Per a fer un xic de festa

Ja que la temporada ho vol, escriuré sobre nadales. Aquest article no és cap estudi, sinó que vull compartir amb vosaltres algunes consideracions molt generals.

Si ho mirem d’un punt de vista històric, les nadales són una expressió sempre interessant d’estudiar: són per naturalesa un punt de trobada entre la música sàvia i la música popular, essent les lletres en llengua vernacular i en un context sagrat, del qual la llengua antigament era el llatí. Als Països Catalans, entre els goigs, les caramelles, el contrapàs, els misteris o encara el Cant de la Sibil·la, —entre d’altres— no ens falten exemples d’aquesta barreja.

Figura de sacaire d’un pessebre, fabricada a Olot. Col·lecció particular

D’una perspectiva literària les lletres d’algunes nadales encara cantades són força antigues. Aqueix és el cas de la Ball balletes, datat de finals del segle XV, de la qual existeix una còpia manuscrita en el Cançoneret de Rovirola, copiat al segle XVI i conservat a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Si estudiem la part melòdica, és freqüent que lletres antigues hagin tingut vàries tonades, i que la tonada que ens ha arribat és per tant més recent que el text al qual serveix de suport.

Però també podem trobar-nos el cas que una melodia bastant antiga ens hagi arribat. Un exemple perfecte és El desembre congelat, nadala força coneguda del repertori tradicional català; cançó de beure francesa del segle XVII, La mer Rouge en sa couleur, però també nadala (Bon Joseph écoute-moy per donar un exemple antic, tot i que n’hi ha força més d’escampats per tots els territoris francòfons), contradansa dels balls de l’òpera al segle XVIII (L’Yrondelle), ball tradicional a Provença (Lei Cordèlas, un ball de cintes), cançó revolucionària (Vous savez que je fus roi) i contrarevolucionària (Le Grand Projet), i més recentment cant dels vinyaters durant la gran vaga del 1907 (Camarade vigneron).

Si entrem en el text, més enllà de l’escena que ens descriu —el naixement del Messies—, tots els elements que en fan un quadre vivent ens porten més elements que ens poden interessar, singularment pel que fa els instruments musicals.

És habitual —en les representacions antigues de la Nativitat— que hi surtin músics, i en particular d’instruments de vent, instruments amb una clara referència pastorívola com són les cornamuses —sigui quina sigui la seua forma— i també, és clar, xeremies, flabiols i flautes de tota mena. Els instruments de la cobla de joglars, xeremiers o ministrers, vaja:

Altre pastor bota’l gratlle
I un altre va flautejant

En aquest exemple tret d’Un Bateig a Betlem, el gratlle designa la cornamusa, tal com es pot deduir del verb ‘botar’. És un nom que ens ve directament de l’edat mitjana; però en la documentació històrica, en l’absència d’algun altre element com és el cas ací de l’imperatiu emprat, poc sovint podem discriminar si designa la cornamusa o el que anomenem avui ‘grall de pastor’, és a dir, el grall del sac tocat com una xeremia.

No hi surten únicament els instruments de vent, sinó també els de corda tal com ho canta Pastorell, bon pastorell, col·lectada al vilatge rossellonès d’Illa, en la transcripció publicada per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya:

N’hi havia tres pastorells
Sentats sota d’una parra
L’un joga el violí
L’altre joga la guitarra
L’altre joga el rebequet
Que és una música buna

I també arriba que aeròfons i cordòfons s’apleguin per celebrar el naixement del fill de Maria (A Betlem):

Els uns portaven flautes
Els altres violins
Clarins
Violins, clarins, guitarres

I en el mateix Desembre congelat:

Tots los pastors van venint
Vestits de samarres,
L’un jogan el flaviol
L’altre la guitarra

Confessi que els instruments no són l’únic aspecte que m’interessa en aquesta expressió sàvia i popular: en una celebració festiva no pot fallar la taula. Per exemple, en Un bateig a Betlem:

Al ralleu panses i figues
Nous i ballanes hi hauran
Confits ametlles i neules
D’Arenys de Mar ne duran

O encara, en Pastorets alerta:

Portem-li l’ofrenda
D’un gras anyell
Lo més bo’l més tendre
Del nostre tropell.
I amb la carbasseta
Dintre del sarró,
El tortell de festa
Penjat al bastó

I, és clar, en Sant Josep fa bugada:

Sant Josep fa la pasta
Amb un tros de llevat,
I després ell la tasta…
Quin pa ben encertat!
La Verge Maria
Remena lo parol
Sant Josep fa sopada
Posa l’olleta’l foc
Amb naps i cansalada
Ja bull a poc a poc
La Verge Maria
Hi posa una col

Ara m’ha vingut gana, tu! I ganes de fer música amb companys, desitjant que ben prest ens puguem aplegar i celebrar poder-ho fer. Passau bones festes!

nadales,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>