Més enllà de la crítica i el judici

Moltes vegades les persones fem judicis i critiquem de manera automàtica sense parar-nos gaire a veure què hi ha darrere d’allò que critiquem o jutgem. Quan ens aturem a observar-ho detingudament solen passar dues coses: la primera és que allò que critiquem o jutgem té a veure amb nosaltres i no tant amb l’altre, és una projecció nostra sobre l’altre. Per exemple, allò que no acceptes en tu mateix difícilment ho acceptaràs en els altres, així que si hi ha un aspecte que no t’agrada de tu, quan el vegis o projectis a algú el jutjaràs i el criticaràs durament.

L’altra cosa que sol passar és que confonem la persona amb la conducta: la crítica i el judici no ens deixen espai per a comprendre, veure la persona i la realitat que hi ha al darrere. Hem de tenir en compte, abans d’emetre un judici o crítica, que darrere de la conducta pot haver-hi una necessitat —l’expressió d’una carència o el procés de pair una situació o succés de la vida, etc.—, i això ens ajudarà a veure la persona i el seu món d’una manera més empàtica i exercir menys de jutges.

«Quan vegis un home bo, tracta d’imitar-lo, quan vegis un home dolent, examina’t tu mateix» Confuci

Deixeu-me que us expliqui un conte:

La dona i el lleó

En un poblat etíop, un home i una dona vidus van decidir formar junts una nova família. No obstant això, hi havia un problema: ell tenia una filla jove que no havia superat encara la mort de sa mare. Ella va intentar guanyar-se el seu afecte, però passada la primera setmana, la petita ni tan sols li dirigia la paraula. La dona, impotent, va decidir anar a un bruixot.

–Què puc fer perquè la nena m’accepti? —li va demanar.

–M’has de portar tres pèls del bigoti d’un lleó —respongué el bruixot.

Ella va sortir preocupada, demanant-se com li podia treure tres pèls al ferotge animal sense que aquest la devorés. En veure un lleó va guardar distància i el va observar des de lluny durant una estona. Passat un temps, s’hi va acostar, li va deixar un tros de carn i es va tornar a allunyar. Va repetir aquesta acció durant dies i l’animal es va acostumar a la presència de la dona. Fins que un dia, aquesta va poder arrancar-li els tres pèls sense cap problema quan el lleó dormia. De seguida va anar a dur-los al bruixot. De camí es va adonar que ja sabia com aconseguir l’afecte de la petita: tenint paciència.

Tal com havia fet amb el lleó, havia d’apropar-se a poc a poc a ella, respectant la seva actitud i el seu territori, esperant fidelment. És ben cert que amb paciència és més fàcil acabar conquistant el cor de les persones.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>