt costós. Per tal de guanyar competitivitat el trajecte passà a fer-se amb camions.

Pels volts de 1963 el preu del carbó experimentà una davallada en coincidència amb la proliferació de l’ús de petroli i de gasoli, més assequibles per a les fàbriques de ciment, que havien modernitzat la maquinària. El 31 de desembre de 1967 es van tancar les darreres mines en actiu. Arrendataria de Surroca retornà el patrimoni i les infraestructures a S.A. Minas de Barruelo.

mines, ogassa, surroca,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>