La Casa dels Infants: un model d’intervenció cada cop més pròxim. Model Barnahus

Tornem a enllaçar amb els articles anteriors, el 252 i el 253, en els quals us parlàvem de l’aprovació de la Llei orgànica de Protecció Integral a la Infància i Adolescència (juny de 2020), coneguda com la Llei Rhodes. Entre d’altres coses, aquesta llei ofereix un marc de treball per a tots els professionals que intervenen en l’atenció als infants víctimes d’abusos sexuals o qualsevol altre tipus de violència infantil.

Actualment a Catalunya hi ha dues unitats multidisciplinàries que compten amb professionals experts. La primera, la Unitat Funcional d’Abusos a Menors (UFAM), pertany a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, creada l’any 1995. La segona és la Unitat de Pediatria Social de l’hospital Germans Trias i Pujol, creada per l’Institut Català de la Salut l’any 2002.

La Llei Rhodes s’aprova per a intentar donar una millor resposta als menors que han patit una victimització sexual, als membres de la família que actuen de manera protectora vers l’infant i als professionals d’aquest camp. La llei aposta pel treball multidisciplinari i la coordinació i col·laboració dels diferents departaments que intervenen en casos d’abusos sexuals durant la infància i sobretot per l’atenció integral dels infants.

Ara per ara els departaments que intervenen davant una notificació d’una sospita d’abusos sexuals són quatre.

1. Departament d’Interior: mossos d’esquadra, comissaries i la unitat central de menors.

2. Departament de Salut: sistema sanitari, hospitals, Centres d’Atenció Primària (CAP), Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Salut Mental, Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Unitats Multidisciplinàries com la UFAM i la Unitat de Pediatria Social.

3. Departament de Treball, Afers i Famílies: Infància Respon, serveis socials, Equips Bàsics d’Atenció Primària (EBASP), Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA), Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP), la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI), Equips de Valoració del Maltractament Infantil (EVAMI) i la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA).

4. Departament de Justícia: sistema judicial, forenses, fiscalia, jutjats i Equips d’Assessorament Tècnic Penal (EATP).

Aquests departaments treballen de manera independent amb protocols interns que difereixen els uns dels altres, ja que tots tenen objectius diferents. Això provoca la revictimització secundària del menor a causa de les múltiples declaracions que ha de fer —fins a un total de quatre—, a més de la llarga duració d’aquest procés. Els infants víctimes d’abusos sexuals poden arribar a tractar amb molts professionals —fins a una desena— ja que només en un de cada tres casos s’aplica la prova preconstituïda i en la majoria d’aquests, l’infant haurà de testificar en plenari. Alhora, set de cada deu casos denunciats no arriben al jutjat per falta de proves. Sovint, el procés judicial es perllonga uns tres anys de mitjana.

Una de les sales de la Barnahus de Linköping (Suècia) on els menors juguen i on s’atenen 300 casos per any. © Fotografia: El Periódico

Aquestes dades parlen per si soles: no estem protegint la infància i el nostre model d’intervenció actual no permet la recuperació i benestar dels menors víctimes d’abusos sexuals.

Així doncs, què s’està fent a Catalunya per a oferir una millor atenció a la infància? En l’actualitat, Catalunya es troba en una fase inicial d’implementació del model Barnahus, conegut al nostre territori com a Cases dels Infants. Aquest model d’intervenció s’origina als anys vuitanta als Estats Units, on es desenvolupen els Children’s Advocacy Centers (CAC).

Els objectius principals dels CAC són tres: el primer, la reducció del nombre d’avaluacions independents i entrevistes als menors mitjançant la coordinació d’equips multidisciplinaris; el segon, proporcionar un entorn terapèutic i amigable adequat a les necessitats dels menors i que permeti la cura i benestar emocional del menor durant l’avaluació i valoració del cas; i el darrer, disposar de professionals altament especialitzats en l’avaluació d’infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, tots en un mateix servei, sota el mateix sostre.

L’any 2017 hi havia un total 854 CAC als Estats Units, coordinats sota la National Children’s Alliance, que depèn del Departament de Justícia dels EUA. L’informe anual del 2017 d’aquest organisme constata que 300.000 menors van ser atesos i que més d’un milió de familiars i persones properes de les víctimes van rebre suport. A més a més, que uns dos milions de professionals van rebre formació especialitzada.

A Europa, l’any 1998 Islàndia adoptà aquest model dels CAC i fundà a Reykjavík un centre denominat Barnahus. Aquest nou model incloïa una nova eina: la realització de l’entrevista forense amb l’infant víctima per circuit tancat de televisió davant un representant de l’àmbit judicial que garantia que la prova fos vàlida per al judici i es configurés com a prova preconstituïda.

