L’hàbit de l’excel·lència

Que l’excel·lència sigui un hàbit ja de per si és excel·lent. Ser excel·lent implica ser íntegre i ser íntegre és la capacitat de comportar-se de manera honesta i honrada davant de qualsevol situació. Seria mantenir la coherència entre el que sents, penses, dius i fas. A cada moment, de forma integrada, i per tant, sostinguda en el temps. Tot ésser humà dona exemple amb la seva manera de comportar-se. Tots, inclòs tu, amb tot el que fas. Sigui d’una manera o una altra, t’agradi més o menys.

I al mateix temps captes i de vegades et remulles de com fan les coses les persones de l’entorn. I així, en ressonància al que va calant en tu, fas i et fan de mirall. Despertant coses en tu que a vegades no saps ni d’on baixen. Dins d’aquest ball, sota la banda sonora de les emocions, mantenir-te coherent i excel·lent és tot un repte. Per això, per estar en una posició on no vols que et jutgin (o es parli bé de tu), quan no sabem ser excel·lents, mirem de ser perfectes: perfecte a la feina, com a parella, com a mare o pare, a les xarxes, el ciutadà perfecte… I sense adonar-te’n, no hi ha cosa que t’allunyi més de l’excel·lència que la perfecció.

En què basem la perfecció? La perfecció deriva de la ment, de les creences que cadascú té sobre com suposadament han de ser les coses. I dic creences, que no pensaments, perquè quan actuem sota el paraigua de la perfecció no solem tenir pensaments que ens facin fer el contrari, sinó que actuem (fins i tot a vegades sense pensar) perquè tenim la plena certesa de que aquell és el camí a seguir. Ho creiem. És un impuls que ens ve de dins.

Que l’excel·lència sigui un hàbit ja de per si és excel·lent.

Vull fer un incís fisiològic d’algunes de les funcions del nostre cervell de manera molt simplificada. És important entendre que el teu cervell treballa, entre centenars de funcions més, per a filtrar dades que entren pels teus sentits, emmagatzema cada nit el que creu important per a la teva supervivència i automatitza accions per a que només arribi a consumir un 20% de l’energia del teu cos. El que automatitza i aboca a la part conscient (el que tu sents dins del teu cap) són pensaments basats en el teu sistema particular de creences, que es forma al llarg de tota la vida des de que neixes. És aquesta la raó de perquè és important integrar que tu no ets els teus pensaments, sinó la persona que decideix què fer amb aquells pensaments. Així, quan penses qualsevol cosa, et pots demanar: què crec per a pensar així?

Amb la resposta que et donis pots començar a decidir si vols continuar creient d’aquella manera o vols canviar de creença. I sí: fer-ho és una decisió personal molt honesta.

Si decideixes seguir creient d’aquella manera vol dir que aquell programa que tens instal·lat encara t’és vàlid. Si dubtes, és que comencen a haver-hi raons a tenir en compte (o la intuïció et comença a parlar i cal escoltar-la, també molt honestament).

Si decideixes seguir creient d’aquella manera vol dir que aquell programa que tens instal·lat encara t’és vàlid.

Sigui com sigui, si et vols mantenir excel·lent, reflexionem també sobre els següents requisits. Puc ser excel·lent sense ser optimista? Ser optimista és creure en les possibilitats. Per tant, t’ajuda a creure en tu i en les teves capacitats per afrontar qualsevol situació sense abandonar-te. Hi estàs d’acord? A més, si ets capaç de creure-ho en tu, vol dir que també tens la capacitat de creure-ho dels altres. I això obre moltes portes si hi intervé la confiança. Així doncs, ser optimista ho podríem descriure com una manera d’injectar energia en un mateix i en les persones de l’entorn.

Però què passa si un dia estàs de baixada i no vols ser optimista? Creu-me si et dic que l’optimisme madur té més a veure amb la raó que amb l’emoció. Perquè tornant a les decisions, si estàs desanimat, posem pel cas, qualsevol petit èxit reforçarà el teu ànim. I aconseguir-ho mitjançant l’acció de cuidar-te, parlar-te bé o d’animar a algú altre repercutirà directament sobre el teu estat emocional. I generar alternatives i prendre decisions formen part del teu cervell racional.

En el cas de voler estar perfecte quan estàs de baixada, canvia substancialment les accions que fas, perquè posaràs en el centre de les decisions com vols que et vegin o pensin que estàs. Per tant, et treus importància i pots arribar a fer-te molt de mal si ho mantens en el temps.

Arribats fins aquí, ja pots intuir que viure en excel·lència també inclou ser flexible amb un mateix i amb l’ampla possibilitat de fer les coses.

Totes aquestes reflexions no hi tindrien lloc sense que existís la pausa.

I com puc arribar a ser una persona excel·lent? Perseverant. I aprenent sobre tu. Autoconeixent-te. Prenent petites decisions de moment a moment. Explorant-te. De tu cap a tu. Posant la consciència en la dissociació que hi ha entre els teus pensaments i les teves emocions i la persona que pensa i sent que ets tu.

És des d’aquesta posició d’observadora quan comences a veure si hi ha coherència entre el que penses, sents i fas. I entendre’t t’ajudarà a prendre decisions amb humilitat, entenent que no hi ha fracàs en allò que fas sinó aprenentatge i evolució. Cap a on? Cap a arribar a ser la persona que pots arribar a ser per viure en pau amb tu mateix, amb aquella integritat de la que parlava al principi. Llevant-te la màscara dels hauria i acceptar-te en la teva pròpia sana soledat de ser.

És cert que les modes, els corrents filosòfics (que avui en dia sembla que es resumeixin en quatre frases als posts de Facebook o Instagram i que comprem sense qüestionar-nos-les, omplint els nostres buits interiors), la inèrcia de com venint pensant i fent les coses afegit a com creiem que es fan, no ajuden a la reflexió interna sobre què és per a mi ser una persona íntegra.

Totes aquestes reflexions no hi tindrien lloc sense que existís la pausa. Què és el que fas ara mateix mentre llegeixes aquest article. Parant. Para. Respira. Posa’t en posició d’observador de tu mateix.

Et sona tot això? La meditació o qualsevol activitat que et porti a aquests tres passos, seran la porta d’entrada a la reflexió interna des de la serenitat i el silenci interior.

I des d’aquí vull fer una crida a tots els qui us sentiu buits i/o sols. És a l’espai buit on està el potencial. És el repte del full en blanc. On pots abocar tot el que sents, encara que no tingui cap forma, per a explorar-te i decidir després què vols fer amb tot allò que hi ha en tu. Per tal de començar a veure la infinitat de possibilitats que ets fins a decidir quina és l’excel·lent per tu en cada moment.

T’atreviries a entrenar-te en aquestes habilitats per tal que a finals del 2022 l’impacte de les teves accions personals fossin excel·lents per a tu però també per al món que estem creant entre tots? Perquè t’asseguro que no estàs sol amb tot això.

Bon propòsit, bon entrenament.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>