Persones i màscares (de tots els tipus)

Doncs bé, ja som al 2021 i seguim amb el fang al coll amb la covid-19 i tot el que envolta la maleïda pandèmia. Sentim tristesa per les persones que hem perdut i preocupació per les que estimem. I seguim en aquest maleït confinament, tristament necessari. I a sobre fa un fred que pela. Vaja, que no estem en el nostre millor moment.

Vegem unes cosetes, que fa fred i ve de gust llegir, oi?

Resulta que fa uns mesos que ens van vendre cridant als quatre vents que s’abaixa l’IVA de les màscares (quirúrgiques d’un sol ús, eh?, la resta segueix com estava), un producte que hem de fer servir obligatòriament tots per a sortir al carrer i no anar escampant miasmes. Ara les màscares quirúrgiques d’un sol ús tributen IVA al 4%, ves per on. Perquè és un producte bàsic. No ho deuen ser les compreses, tampons i d’altres articles d’higiene que segueixen tributant l’IVA al 10%. Però eh, ara les màscares tributen al que en diuen IVA superreduït. Quina sort que tenim! O que bé queda dir-ho, no sigui que ens fixem que al febrer de 2020, el preu de les màscares s’havia incrementat vora un 700%, ni que va arribar un moment en què el Gobierno va haver de regular-ne el preu… Ja sabeu la dita: si la merda valgués diners, els pobres naixerien sense cul.

Ja ens anem acostant al que us volem explicar en aquest article: la llei de l’oferta i la demanda que no té necessàriament en compte cap altre criteri que el lucre personal del venedor. Dels excessos que aquest criteri d’oferta i demanda genera si no s’hi aplica límits ètics o criteris solidaris.
Lligat amb tot això cal que els treballadors no perdem la cultura de classe que els nostres pares tenien arrelada. Gent: si necessiteu treballar per a viure, tant és si el vostre salari és alt o baix, sou classe treballadora! No sou classe mitjana. La classe mitjana no necessita treballar per a viure, pot mantenir-se de les rendes que li produeixin els seus béns.

Un cop ens hem situat en el que som, treballadors, pensem en com volem treballar, perquè és evident que la llei de l’oferta i la demanda no ens ajudarà. Mirem-nos l’Estatut dels Treballadors i ves per on, veurem que les normes laborals actuals afavoreixen un gra massa la precarietat. De fet, avui dia acomiadar algú a Espanya és lliure (no gratis, però sí lliure). I ens hi va el pa.

Per a entendre això sense demonitzar ningú —que tampoc no fa falta—, ens cal anar a la configuració de les diferents formes socials existents. Les societats de capital (és a dir, bàsicament les societats anònimes o limitades) són societats l’objecte de les quals és obtenir lucre. Ni més ni menys. Per tant, tot el que facin servir per obtenir aquest lucre és i serà instrumental. Les persones seran una despesa necessària, no un valor. Poden tenir criteris ètics, és clar. Però el seu objecte és el que és. I l’objecte en marca les prioritats i configuració, com també ho fa la seva normativa.

Per contra, el propòsit legal de les cooperatives (article 1 de la Llei de Cooperatives de Catalunya) és millorar la situació econòmica i social de les persones que les componen i de l’entorn comunitari. Déu-n’hi-do! Resulta que aquí el que volem és viure millor cuidant la nostra comunitat. Fa patxoca, no? Doncs a més, està fiscalment bonificat. I ho està perquè és la forma que la llei contempla perquè els treballadors siguin empresaris, és a dir, perquè els qui no tenen un gran capital al darrere puguin generar teixit econòmic.

Curiosament —o no— les cooperatives solen créixer en temps de crisi. Així, entre l’any 2010 i el 2019 el nombre de cooperatives creades a Espanya ha crescut un 54,04% (dades de l’Institut Nacional d’Estatística). Així, l’any 2010 se’n van constituir 1.088 a tot l’estat espanyol i el 2019 se’n va constituir 1.676. El primer semestre de 2020 (fins on facilita dades L’INE) se’n van constituir 684, de les quals 578 eren de treball associat, 11 de consumidors i usuaris, 63 d’habitatge, 21 agràries o d’explotació comunitària de la terra i 9 d’altres tipus. Què vol dir això? Doncs vol dir que 578 grups de persones (1.509 persones concretament) van decidir dotar-se directament d’una font de treball de qualitat, van decidir autoocupar-se.

© Alba Danés

A Catalunya, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu, fins al novembre de 2020 es comptabilitzen 4.417 cooperatives actives, de les quals 3.300 són de treball associat (206 a les terres gironines). Això vol dir que al menys 6.600 persones s’han autoocupat amb èxit, perquè el nombre mínim de persones per crear una cooperativa és de dues. Fins al novembre de 2020 es van crear a Catalunya 110 cooperatives de treball associat. I ara tornem a una altra dada de l’INE: a l’esfereïdor 16,26% de taxa d’atur.

Davant d’això, senyores i senyors, podem fer moltes de coses. Podem esfereir-nos per com han pujat les màscares i per l’IVA que suportem per un producte sanitari obligatori en temps de pandèmia o podem mirar una mica més enllà i veure que per a comprar màscares cal que tinguem ingressos i al menys a curt termini, pinten bastos. Si ens cal treballar i no podem viure de rendes, us recomanem que feu cooperativa, perquè és bo, tant per als treballadors com per a la comunitat en la que vivim, no per a les empreses de l’Ibex!

Al Ripollès teniu al vostre abast el Cercle Garrotxa Ripollès, una entitat depenent del Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat, que treballa per a facilitar l’accés a l’ocupació de persones a través de l’economia social i solidària. A Ripoll, el Cercle treballa a través de la Qperativa en la creació de treball de qualitat. Acosteu-vos-hi quan vulgueu!

Au, salut!

cooperativa,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>