Alguns orgues dels Països Catalans (1)

Aquest article no pretén ser res més que una presentació superficial i necessàriament incompleta del patrimoni organístic dels Països Catalans.

L’orgue és fascinant com a instrument i apassionant si ens interessem a la seua història, gens tranquil·la. Necessitaria per a resumir-la una tal sèrie d’articles que convertirien la Tira en una revista especialitzada en l’orgue… O sigui que la resumiré d’una manera escandalosament breu.

Els primers testimonis de l’existència de l’orgue, és a dir, uns tubs de diferents llargades amb teclat i manxa aleshores hidràulica remunten a dos segles abans de Crist. Solem atribuir-ne la invenció a un enginyer grec d’Alexandria, Ctesibi.

Avui dia l’orgue sens dubte és un dels elements que evoquen més fàcilment l’església, però no fou sempre així. D’origen pagà i d’ús profà, no és fins al segle XI que l’orgue començà d’entrar dins les esglésies, molt progressivament.

Al llarg dels segles els constructors perfeccionaren l’instrument fent-lo més complex, afegint-hi més registres i sonoritats diferents. Essent un instrument tan important, tan enorme, en podem seguir la història gràcies a una documentació abundant. Però l’orgue és dels instruments que pateixen més de les modes i dels canvis de gustos. Sense parlar del vandalisme, puix que una part dels tubs són fets de plom, estany i coure!

Per exemple, de l’orgue original de la catedral Sant Joan de Perpinyà —del qual la primera menció és del 1490— només queda la consola, una de les més àmplies entre els orgues més antics d’Europa. Malauradament no sabem res de la seua composició primitiva, desapareguda quan els orgueners Salvador Estrada i Josep Bordons el reformaren l’any 1584 en llur taller de Barcelona. L’instrument nou tornà a Perpinyà per via marítima, de Barcelona a Canet (al Rosselló).

Després de la «paix des Pyrénées» es va modificar l’orgue, típic de la fabricació catalana i mallorquina segons els especialistes, perquè correspongués al gust francès (l’instrument fou entregat el 15 de novembre de 1689). Al segle XIX es tornà a reformar; tal com és ara és un instrument del gran orguener occità Aristide Cavaillé-Coll.

No vull fer-ho més llarg sobre l’orgue de Perpinyà, que és un exemple del que pot patir un orgue. Sortosament ens han arribat instruments que, sigui per les circumstàncies no foren gaire alterats, o bé sigui perquè foren restaurats amb seny, ens donen una idea de com podien sonar originalment.

La il·lustració és la consola de l’orgue de la Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà. Extracte del Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle d’Eugène Viollet-le-Duc (1856).

Començaré pel gran orgue de l’església de Sant Esteve d’Illa, al Rosselló, que compleix tres-cents anys enguany (felicitacions!). Fou encarregat pels cònsols de la vila l’any 1714, amb la voluntat expressa de competir amb el de la catedral de Perpinyà. La primera execució fou l’obra d’orgueners francesos, que el deixaren inacabat segons sembla, i l’any 1722 Pasqual Cervelló reprengué les obres i l’acabà, fent-ne un orgue de composició catalana. Actualment, a Catalunya Nord només resten l’orgue d’Illa i el de Prats de Molló com a orgues catalans.

Passat l’Albera un orgue amb molta fama és el de l’església Santa Maria de Cadaqués, construït entre el 1689 i el 1691 per l’orguener valencià Josep Bosca. Aquest orgue és sens dubte dels més antics que s’hagin conservat a casa nostra.

El de l’església de Santa Maria de Montblanc és preciosíssim. La primera menció és de l’any 1607 però el mateix Josep Boscà el reformà l’any 1703. El so n’és magnífic i comparteix amb l’orgue d’Illa d’haver estat molt ben restaurat i de ser afinat al La de 404 Hz, el diapasó històric.

Per molt que ho vulgui sintetitzar no puc afegir gaire cosa més en un primer article sobre un tema que demana una precisió mínima com és l’orgue. En el següent article acabarem aquest panorama superficial dels orgues dels Països Catalans. Mentrestant us convidi a cercar gravacions dels orgues esmentats en aquest text, i d’altra banda trapareu més informacions en la web de l’Associació Catalana de l’Orgue.

Passeu-ho bé!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>