Món global, canvi global?

El canvi global és un concepte que pot semblar un poc confús, i que fa referència al conjunt d’alteracions ecològiques a escala planetària. El canvi global va més enllà del canvi climàtic, perquè a banda d’aquest component també inclou l’alteració dels cicles biogeoquímics de la Terra, la transformació de les terres, els canvis en la biota i la pèrdua de biodiversitat.

El panorama és decebedor i apocalíptic. Si a tot això li sumem la crisi humana —o més ben dit, d’humanitat— que vivim aquests darrers temps, sembla que la darrera solució sigui acotar el cap sota l’ala. Encara no hem sortit de la maleïda pandèmia de la covid-19, que ja estem de nou immersos en un conflicte entre països que afecta ja el món sencer.

Que vivim temps convulsos és cada vegada més una opinió compartida i palpable. Molts procurem fer vida normal en el nostre microclima, però ja res sembla ser normal al món on vivim: crims de guerra, repressió, fenòmens meteorològics extrems, virus que recorden les set plagues d’Egipte… Càstig diví? Potser sí que ens el mereixem. Podem viure inconscients dins la cova, a vegades com a mecanisme d’autodefensa davant de tant de soroll que hi ha al món; però això no canviarà la realitat.

Algunes opinions lliguen directament aquesta crisi global amb el sistema capitalista. En un món global hi acaba havent un imperi dominant que afecta totes les realitats de la societat: la cultural, la política, l’econòmica, la tecnològica, etc. Això es tradueix en pèrdua de llengües i cultures, un sistema polític que només es preocupa per l’economia, i la tecnologia com a eina clau per tenir els ciutadans encegats. De la mateixa manera, en aquest món globalitzat els impactes al medi ambient passen a tenir un impacte global.

Capitalisme? Comunisme? No penso que valgui la pena discutir quin sistema és millor perquè amb una mica de coneixements d’història ja es veu que res ha anat bé. Hi ha hagut dictadures de tot tipus i cap dels sistemes ha vetllat pel que realment és important, que és la salut del nostre planeta. Si no vetllem per mantenir sana la nostra font de vida no hi ha res a fer ni sistemes que valguin.

Capitalisme? Comunisme? No penso que valgui la pena discutir quin sistema és millor. A la imatge, propaganda comunista del govern de Laos.

L’únic sistema capaç de revertir aquesta tendència destructiva del planeta és la tornada a la senzillesa, als petits pobles, a la sobirania alimentària i energètica, a viure bé amb poca cosa, a escoltar els altres i el nostre cos. Recuperar la consciència de l’ésser. Tornar a la natura per començar de nou.

El camí de retorn a la mare Terra passa per prendre una via diferent a la dels pols oposats que representen els dos sistemes polítics antagònics. La via que ens pot salvar, segons la filosofia budista, passa per prendre sempre el camí del mig, és a dir, descartar els extrems.

Per què no aprofitar les coses beneficioses que puguin tenir els dos models socials per trobar un equilibri? La pau comença per comprendre que sovint no hi ha una sola opinió que sigui la vertadera i la correcta. Aquesta comprensió inclou escoltar els sentiments propis i aliens, treballar el llenguatge correcte i amable, fomentar el debat constructiu, etc.

El món contemporani vaga sense rumb perquè hem deixat de cultivar l’espiritualitat. Ens hem oblidat que formem part d’un sistema natural on som tan sols un element més d’un equilibri fràgil. El maltractament del medi ambient és la prova final d’aquesta mancança. Si no estem bé amb nosaltres mateixos en plena consciència de l’ésser, no podrem estimar els altres ni la natura.

Fem una crida perquè un nou sistema il·lumini el planeta. Un sistema interior que promogui el despertar de la consciència, el sentit comú, la calma i el silenci, la cooperació enlloc de la competitivitat, la connexió interior i no pas la desconnexió que ens causa l’(ab)ús d’aparells mòbils controlats tant per comunistes com capitalistes. Aquest és el sistema del camí del mig, que pot ser cultivat per cadascú de nosaltres des de qualsevol racó del món on estiguem llegint aquest article.

Vivim un moment de canvi mil·lenari en què una nova onada d’espiritualitat comença a créixer dins de molts de nosaltres. Aquesta és l’esperança del planeta que pot solucionar el canvi global. La consciència genera més consciència, la pau interior duu pau exterior, l’amor envers la natura es tradueix en respecte a la natura. Hi ha llum al final del túnel, però cal que siguem molts. I tu, estàs preparat per a viure aquest despertar?

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>