«Per què he de fer les coses bé si al meu entorn tothom va la seva?»

Tenim per costum, els humans —com si tinguéssim dos focus, un al costat de cada orella—, d’il·luminar o enfocar molt bé el que passa al nostre voltant. Ens fixem, en moltes ocasions com si ens hi juguéssim la vida, com fan les coses els altres: com parlen, com vesteixen, quines accions fan, on van de vacances i on deixen d’anar… A vegades ho fem per pròpia inèrcia sense cap motiu en concret i altres vegades per a prendre les nostres pròpies decisions, ja sigui de manera conscient o inconscient.

La necessitat d’amor en forma d’acceptació al grup també fa que aquestes accions nostres estiguin lligades al que fan o diuen els altres.

Per altra banda, als negocis és habitual fer estudis de l’entorn i de la competència per a definir les accions que cada empresa prendrà al llarg de l’any.

De fet, totes aquestes accions són eines que tenim per a disminuir la sensació d’inseguretat o neguit davant les incerteses de la vida i el que fan és donar-nos seguretat: «Si algú altre ho fa i li aporta uns resultats que el beneficien, jo també puc provar de fer-ho així».

A l’hora de prendre decisions n’hi ha qui les pren tot tenint en compte la situació de l’entorn —econòmic, estratègic, ambiental, pel disseny o l’ordre de les coses, per exemple— i n’hi ha que les pren tenint en compte les emocions de les persones d’aquell entorn. Depèn del que li doni més seguretat en aquell moment.

Sigui quina sigui la teva manera d’avançar per la vida, és bo saber que el que tu fas i com ho fas també té una repercussió en els pensaments, emocions o accions dels altres, encara que no t’ho diguin. Les emocions s’encomanen i les accions també.

Què passaria en la teva vida si aquells dos focus a banda i banda de cada orella dels que t’he parlat, en comptes d’enfocar cap a l’exterior, sempre enfoquessin a dins d’un mateix? Què hi trobaries? Com seria el caire de les decisions que prendries? Probablement anirien més relacionades amb els valors individuals de cada persona o amb la pròpia missió de vida. Et pots demanar: i quins valors em mouen a mi? Per què ho estic fent des d’aquesta posició? El millor és que tota aquesta informació la pots trobar dins teu, encara que a vegades calgui reaprendre sobre un mateix.

Què passaria si cadascú de nosaltres sortís de casa amb els gots d’amor i seguretat plens? Les nostres accions estarien fetes des d’un altre origen, diferent a la necessitat d’estima o a la por i, el reclam d’atenció, la gelosia o la necessitat de ser acceptats hi serien amb una força diferent que amb la que impera actualment en la nostra societat.

L’habilitat de respondre a les particularitats de la vida —o el que és el mateix, la responsabilitat de cadascú—, és cosa d’adults. Saber des d’on formulem les nostres decisions, per què ho fem com ho fem i saber-ho comunicar, sense que estiguin dominades per un pilot automàtic que podem anomenar pressió social, cultural, religiosa, educativa o familiar; determinen la maduresa de la persona i, per tant, d’una societat. Perquè tu també succeeixes als altres. I quan el teu creixement és de dins cap a fora, és a dir, quan les teves necessitats d’amor i seguretat estan plenes de tu mateix, pel que tu ets i tu valores, et converteixes en exemple per a l’entorn. Perquè demostres que és possible fer-ho. I des d’aquí es comencen a crear els nous paradigmes, des del poder interior.

Així doncs, quan sentim que tothom va a la seva, és un bon moment per a ser francs amb nosaltres mateixos, tirar d’autocrítica i definir allò què és important per tu, sense culpes, amb seguretat interior, de manera ètica i reflexionada. Empodera’t… i a totes, per a tu i per a tots.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>