Fes-me petons, desconegut

Sonava a la ràdio, fa uns dies, la cançó del grup Manel «Fes-me petons». Apropiada per a l’abril i l’arribada de la primavera, sense perdre del cap la data assenyalada de Sant Jordi.

L’anava taral·lejant dins del meu cap quan, de sobte, em vaig aturar a reflexionar sobre l’amor i la necessitat de fer petons a les persones que estimes. No estic parlant aquí de l’amor a la família i als amics. Parlo de l’amor més romàntic, el que hem experimentat tots quan ens agrada una persona. El que et fa notar papallones a l’estómac i ja no hi ha volta enrere.

Jo que intento sempre trobar resposta en l’art, crec que amb el tema amorós els exemples són desbordants. I el que és curiós: quan cerquem la representació del bes en les obres artístiques els resultats són encara més refinats i purs.

Tot plegat em porta a pensar que l’acte de besar, en el fons, és un efecte de catarsi. Un petó que pot durar segons, però que et genera un efecte alliberador i purificador, que costa descriure en paraules. És interessant veure com uns llavis, una boca, poden ser tan anhelats quan desitges algú.

I malgrat que la base sigui aquesta, l’art també ens ensenya que no tots els petons són iguals. Que no tots es produeixen en moments de felicitat. I que, sovint, els més apassionats solen ser aquells que fan més mal a l’ànima. En veiem algun exemple?

De no posar fronteres a l’amor els grecs n’eren experts. A la majoria dels vasos i gerres de ceràmica de l’antiguitat veiem que la tendència és representar dues persones fent-se un petó, però rarament són una parella heterosexual. Es cercaven escenes entre dos homes, ja que es considerava moralment virtuós. És més, la diferència d’edat també era un factor important, i es representava un home més gran, alt i barbut que agafés apassionadament un noi més jove i ben afaitat.

Erastes i Eromenos fent-se un petó, Attic red figured cup, pintor Briseis, Museu del Louvre, París.

Els petons entre dues persones del mateix gènere ha arribat a convertir-se un acte de reivindicació. La lluita per un amor lliure és ben present en diferents països i artistes. Per exemple, a Sud-àfrica, l’artista Zanele Muholi documenta a través de la fotografia com viuen les dones lesbianes al país i com han de lluitar conta la violència homòfoba. Fins i tot van entrar a robar al seu pis de Cape Town i li destruïren les fotografies. Per sort se’n van poder recuperar algunes, que són la viva demostració de que l’art no entén d’edat ni de gènere.

LiTer II, 2012, Zanele Muholi.

Tal com veiem a la fotografia, la cerca per representar la part més passional que transmet l’amor amb un bes és un dels fenòmens que més es va arribar a representar a totes les arts, sobretot en aquelles dels segles XIX i XX. Una de les pintures més famoses en aquest àmbit és Il bacio del pintor Francesco Hayez, obra icònica de la Pinacoteca di Brera de Milà, on milers de joves hi peregrinen per poder-s’hi fer una foto al davant, imitant la composició i la passió. Fins i tot, més d’un s’ha declarat al seu amant davant de l’obra!

Il bacio, Francesco Hayez, 1859, Pinacoteca di Brera, Milà.

A casa nostra també tenim una obra ben apassionada, que podreu trobar voltant per Barcelona. Es tracta del fotomosaic titulat El món neix en cada besada, realitzat pel fotògraf Joan Fontcuberta i el ceramista Toni Cumella. Milers de persones van aportar imatges personals interpretant el lema de moments de llibertat, i totes les fotografies es van unir per a crear aquesta composició.

Fotomosaic de Joan Fontcuberta i Toni Cumella.

I què passa amb aquell amor no correspost? O el que ens provoca dubtes i incerteses? O el que està separat pel destí? Tots aquests casos poden fer mal de la mateixa manera, malgrat que l’experiència es visqui diferent. En el primer cas, l’exemple més tendre és el que veiem a l’obra del pintor Frederic William Burton, on ens mostra un dels moments més complicats de la parella Hellelil, una princesa, i Hildebrand, el seu amant cavaller. Quan la família s’assabenta de la relació, el pare envia els germans de Hellelil a matar el seu amant.

Hellelil and Hildebrand, the Meeting on the Turret Stairs, Frederic William Burton, 1864, National Gallery of Ireland.

El pintor capta el moment més dolorós de la història, quan els dos amants es fan l’últim petó. Una barreja de bes i abraçada que esquinça el cor de l’espectador, sabent que l’adeu comporta un tràgic final. I si en aquest cas el destí era ben clar, el pintor Magritte ens ensenya que l’amor també provoca dubtes i que, de vegades, ens hem de deixar endur sense qüestionar el que arribarà. Un dels temes més recurrents en les parelles o desconeguts que inicien una relació —llarga o d’una sola nit— i que l’artista belga va plasmar a l’obra The Lovers.

The Lovers, René Magritte, 1928, MoMA, Nova York.

No podria acabar sense parlar de l’amor idealitzat. Tots hem idealitzat algú, fins a tal punt de veure’l perfecte. Aquesta admiració profunda a la vida real es pot revertir en un comportament tòxic. Però en els mites grecs, la història de Pigmalió i Galatea ens ensenya que els desitjos a vegades es poden fer realitat. Pigmalió era rei de Xipre i un gran escultor. I tot contemplant durant hores una escultura que havia realitzat amb el cos d’una dona anomenada Galatea se’n va acabar enamorant. I després de molt de temps de contemplació i admiració vers la seva estàtua, es va aixecar a besar-la. Ella va cobrar vida i es va enamorar, també, del seu creador. Una jugada mestra per part de la deessa Afrodita que, a més, va acabar concedint el do de la fertilitat a Galatea.

Pigmalió i Galatea, Jean-Léon Gérôme, 1890, MET Museum, Nova York.

Si una pintura pot arribar a transmetre tantes emocions, us imagineu com ho ha de fer una escultura? Doncs no cal pas que us ho imagineu, tan sols cal que contempleu la magnífica obra Le baiser de Rodin, i quedareu meravellats davant d’una obra d’art que fa realitat els desitjos més profunds.

Le baiser, Auguste Rodin, 1882, Musée Rodin, París.

L’art ens demostra que l’amor no hi entén de fronteres quan es tracta d’estimar. I vosaltres, us deixareu endur per les passions i els desitjos més anhelats a través d’un petó?

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>