No mireu enlaire

No mireu enlaire (Don’t Look Up) és el títol d’un film que parla de com el sense sentit, el no voler veure i les mentides s’imposen en una societat que no escolta científics que exposen fets objectius que comporten la fi de la civilització i el planeta. Un film on s’anteposen interessos partidistes i econòmics als interessos generals. És una metàfora dels temps que vivim en què els fets queden relegats als relats. La veritat no és important, sinó el fet d’imposar el relat que interessi —i si no acaba d’encaixar, es recargola la realitat o s’inventen fets perquè encaixin.

Els fets objectius són menys importants a l’hora de modelar l’opinió pública. Donald Trump n’és l’exemple més clar: el percentatge de mentides o de falses promeses dites durant la campanya electoral és molt alt. Segons el web Politifact, el 70% de les declaracions electorals de Trump eren falses o grans mentides. El preu són democràcies més febles i societats més polaritzades que obeeixen narcisistes i egoistes.

De fet, en la societat de la desinformació (enganys, notícies falses, postveritat…) es podria omplir tot l’article de casos reals. És per això que cada vegada és més important la importància d’informar-se de manera rigorosa més enllà de si la informació s’ajusta o no a la nostra manera de pensar, de la mateixa manera que a l’hora de compartir-la i fer-la córrer.

Les persones podem arribar a creure’ns qualsevol cosa per inversemblant que sigui. El comportament humà, com a massa, pot arribar a sobredimensionar i fer viral tota aquesta informació a una velocitat i nivells impensables mentre es retroalimenten.

Deixeu-me que us expliqui una història sobre veritat, mentida i no voler veure.

La veritat sortint del pou armada amb el seu fuet per a castigar a la humanitat (títol en francès: La Vérité sortant du puits armée de son martinet pour châtier l’humanité) és una pintura de l’artista francès Jean-Léon Gérôme, creada l’any 1896.

Conta la llegenda que un dia la veritat i la mentida es van topar.

–Bon dia —va dir la mentida.

–Bon dia —respongué la veritat.

–Quin cel més clar! —va dir la mentida.

Aleshores la veritat mirà enlaire per a veure si era cert. I sí, n’era.

–Sí, quin cel més clar! —va dir llavors la veritat.

–El llac està la mar de tranquil! —va dir la mentida.

Aleshores la veritat va mirar el llac. En veure que la mentida tenia raó va assentir el cap. La mentida va córrer cap a l’aigua i va dir:

–L’aigua és molt bona! Nedem!

La veritat va tocar l’aigua amb els dits: era bona. I va confiar en la mentida. Ambdues es van despullar i van nedar tranquil·les.

Una estona més tard va sortir la mentida, es va vestir amb la roba de la veritat i va partir. La veritat, incapaç de vestir-se amb la roba de la mentida, va començar a caminar nua i tots s’horroritzaven de veure-la despullada. És per això que avui, encara, la gent prefereix d’acceptar una mentida disfressada de veritat que no pas una veritat nua.

«Algun dia la veritat sortirà del pou per a fustigar els mentiders».

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>