El ‘niño’ de les castanyes i el xupa-xups

Aquests dies han tornat el fred i les castanyes i penso que és una bona ocasió per a tenir un record per al meu amic Juli Alarcón, qui malauradament el 21 de març d’aquest 2022 ens va deixar, però que les seves històries perduraran per sempre.

Fa un temps en Juli em va explicar la seva història de joventut, plena d’anècdotes que ens faran tenir un record divertit i entretingut d’ell. Avui la vull recordar amb tots vosaltres.

En Juli contava que, com moltes famílies dels anys 50, va marxar de Jaen —la seva ciutat natal— als nou anys amb destinació Torelló. El trajecte amb la família el varen fer en tren. Tot i que el recorda com un viatge llarg, també comenta que portaven melons per menjar que els van fer passar un viatge més amè i distès.

Un cop a Torelló van quedar a viure a casa d’uns familiars i poc a poc van començar una nova etapa a Catalunya.

En Juli fent feina.

Un bon dia, una castanyera que torrava castanyes al poble els va demanar a ell i a un seu company si volien ajudar-la en la seva tasca. Em va explicar que havia estat una bona oportunitat per a guanyar uns dinerons i així poder ajudar la família, però també una oportunitat per a conèixer aquest ofici, que més tard es convertiria en una de les seves afeccions pels volts de Tots Sants.

Un altre ofici que va poder conèixer va ser el de cisteller, ja que també en aquesta etapa va treballar amb un home que feia coves, paneres i cistells. Anava a ajudar-lo de 7 a 9 del matí i de 5 a 7 de la tarda, just abans de començar i després d’acabar l’escola.

Amb aquestes feinetes va poder donar un cop de mà a casa seva durant l’adolescència, però com era habitual en l’època, als dinou anys el van cridar a quintes per a anar a la mili. Però no seria una tasca senzilla: quan va anar a la primera revisió amb el metge del poble, aquest li va dir que no era apte per a anar al servei militar perquè que no arribava a l’alçada. Poc després, però, en la segona revisió militar, el van considerar apte, de manera que finalment es va incorporar al servei militar. En Juli va acabar fent el servei a Al-Aaiun, al Sàhara Occidental.

En Juli i un company a la mili.

Em va contar que quan estava esperant-se a l’estació de Barcelona a punt de marxar, un dels sergents que voltava per allà li va dir: «Oye, niño, llama a tu hermano que venga que ya nos vamos». En Juli li va haver d’aclarir que no es tractava del seu germà qui anava a la mili, sinó d’ell mateix. El sergent, incrèdul, es pensava que es tractava d’una broma i va insistir, fins que per a sorpresa seva va veure que realment es tractava d’ell. Llavors va justificar-se dient que no havia vist mai ningú que semblés un nen anant a la mili.

A causa de la seva alçada a la mili li van fer moltíssimes bromes. Tot i així, i com a amant del sentit de l’humor, les bromes no li varen molestar mai. De fet, just arribar ja va ser complicat trobar-li un vestit de la seva mida. Em va explicar també que el van deixar entrar al magatzem de roba i que ell mateix triés la que li anés bé.

Un dia, mentre feien la instrucció, en Juli anava al darrere i el sergent li va dir que es posés al davant. Un cop allà el va animar tot dient: «Oye, niño, si lo haces bien te voy a dar un premio». Ell animat per l’oferiment, va fer els exercicis de la millor manera. En acabar la instrucció el va cridar de nou, i allà li va regalar l’esperada recompensa: un xupa-xups; mofa, segurament, per la seva estatura i la seva aparença jovenívola. Tanmateix, per a ell va ser un dels millors regals que li podien haver fet, ja que mai havia tastat un xupa-xups abans.

En Juli amb uns companys.

Explica que la coca-cola també va ser un altre descobriment de la mili, com moltes altres novetats que allí va conèixer.

Un cop acabat el servei militar, el niño —sobrenom que li havien adjudicat— va treballar un temps de llauner, però ben aviat es va casar amb la seva xicota amb qui varen obrir el mític i conegut negoci de Ca l’Alarcón. Poc a poc varen anar format una gran família.

Amb aquest record d’en Juli aprofitem per fer un petit homenatge a tots els castanyers, que per molts anys puguin continuar gaudint de l’ofici.

En Juli fent castanyes.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>