Ripoll, una vila turística

Ripoll començà a ser un lloc de repòs i d’estiueig des de mitjan del segle XIX. Bona prova d’això en són les dues cases, conegudes popularment com les Torres, que Jaume Torrents i Eudald Illa van fer edificar a la carretera de Barcelona entre el 1850 i el 1856.

L’embranzida definitiva, però, va coincidir amb l’arribada del ferrocarril el 1880, la construcció de la carretera de Vic i la restauració de l’església i el claustre del monestir (1886-1893). El cenobi esdevingué l’element propagandístic de Ripoll per excel·lència, fent que artistes, literats, músics i polítics coneguessin alhora altres atractius de la vila, principalment les fonts i els passejos. Davant d’aquests al·licients, no és estrany que hi hagués qui creia, l’any 1887, que Ripoll podia convertir-se en un petit Lourdes.

Fins a la Guerra Civil Espanyola, la població va ser freqüentada a l’estiu per membres de la burgesia barcelonina, com era el cas, per exemple, de les famílies Amatller, Curto o Ducloux. Les famílies Alòs-Dou i Siqués van construir-hi sengles cases d’estil modernista. Un altre col·lectiu que també feia estada a Ripoll eren els familiars dels industrials forans que hi tenien establerta la fàbrica tèxtil.

Uns turistes davant la portalada romànica entre el 1900 i el 1910. Autor desconegut. Col·lecció Agustí Dalmau.

A més, venien nens de Barcelona per a participar en la colònia escolar que anualment organitzava l’Ajuntament d’aquella ciutat. El principal motiu de l’estada era fer salut, i per això realitzaven sortides a les fonts i a altres paratges. També prenien part en activitats culturals. Els anys deu van ser el moment àlgid de les colònies.

El juny de 1932 es constituí el Sindicat d’Iniciativa per al Foment del Turisme, amb el propòsit de potenciar el turisme a la vila i recuperar les fonts més emblemàtiques. Alhora, Ripoll havia de ser una de les seus d’una futura estructura turística de Catalunya. Malauradament, aquests plantejaments es van estroncar en esclatar la guerra.

No va ser fins al principi dels anys cinquanta quan tornà a haver-hi un interès per promoure Ripoll. El juliol de 1954 l’església i el claustre del monestir tingueren prop d’un miler de visitants de diverses nacionalitats. Si bé venien turistes, no existia un pla d’actuació consensuat per donar a conèixer els atractius locals.

Per tal de solucionar-ho, el setmanari El Ripollés proposà, l’any 1956, la creació d’una junta local de turisme i també que es fessin gestions a nivell estatal per tal que Ripoll fos declarat punt d’interès turístic. Els resultats no van ser, però, immediats.

Ripoll entre el 1906 i el 1911. Autor: Jesús Mauri. Col·lecció Agustí Dalmau.

L’any 1962, Josep M. Anglada i d’Abadal —un vigatà resident a Ripoll—, tenia en ment crear un patronat ripollès d’iniciatives culturals i turístiques que, entre altres objectius, havia de posar en valor el potencial de la comarca. El vessant turístic no va reeixir i l’entitat, sota el nom d’Agrupació Ripollesa d’Iniciatives Culturals (ARIC), se centrà únicament a programar activitats culturals. El 1967 se celebrà el fòrum Ripoll i el turisme, Ripoll i els turistes, i dos dels seus membres impulsaren la fundació, aquell mateix any, del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT).

Aquesta entitat organitzà diverses accions per donar a conèixer el nom de la vila: una fira de plantes i flors naturals, un concurs de guarniments florals, un concurs musical i la Festa Nacional de la Llana. El 1968 començà a funcionar el servei de teleguia, essent Ripoll el primer lloc de l’Estat espanyol on es va instaurar. El Casament a Pagès s’incorporà a la Festa de la Llana l’any 1971.

A partir de 1968, el CIT convertí la marca Ripoll, Bressol de Catalunya, basada en el passat medieval de la vila, en un reclam turístic.

El Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) es troba, avui, a l’antic edifici del Museu Etnogràfic de Ripoll, a l’Església de Sant Pere.
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>