En els darrers deu anys, més de cinquanta cases s’han establert als països nòrdics, entre els quals Suècia, Noruega i Dinamarca, però també a Xipre, Polònia, Croàcia, Eslovènia i Anglaterra, entre d’altres.

El consultori mèdic de la Barnahus de Linköping (Suècia). A Catalunya, l’objectiu és la creació de cinc cases i set equips funcionals

Tant el Consell d’Europa com les Nacions Unides promouen la creació de Barnahus com el model més efectiu d’atenció a la infància víctimes d’abusos sexuals. És per això que s’han desenvolupat deu estàndards de qualitat que serveixen de barem per a la seva implementació. Els estàndards són els següents:

1. Prioritzar l’interès superior de l’infant com a eix de totes les intervencions: escoltant l’infant i proporcionant informació de manera adequada per a la seva edat i capacitats, evitant la revictimització secundària, fent l’avaluació i diagnòstic del cas de manera ràpida i eficaç.

2. Treballar des d’un marc regulador formal, multidisciplinari i interdepartamental: treballant des de la col·laboració i coordinació dels equips multidisciplinaris.

3. S’han de regir pel principi de no discriminació: que s’atenguin els menors pressumptes víctimes de violència. Hauran també de tenir en compte l’atenció més especialitzada dels infants que es trobin en situació de major vulnerabilitat ja sigui per edat, orientació sexual, discapacitat i/o país d’origen.

4. Proporcionar un entorn acollidor, amigable i adaptat a les necessitats dels infants: les cases han de trobar-se en espais residencials i de fàcil accés, lluny d’hospitals o jutjats, no han de ser identificables i han d’oferir una decoració acollidora, que simuli espais com el saló d’una casa, on puguin tenir joguines o veure dibuixos, etc.

5. Gestió interdepartamental del cas, amb un professional referent, encarregat de la coordinació de tot l’equip i que vetlli pel benestar i cura de l’infant.

6. L’entrevista forense es duu a terme per un psicòleg expert en l’avaluació de víctimes d’abús sexual. Els altres professionals que ho necessitin la podran observar mitjançant el circuit tancat de televisió. Ensems la gravació de l’entrevista serà utilitzada com a prova preconstituïda, evitant així que l’infant hagi d’anar al judici.

7. Els exàmens i tractaments mèdics es fan a la Barnahus, a excepció d’aquells que necessitin tractament hospitalari.

8. S’ofereixen suports terapèutics dins de les mateixes Barnahus tant als infants com als adults que els acompanyen.

9. Els equips professionals que treballen en les cases Barnahus reben formació especialitzada continuada per a assegurar una atenció de qualitat a les víctimes d’abusos sexuals.

10. Focus en la prevenció i sensibilització, compartint informació amb acadèmics, professionals de la protecció de la infància, investigadors i la població en general per tal de sensibilitzar sobre el rol de la societat en la prevenció i protecció de la infància, com també per a donar suport a polítiques basades en l’evidència.

A les Cases dels Infants hi haurà dos equips de treball, un de fix i un de mòbil. L’equip fix constarà d’un criminòleg expert en victimologia infantojuvenil, un treballador social, un psicòleg clínic i un metge pediatre. L’equip mòbil comptarà amb un jutge d’instrucció, un representant del Ministeri fiscal, un metge forense i un psicòleg forense.

A Catalunya l’objectiu és la creació de cinc Cases dels Infants: dues a la província de Barcelona, una a la de Girona, una a la de Lleida i una a la de Tarragona, on s’està desenvolupant la primera de totes.m A més, la formació de set equips funcionals altament especialitzats que també donaran suport a les víctimes menors d’abusos sexuals.

I quins són els beneficis d’implementar aquest model d’intervenció? Primordialment evitar la revictimització secundària del menor i que l’interès superior de l’infant sigui l’eix principal de totes les intervencions. També s’aprecia una millora de la qualitat del testimoni de la víctima en si. El nen proporciona a l’entrevistador una informació més detallada en trobar-se en un ambient més relaxat i davant d’un professional qualificat. Alguns d’aquests indicadors són que s’ofereix atenció psicològica en un 72% dels casos, comparat amb un 31% en el model tradicional. En més de la meitat dels casos es grava la prova preconstituïda, cosa que evita les múltiples declaracions del menor, comparat amb un 17% d’altres models. També es donen retirades de família en un 17% dels casos vers un 4% en altres models de resposta tradicionals.

Des de Reach volem fer ressò de l’informe Sota el mateix sostre de Save The Children, que s’ha emprat com a guia per a aquest article i que podeu consultar en aquest enllaç.

barnhaus, casa dels infants, menors,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>