L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Aquest 2022 celebrem el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

No hem de deixar mai de recordar aquest projecte extraordinari, però també únic: el col·lectatge de tot el repertori musical popular català —ço és, dels Països Catalans—, cantat o instrumental. Tot el repertori, és a dir, amb una voluntat d’exhaustivitat. Hi col·laboraren figures com el folklorista Joan Amades, els músics Joan Llongueres, Palmira Jaquetti, Joan Tomàs o encara el musicòleg Higini Anglès, entre molts més.

No entraré a considerar què vol dir, o què entenien, per música popular. Això és la feina dels estudiosos i són debats i discussions que es paeixen més bé al voltant d’una copa. Que la gent que va fer aquesta feina tingués un punt de vista que no compartim del tot avui dia és el més normal del món, però van fer una tasca de salvaguarda considerable per la qual no podem ser sinó agraïts.

Gràcies a aquesta gent una part importantíssima del repertori —popular, tradicional, digueu-ne com vulgueu— dels Països Catalans ens ha arribat. Fixaren una part de la memòria contra el pas del temps i l’oblit. És cert que hi hagueren aleshores en altres llocs d’Europa feines semblants, com és l’exemple famós de Béla Bartók, però no hi ha cap equivalent a l’empresa de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Extracte de la llibreta d’Higini Anglès i Pere Bohigas del Solsonès (10 de juliol-7 d’agost de 1922)

En el cas del territori català sota administració francesa sort en vam tenir. Si d’altres països del que és ara la República Francesa com Bretanya, Alvèrnia, Provença —entre altres— tingueren a partir del segle XIX folkloristes i músics que transcriviren i publicaren reculls de melodies i cançons, aquest no fou pas el cas de Catalunya Nord. Cercant-ho bé es pot trobar algun parell de cançons disperses en articles o llibres que no forçosament tracten de música. Cal esperar el treball de Jean Poueigh, Chansons Populaires des Pyrénées françaises («Cançons Populars del Pirineu francès») publicat l’any 1927, que recull, tal com ho indica el títol, les melodies col·lectades del vessant francès del Pirineu, i en el cas de Catalunya Nord fou Albert Manyach el principal informador. Al mateix moment, Joan Amades i Joan Tomàs, així com Palmira Jaquetti i Mercè Porta, en dues missions diferents, recollien cançons respectivament a Sant Llorenç de Cerdans i a Prats de Molló.

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya fou per desgràcia i per força interrompuda l’any 1936 per la Guerra dels Tres Anys, i no és fins l’any 1991 que el material fou arreplegat i dipositat a l’abadia de Montserrat. Finalment es publicaren a la dècada del 2000 els massa pocs col·lectatges efectuats a Catalunya Nord entre els anys 1920 i 1930, cosa que no havia pogut ser.

Ja fa temps que treballo en un «Cançoner de Catalunya Nord», diguem-ne així de moment per comoditat. Al principi em pensava que tindria la feina arreu enllestida, convençut que ens havia arribat ben poc repertori tradicional. No és gens el cas (millor!), però m’arriba de pensar en la part perduda, i sort en vam tenir que existís aquesta obra.

cançoner popular, català, folklore, joan amades, música, palmira jaquetti,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>