Límits i normes en les relacions familiars

Els adolescents i joves, per la pròpia naturalesa de l’etapa de la vida on es troben, posaran a prova l’autoritat dels pares o tutor a càrrec, transgrediran  les normes i demanaran els límits de moltes maneres, des del comportament al rendiment escolar o la falta d’implicació a les obligació i tasques de la casa, amb comportaments socials no apropiats.

 

Què són els límits i les normes?

Els límits són línies vermelles que els pares o tutors determinen necessàries per a la convivència en les relacions familiars i el funcionament d’una llar. Per exemple, si un dels fills ens falta al respecte cridant-nos o insultant-nos, ens està demanant un límit i un posicionament contundent.

Hem de transmetre-li que ens ha fet mal aquest comportament i mostrar-li el nostre malestar o enuig sense caure en la seva provocació. En un cas així s’ha de posar un límit proporcional: «fins que no et disculpis i em demanis perdó, quedes a l’habitació sense ordinador, ni mòbil ni consoles de joc». Com que ens falta al respecte, els hem de fer responsables del seus actes i que n’assumeixin les conseqüències. Han de veure que tenim sentiments sense deixar de banda la nostra autoritat.

Les normes ajuden a aconseguir la implicació dels adolescents i joves a respectar l’autoritat dels pares, mares o referents, així com la realització de les tasques d’ una casa, el compliment de les obligacions escolars i la gestió de les seves necessitats personals. Una de les situacions més típiques amb la que ens trobem és la puntualitat. Quan l’adolescent ens demana permís per a sortir amb els amics i convenim una hora de tornada, si arriba cinc minuts tard potser no passa res, però si arriba mitja hora més tard, s’incompleix la norma: la puntualitat no s’ha respectada. El límit, en aquesta circumstància, podria ser que el pròxim dia no tingués permís per a sortir.

Els adolescents i joves necessiten límits, normes i unes  obligacions mínimes que s’han de cultivar a l’àmbit familiar. Els ajuden a prendre consciència de com n’és d’important la responsabilitat i el respecte als altres, a entendre els valors en les relacions familiars i socials. És una de les formes en què poden assimilar hàbits d’higiene personal, ordre a les seves coses i a valorar els beneficis materials dels que disposen.

Cal que trobem un equilibri entre les seves necessitats d’oci, modes, i certs privilegis materials. Si ens demanen un mòbil, què els hi demanem, a canvi? Estem disposat a gestionar l’ús del mòbil? Determinar uns horaris al dia? Condicionar aquest privilegi a unes tasques concretes que si no es compleixen es retira? Aquestes preguntes són exemples de possibles límits i normes que poden ajudar a l’adolescent a valorar les coses i a nosaltres a educar en valors, aconseguir resultats i aproximar-nos emocional i afectivament.

Als adolescents i joves les normes se’ls han de explicar i raonar. No cal fer grans discursos sobre les conveniències d’aquestes, cal evitar la imposició, però al mateix temps cal deixar ben clar el perquè d’aquestes normes. És més fàcil per a ells d’assimilar les coses quan tenen clares les directrius a casa. Ens hem de mostrar ferms, contundents però alhora presents, amorosos i propers. Recordem que nosaltres som els seus referents.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>