Només ho sembla

El filòsof irlandès del segle XVIII, George Berkeley, va establir la cèlebre teoria que «ésser és ser percebut». És a dir, que la realitat del món és el que en percebo de manera personal i intransferible i la meva el que els altres perceben de mi. Una teoria que sublima les aparences, una necessitat bàsica per a poder relacionar-los.

Els uniformes o les modes pretenen exterioritzar, mostrar als altres que es pertany a un col·lectiu. La majoria de joves, quan arriben a l’edat biològica idònia per a la reproducció, tenen molta cura de la imatge que ofereixen als altres, especialment a qui pugui ser una parella potencial, al mateix temps que es vol mostrar que s’és rebel, afeccionat a un determinat estil musical, etc.

És cert que tothom té la seva pròpia percepció, però calen les percepcions comunes basades en allò que en diem veritat o realitat. Per exemple, un gos. Per més que alguna persona pretengui donar al seu gos l’aparença d’un gat o d’un més de la família, no és un gat ni serà mai de la família, ni tan sols de la mateixa espècie.

L’equilibri entre la percepció personal i la comuna, com tots, és molt fràgil. I molt més en un temps com l’actual, on la imatge s’ha imposat a la veritat.

Un altre exemple en serien els anuncis de colònia. És una percepció comuna que la colònia serveix per a fer olor. No és habitual que una colònia comporti la culminació dels desitjos, sobretot sexuals, amb l’aparició de cossos perfectes i cares guapes i suggeridores. Una aparença que no té correspondència en el món de les aparences compartides. Les imatges, les aparences, en aquest cas enganyen. Jo he cardat amb colònia i sense, i francament, no hi veig gaire diferència. Les poden variar constantment, tan les fem servir per mostrar o amagar una cosa que considerem veritat o no ens agrada de nosaltres mateixos. Són volubles, poden enganyar, fingir, obrir portes, tancar-ne i causar errors.

A vegades, la diferència que hi ha entre el que percebem en nosaltres mateixos i el que en perceben els altres és abismal. Fins i tot hi ha una malaltia congènita que impedeix la comunicació.

La recerca de les percepcions comunes en una realitat diversa, és una feina d’artistes. Gent amb la traça suficient per a establir punts de coincidència sensorial amb els altres, fent un bon ús de les aparences. Actualment, quasi no val la pena. Han convertit la imatge en veritat comuna i fan passar per certeses el que tan sols són disfresses.

Che Guevara en realitat era un guerriller comunista que lluitava en contra del sistema de mercat.

El sistema econòmic, social i polític es basa en això. Si una realitat és incòmoda se li dona una aparença que l’amagui. En Che Guevara en realitat era un guerriller comunista que lluitava en contra del sistema de mercat. Doncs bé, aquest mateix sistema el va reconvertir en clauers i samarretes, va matar l’home i va fer molts diners amb la seva aparença.

Aquesta tàctica de convertir en veritat completa el que no ho és —o només n’és una part— funciona fins al punt de destinar gran part dels recursos econòmics personals i socials a coses totalment innecessàries només per l’aspecte. A vegades el temps mateix s’encarrega de posar-lo de cap per avall. Abans, estar morè es percebia com una vulgaritat de gent que havia de treballar a sol i serena. Els rics es posaven pólvores blanques a la cara. Ara es consideraria rídicul veure a l’Hola la reina Letícia el mes de juliol blanca com un paper.

Més curiós trobo el cas de les operacions per a semblar més jove. Entenc que tothom fa el que vol i alguns ho necessiten per continuar amb la seva feina, bàsicament del món de l’espectacle. Mai no m’he queixat de la meva cara i el meu cos a qualsevol edat. Sempre he tingut l’aspecte que es corresponia als meus anys. Ho considero inevitable. Aquest culte a la imatge, a l’aparença mentidera, pretén modificar el pas dels anys per als altres. Fan nassos, mamellams, culs, cintures, llavis o liposuccions en un cos que vol amagar que el fetge ja no és el que era, el cor ja no bomba igual, els muscles es destensen i que la darrera neteja i modificació corporal la faran els cucs. És com una ampolla de vi feta amb un vidre excel·lent, tapada amb un suro de primera qualitat i amb una etiqueta ben dissenyada. Si el seu contingut es fa malbé, no serveix absolutament de res.

Els nous sistemes de comunicació o informació s’han afegit amb entusiasme a la gran campanya que el més important és el que sembla, malgrat no sigui la veritat. Els rumors, els missatges subliminals, les noticies falses, les que s’ometen han instal·lat en l’imaginari col·lectiu la creença i submissió a unes veritats inexistents. Fan passar el bou per vaca grossa.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>