El català, l’única llengua

La nostra revista té una línia editorial molt clara: el català és la nostra llengua i, per tant, és l’única llengua que promocionem i emprem. El nostre marc de referència no és altre que el Ripollès, una comarca dels Països Catalans, i per tant únicament ens relacionarem en la llengua pròpia.

 

Des de latira volem ajudar a recuperar l’ús normal de la nostra llengua i fer-la una útil per a tots els àmbits. La situació lingüística del català ens mena a ser crítics i a fer certes anàlisis de la llengua que, de ben segur, les llengües del seu voltant no han de menester.

 

Per aquest motiu, tots els textos que s’hi publiquin passaran sempre pel servei de correcció que valorarà, adequarà, corregirà i proposarà solucions perquè el producte final sigui el més adequat i correcte amb el model de llengua que divulguem. El servei de correcció proposarà alternatives a solucions inadequades o incorrectes i es cercaran punts en comú amb l’usuari, però la proposta final sempre haurà de mantenir-se dins dels criteris de l’estàndard i caldrà que s’adeqüi a les solucions ofertes pel mateix servei de correcció.

 

El servei de correcció lingüística respectarà sempre les autoritats i els experts en matèria de llengua, principalment l’Institut d’Estudis Catalans. Això no vol dir que en algun cas en concret divergeixi d’opinió, però en qualsevol cas, aquesta opinió estarà fonamentada i consensuada amb experts. De totes maneres, el servei de correcció lingüística té la darrera paraula i la potestat de no publicar a la revista una determinada forma o un determinat ús lingüístic si aquest es considera incorrecte o inadequat.

 

 

Llibre d’estil i model de llengua

La funció d’un llibre d’estil és garantir l’ús correcte de la llengua en tots els àmbits. Després d’una feina exhaustiva de recerca, estudi i comparació de diversos mitjans de comunicació catalans, i un cop analitzats els models de llengua de cada un d’ells, hem cregut oportú de no crear de bell nou cap llibre d’estil, sinó d’adaptar-ne un dels que ja hi ha pels motius que tot seguit exposarem.

 

Per a la totalitat dels continguts de la revista ens basem en el Llibre d’estil de Vilaweb. Ho fem perquè ens sembla el model lingüístic més genuí i acurat, i volem contribuir a la seva implantació. Creiem que VilaWeb ha ajudat a crear un model de llengua nacional que unifica el territori i que ens dona una visió comuna, i que al mateix temps no renuncia a les formes més pròpies de la llengua.

 

Això no obstant, volem afegir unes quantes consideracions que no apareixen en el llibre anterior esmentat i que creiem que cal fer notar, o que difereixen de les solucions proposades:

 

 

Ús del gènere

Les llengües romàniques com el català disposen d’un sistema de dos gèneres que no funciona com a oposició total, sinó com a presència/no presència. Així, professora té una marca de gènere femení (-a) i professor no en té cap. En una reunió de professors no hi apreciem cap gènere atès que el mot professor fa l’oposició de paraula no marcada davant de professores que sí que té el gènere marcat. L’oposició és, doncs, entre la forma no marcada i la forma marcada. És per aquest motiu que els criteris de latira respecte del gènere són els següents:

  1. Sempre i en qualsevol cas es farà l’ús del gènere no marcat.
  2. S’evitaran formes erròniament genèriques que no designen col·lectius sinó estats:
    • Professorat > els professors
    • Alumnat > els alumnes
    • Ciutadania > els ciutadans
    • Veïnat > els veïns
  3. S’evitaran els desdoblaments i s’optarà per una única forma no marcada. S’evitaran també totes les possibles solucions que inclouen alteracions:
    • Amics i amigues > amics
    • Professores i professors > professors
    • Tots/es > tots
    • Totxs > tots
    • Tot@s > tots
  4. Ensems s’evitaran casos de discriminació sexual en determinats col·lectius, com pot ser el cas de:
    • Metges i infermeres > metges i infermers
    • Dona de la neteja > personal de neteja
  5. S’evitarà l’ús indiscriminat del mot persones quan l’adjectiu que el complementa fa una falsa funció de genèric. En aquest cas, s’optarà sempre pel terme no marcat, atès que l’adjectiu matisa el substantiu i el significat no és el mateix:
    • Persona treballadora (persona que no és gandula) > treballador (individu en actiu, persona que treballa en qualitat d’assalariat)
    • Persona autònoma (individu que es pot valer per ell mateix) > autònom (individu que treballa per compte propi i no d’altri, que no depèn de cap patró)
      • En el cas que l’adjectiu faci la funció pertinent, aleshores es conservarà. Si persona autònoma té el sentit de qualcú que es pot valer per ell mateix, es conservarà la forma; si per contra el sentit és de qualcú que fa feina pel seu compte, aleshores se substituirà per autònom.

 

Solucions polimòrfiques

La manca d’un estàndard únic i cohesionat fa que sovint hi hagi un determinat polimorfisme que juga en contra. És per aquest motiu que latira opta per una homogeneïtzació de la llengua escrita, bo i acceptant certes variacions dialectals si els textos així ho permeten o ho exigeixen. Cal esmentar algunes consideracions:

  1. Quan hi ha més d’una varietat formal, caldrà optar sempre per la forma més general, culta i històrica, encara que no coincideixi amb la del parlant.
  2. S’accepten les solucions verbals pròpies d’altres contrades sempre i quan l’article ho justifiqui. Ens centrem en el català central perquè és el nostre àmbit de difusió, però acceptem formes pròpies d’altres dialectes. S’acceptarà, per exemple, que un nord-català empri la forma parli o que un baleàric usi la forma parl, sense desinència. Generalment, però, el nostre àmbit i model de referència és el català central.
  3. Són compatibles les dobles formes de termes sempre i quan aquests siguin sinònims totals i no pas parcials. Aquest ús ajudarà la no repetició del mateix mot i donarà al mateix temps una solució més àmplia.
    • Llevar / Treure
    • Gos / Ca
    • Got / Vas / Tassó

 

Mots no acceptats o no preferits pel DIEC

Si un mot no és acceptat pel DIEC, aleshores latira no l’emprarà si no és estrictament necessari i el context ho demana. Això no obstant, hi ha certs mots que creiem incorrectes o solucions que proposa el DIEC i que pensem que són errònies. Sempre que optem per una d’aquestes fórmules, ho fem amb arguments reconeguts:

  1. Hi ha mots que el DIEC creiem que recomana en detriment d’altres que tenen més recorregut i més tradició. En aquest cas, acceptarem com a única forma vàlida la darrera proposta i en desterrarem la primera. En són exemples:
    • Buscar > cercar
    • Vacunar > vaccinar
    • Sigut, set > estat
    • Mascareta > màscara
    • Plàtan > banana
    • Afició > afecció
    • Vivenda > habitatge
    • Caldo > brou
  2. Hi ha formes que el DIEC no recomana o simplement no hi apareixen però creiem que són igualment vàlides, i fins i tot, preferents. En són exemples:
    • Billar > billard
    • Documental > documentari
    • Estadística > estatística
    • Benzinera, gasolinera > benzineria, gasolineria
    • Informe > report
    • Bitllet > billet
    • Condó > condom

Reforma ortogràfica de 2016

A latira acceptem i fem nostra la reforma ortogràfica impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans de 2016. Per aquest motiu, i per a destacar el tema més controvertit, acceptem la reducció de l’ús de diacrítics.