Retrobar sense recerca

Quan es parla de retrobament normalment ens referim a persones, mai a coses ni altres espècies, excepte els animals de companyia. Trobem un bolet, dos, tres o els que siguin. Ningú diu he retrobat un bolet. Un retrobament consisteix a veure algú al cap del temps i constatar que hi mantenim uns lligams emocionals inamovibles malgrat que el temps hagi transformat algunes actituds o comportaments. La recerca de nosaltres mateixos en el retrobament amb l’altre. Resulta difícil que les persones ens trobem a nosaltres mateixos en un món tan contradictori i on quasi ningú està content amb el que és. La mainada vol ser gran i la gent gran tornar a ser mainada; a ningú li agrada fer-se vell i tothom ho vol ser. La gent es mata quan ser la única persona de la Terra ha de ser pitjor que la mort.
Retrobar-se amb algú és reconèixer l’afinitat dins la gran funció que representem en el mateix escenari. Obra, que com va dir el poeta Gil de Biedma, té com a únic argument les dimensions del teatre, envellir i morir.
Que no ens agradem és prou clar. Ens guarnim i disfressem en funció de les percepcions dels altres, totes diferents a les que tenim de nosaltres mateixos. I a vegades, més que diferents, contradictòries. Hi ha persones prou properes perquè la connexió emocional sigui molt més que una disfressa. N’hi ha que la tenim quasi sempre al costat i altres que la retrobem. En l’adolescència i la vellesa cal sumar-hi, a més, la decepció del cos. En un cas perquè encara és un projecte inacabat i en l’altre perquè és un edifici on hi han cagat massa coloms.
Només la plena trobada amb l’altre, la percepció comú d’un lloc, un espai i unes circumstàncies alleugereixen el descontentament del camí per retrobar-nos cadascú.
El filòsof irlandès del segle XVI George Berkeley va escriure que «Ésser és ser percebut». Clar que era un ferm partidari de l’idealisme, és a dir de la irrealitat, i no va aportar res al fet que les percepcions les acomodem al nostre gust. No cal cap ideal de percepció. Ens han educat perquè les virtuts siguin el contrari dels defectes i no és així. Hi ha virtuts que poden ser defectuoses i defectes que poden ser virtuosos. Per exemple, la tafaneria subjecta a una moral pot provocar prejudicis. En canvi, subjecta al coneixement els destrueix. Un retrobament és quan no ens valorem segons defectes i virtuts, sinó tal com som.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>