Llangonisses i llangonissetes

Tal com passa en l’amor, en les llengües alguns sons s’atreuen i d’altres es repel·leixen. No és una cosa nostra: això passa pràcticament en tots els idiomes. Segur que sabeu què li va passar al probe Migué o recordeu aquell deliciós fromage francès que compràreu a l’Intermarché. Aquest fenomen en lingüística s’anomena metàtesi i consisteix en el canvi d’ordre de dos o més sons en l’interior d’una paraula.

El català i l’occità —en tant que llengües germanes— tenen predilecció per les metàtesis quan hi intervé una erra. Les erres, de fet, sovint descol·loquen el panorama. En algunes zones de Mallorca, els padrins són pradins; les pedres, predes; i els podrits, prodits. A l’Aran crompen i van de vrente. En el parlar del Ripollès la erra potser no és la protagonista, però segur que n’hem sentides d’altres: el veí de l’escala que fa servir gavinets per a tallar, àligues que sobrevolen i eugues que les miren… i entre ensiamades, murtres i raderes arribem als mots nostrats per excel·lència: la llangonissa i la llangonisseta.

Segons el DCVB, llonganissa vindria d’un hipotètic longanīcia llatí, derivat de longanum, que volia dir ‘budell recte’. La forma llangonissa, vivíssima —i m’atreviria a dir única— al Ripollès, ens la marca com un dialectalisme potser influït per analogia amb llengua. No som els únics que fem servir aquest mot, sinó que el podem sentir des de les valls andorranes fins a la Safor.

I aquí ve la mare dels ous: com hem d’escriure les metàtesis? Doncs amb la forma culta, la forma estàndard. Per molt que a Ripoll diguem llangonisseta, hem d’escriure llonganisseta. Encara que a Ribes diguin àliga, cal optar per àguila. I si a Camprodon fan gavinet, cal que respectem ganivet. És el cas de sempre: la qüestió de l’adequació. En la llengua oral informal cadascú que ho digui de la seva manera, però en l’escriptura, cal que tots compartim el mateix codi.

llangonisseta, llonganisseta, metàtesi,
Publicat el

Comentaris

  • Com sempre, sublim! M’encanten els teus articles! I a més, m’has tret de sobre el dubte de la llonganisseta, que feia temps que em martellejava el cap!

  • De veritat que he hagut de llegir tres vegades l’article, m’he fet un embolic gran!! Ara ja no sé si les aligues mengen llangonisses amb gavinets XD

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>