Noves maneres d’entendre l’art. Canvis i adaptació post-covid

La pandèmia ha provocat que molts de sectors laborals s’hagin hagut de reinventar o cercar noves estratègies que els permetin de mantenir el vincle que tenien amb els seus clients d’abans de la covid, i al mateix temps, atraure un nou públic.

Un dels sectors més afectats, sens dubte, és el de la cultura. A la televisió, ràdio i premsa se n’ha parlat molt; però només d’una part, la més dinàmica i divertida: espectacles, concerts i música en general. En canvi, les referències a museus i galeries d’art són escasses, perquè encara perdura una capa de mandra en parlar de quadres i escultures plenes de pols. La majoria de gent continua veient les institucions museogràfiques com a llocs exclusius per a l’elit, i poc es reconeix la gran tasca que fa tot el personal d’un museu per tal de canviar aquesta dinàmica, i per a acostar l’art a nous públics.

Aquesta problemàtica —que ja existia abans de la pandèmia— ha esperonat les institucions museogràfiques a reinventar-se, a cercar noves estratègies d’apropament a un públic general, on tothom tingui cabuda, i a generar una necessitat de consumir art com a benefici psicològic.

Un bon exemple d’això és el nou programa RecuperArt-19, un projecte de l’Institut Català de la Salut en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on participen un total de setze museus de totes les regions sanitàries catalanes. La proposta cerca que el públic —en aquest cas els professionals sanitaris— trobin en els museus un espai de reflexió que comporti una millora del seu benestar emocional, tan troncada a causa de l’angoixa i estrès de la covid.

El projecte entra dins de la disciplina anomenada Arts in Health, que promouen les arts com a una oportunitat per a millorar la salut de les persones, sobretot en clau psicològica.

Tot i l’esforç per fer entendre l’art com a una eina de benestar personal, la Generalitat segueix aportant el mínim als pressupostos destinats al sector cultural, que representen només el 0,6% del total. Si realment la cultura és tan necessària i és una eina indispensable per a fer front als estralls de la pandèmia, el Govern no s’hauria de plantejar en invertir un 2% del pressupost a la cultura tal com fa temps que s’està demanant? No es poden trobar solucions si aquestes estan encadenades.

Projecte Recuperart-19. Font: Museuart.cat

La covid ha obligat a plantejar noves estratègies de relació amb el públic; ara, l’art es posa al servei de les persones

Mentrestant, sembla ser que l’únic consol que els resta és utilitzar el poder de les xarxes socials per a arribar a tots els públics. L’aposta digital dels museus —que era una tasca pendent— comença a despertar i a trepitjar fort, sobretot a Instagram. És la xarxa social més utilitzada per a interaccionar amb el seu públic i per a intentar acostar totes les obres encapsulades al museu a només un clic.

Si visiteu el perfil d’Instagram d’alguns dels nostres museus, com per exemple el del Museu Etnogràfic de Ripoll, podreu observar com la interacció amb el públic és dinàmica i fresca. Es basa, principalment, en petits vídeos informatius sobre algunes de les obres, fotografies amb explicacions anecdòtiques, mostra de les tasques del personal del museu, etc. Les Instastories també són una bona forma d’acostar-se al ‘client més jove’, fent-lo partícip directament i obtenint les seves opinions a través de l’opció d’enquestes que l’aplicació porta incorporada i que és molt intuïtiu de fer servir.

Des de fa poc, el Monestir de Ripoll i el Museu Episcopal de Vic estan utilitzant noves fórmules d’estratègia digital, que funcionen molt bé per a fer arribar el contingut museogràfic d’una manera ràpida i lleugera que no cansi l’espectador. Parlem, en aquest cas, del que es coneix com a càpsules, que consisteix en petits vídeos —d’un o dos minuts màxim— en els quals els guies, conservadors o altres treballadors ens expliquen una peça del museu, un espai artístic o un monument. És una manera més activa de donar coneixement al públic i incitar la seva curiositat i les seves ganes de fer-hi una visita cultural, així com per a humanitzar aquest tipus de treball i posar cara a la gent que treballa en aquest sector.

Les noves estratègies digitals que utilitzen les institucions culturals a les xarxes i que estan funcionant d’una manera òptima, porten a pensar en un replantejament de la museografia de les institucions museístiques. Té sentit, actualment, que els museus tinguin una exposició permanent? S’ha d’apostar per crear només exposicions temporals que generin un interès constant del públic? Què hi ha de les peces que es troben als magatzems?

Aquestes són només algunes de les preguntes que ens sorgeixen als professionals del sector cultural, i que són un símptoma dels temps canviants. Serà la covid la primera gota causant de que en un futur només existeixin els museus virtuals?

El públic, vosaltres, teniu a les vostres mans el poder de decidir com consumir i gaudir de la cultura. Sigui com sigui, valorem el treball que estan fent tots els professionals del sector cultural, que ens acosten el museu i les seves obres a la nostra disposició. Fem de l’art una veritable eina del nostre creixement i benestar personal.

art, arts in health, cultura, museu, recuperart-19,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>