Pelant cebes

El concepte de superficialitat el tenim clar quan va de geometria o de construcció. No ho està tant quan l’utilitzem per qualificar una conversa, una actitud o un acte humà. Es dona per suposat que sota la superfície hi ha un fons, i és cert, però no es contradiuen, sinó que es complementen i això li atorga la sempre complexa relativitat. Jo mateix, de jove, hi havia moltes coses que ni em fixava i ara són essencials, i creia en coses que em semblaven molt importants i ara les trobo banals. Tenia un amic que sempre reia, explicava acudits o feia màgia. Mai parlava de política, de religió o temes emocionals. Algú podria dir que tenia una actitud molt superficial. Clar que deixa de ser-ho en el moment que la valorem com una disposició a voler la gent contenta i mirar de fer-la sentir millor en el món, encara que sigui per un moment. No tenia temps per pensar en els perquès i en el com de la vida, en tenia prou amb acceptar-la i estimar-la.

Un altre cas és el dels dos homes que es troben en un ascensor i parlen de si plou, fa vent, calor o fred. També en diuen converses superficials. O potser no tant, si pensem que en realitat molts humans se senten incòmodes compartint silenci amb un altre. La necessitat de fer notar la presència de cadascun trencant-lo sigui parlant del temps, de física quàntica o de la influència del Siroco en la menstruació de les camelles.

La pell, l’òrgan més gros i amb més superfície que tenim. El fet que sigui extern no vol dir que no estigui estretament lligat a tots els interiors. Conté infinites terminacions nervioses que s’activen amb el dolor i el plaer, però també amb les emocions. A vegades se’ns torna la carn de gallina, altres la pell no ens arriba al cos i en algunes tenim calfreds. Crec que els humans tenim pell, superfície, per protegir la nostra anatomia, però que som com les cebes, capes i capes de superficialitat per arribar a un nucli on no hi ha res, ni tan sols el nostre rastre. Tot i que hi ha persones que sembli que no han passat de la primera capa, perquè potser saben, de manera conscient o no, que rere cadascuna n’hi ha una altra i així fins al no-res.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>