Entrevistem l’autor de l’assaig «Pau. El valor de la vida als nostres dies» (2022)

Jordi Armadans: «Tenim opció d’aposta per la humanització, encara que això vagi contra el poder, les normes o els valors dominants en una societat»

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb Jordi Armadans del seu llibre d’aquest 2022, Pau. El valor de la vida als nostres dies, ara que ell està ‘tancant’ el seu trajecte en la direcció de Fundació per la Pau–FundiPau, però segueix fent activisme com a alumne avantatjat del mestre Arcadi Oliveres —que ens va deixar el 2021— i altres mestres. D’alumne, a mestre. L’entrevistem. Presenta el seu assaig el pròxim 8 d’octubre a Ripoll, a la Llibreria la Lluerna en el marc de la Qperativa.

Jordi Armadans. Fotografia extreta de www.proper.cat.

No sé què preguntar-te que no t’hagin preguntat ja en altres entrevistes o hagis explicat en declaracions. Què et va portar, imagino fa anys, a ser activista per la pau, la no-violència i la justícia social?

Suposo que moltes coses.

La sensibilitat dels pares (inquiets, amants de la reflexió i la crítica, actius i implicats en coses alternatives), una realitat farcida d’injustícies i violències, l’exemple i testimoni de persones implicades en diverses causes i, en el meu cas, una tendència —ja des de ben petit— clarament pacifista i antimilitarista.

També, crec que va ser determinant, em va anar molt bé conèixer gent més gran que jo que, en aquell moment que era tan difícil fer-ho, s’havien declarat objectors de consciència. Segurament això em va permetre pensar que aquella sensibilitat meva es podia aplicar a l’ara i aquí i vaig passar a fer-me objector de consciència i, a partir d’aquí, un munt de coses!

 

Anem al present, el futur el deixem per a qui pugui o vulgui fer previsions. Ucraïna, nova guerra a Europa i ‘guerra oficial’ (em ve al cap el genocidi de molts centenars de milers de la cultura musulmana Rohingya a la budista Birmània, amb el ‘diguem-ne’, sent simplista, vist i plau, amb la Junta militar, de l’assenyalada Premi Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi, o també la violència cap a les nenes i dones… Es parla força de bipolaritat, i no massa de conflictes ‘domèstics’ (Kurdistan, Sàhara Occidental, Catalunya, Sèrbia-Kosovo, Moldàvia-Transnístria…) que poden tenir altres abasts ‘no domèstics’. Pregunta de ‘Graduat escolar’: Com veus el món ara, quina és la teva perspectiva?

Bé, portem anys on creixen els conflictes armats, i els seus impactes brutals en vides i destrucció, el nombre de persones refugiades i desplaçades, creix la crisi climàtica i creixen les retallades de drets i llibertats, ja no només a dictadures i règims totalitaris, sinó també en sistemes democràtics.

Davant de tot això, sembla que la resposta oficial és més militarisme i més autoritarisme enlloc d’abordar les greus dimensions de violència física i estructural que tenim al nostre món.

El present, i futur immediat, és per tant, un xic fosc. Però el que hem de tenir clar és que una ciutadania compromesa amb la pau, la justícia i els drets humans és un actiu enorme i un motor de canvis globals. El canvi (els canvis!) està a les nostres mans. I fer d’aquest món un lloc més amable, just i pacífic no és una cosa bucòlica sinó que té a veure amb la nostra supervivència i dignitat.

 

Per ‘acabar’ la conversa, la desobediència civil, és ja només un símbol derivat de Gandhi, l’apartheid sud-africà, de la segregació racial al seu moment i el racisme institucional i sociològic global encara vigent? O el sufragi universal? – i també afegiré Xirinacs, i l’1-O -. Té sentit dir que pot jugar encara un paper rellevant?

Sense cap mena de dubte en té. N’ha tingut, n’està tenint i en tindrà.

Quan activistes humanitaris miren de socórrer persones migrants que han naufragat a la Mediterrània estan desobeint normes, però estan seguint un principi ètic irrenunciable: salvar vides humanes.

Sempre tenim opció d’aposta per la humanització encara que això vagi contra el poder, les normes o els valors dominants en una societat. Això sí, cal veure fins on estem disposats a sacrificar i també avaluar quines accions poden ser més efectives i transformadores.


Primeres presentacions confirmades:

  • 05/10/2002: Malgrat de Mar (Maresme) a les 20 h a la Biblioteca La Cooperativa
  • 06/10/2022: Terrassa (Vallès Occidental) a l’Ateneu Terrassenc, 19 h, amb Joan Tamayo
  • 08/10/2022: Ripoll (Ripollès), a la Llibreria La Lluerna, en el marc de la Qperativa, plaça Gran, 23
  • 19/10/2022: Igualada (Anoia), a la Llibreria Llegim (per acabar de concretar), amb Pamela Urrutia i Xavier Badia
  • 10/11/2022: Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a la Biblioteca de Sant Sadurní amb Lourdes Vergés

Nota: Assaig (fitxa) Pau. El valor de la vida als nostres dies [Una reflexió lúcida i urgent sobre les diferents formes de violència que sacsegen el nostre món]. AraLlibres.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>