Quan la vida ens repta a fer un canvi

El confinament causat per la pandèmia ha limitat les nostres activitats i relacions socials habituals. Ens hem vist obligats a renunciar a aficions i hobbies que ens feien bé.

La sobreactivitat habitual anterior a la pandèmia sovint era una fugida endavant, una manera d’evitar dels nostres problemes vitals. L’aturada sobtada ens ha dut a confrontar una realitat que no volíem veure i ens ha empès a fer uns replantejaments vitals que no sabem com encaixar.

Coneixíem la precarietat laboral, sabíem de l’existència infal·lible de la mort, de la malaltia, però aquesta situació ens ha acostat a tots d’una manera o altra a aquest drama, ens ha connectat amb la incertesa i amb la pròpia vulnerabilitat tot generant ansietat, depressió i estrès.

Molts de nosaltres hem viscut essent víctimes de la situació i vivint des de la por i la impotència. D’altres, però, hem après que la vida no és com un vol, sinó com un necessita. Viure des d’aquesta perspectiva ens ajuda a demanar-nos, replantejar-nos i actuar de manera diferent, des de la responsabilitat.

Són en aquests moments de patiment quan la vida ens treu de la zona de confort. Quan tenim l’oportunitat de seguir vivint com a víctimes o acceptar-nos vulnerables, però al mateix temps, responsables que la vida ens repta a fer un canvi, que la vida és moviment, creixement i evolució.

Davant de cada dificultat, plantejar-nos què podem fer nosaltres mateixos per a canviar i millorar la situació és una actitud que ens empodera i ens allibera.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>