Rivis populorum, de Linné a Ripoll

Podria ser un nom científic. Posaria la mà al foc que el 99% dels meus alumnes de secundària afirmaria que es tracta d’una espècie de planta o d’animal. Ho deduirien perquè podem identificar un binomi format per un nom i un adjectiu específic, en què la primera paraula (Rivus) sempre comença en majúscula i l’epítet específic (populorum) ho fa en minúscula. A més, identificarien l’escriptura en cursiva de la nomenclatura científica (en textos manuscrits se subratlla tot el nom així: Rivus populorum).

He de confessar aquí que si ho han après ha estat a base de baixar mig punt de la nota del darrer examen a tots aquells que s’han fet un embolic amb les majúscules i minúscules, o bé als qui no han recordat de subratllar el nom. Titlleu-me d’estricte, però el rigor científic en aquests casos és imprescindible per aconseguir-ne la uniformitat mundial i evitar malentesos. És com la dosi d’un medicament, si fa o no fa.

Aquesta nomenclatura científica la va proposar Carl von Linné el segle XVIII (que va publicar el seu gran llibre que es titula com aquesta secció: Systema naturæ). I des d’aleshores segueix vigent i és la que ens permet reconèixer que una Amanita phalloides és el mateix bolet aquí que a la Xina popular. O sense anar més lluny, que el mot «mata», tan comú a les Balears, fa referència al «llentiscle» emprat a terres catalanes (Pistacia lentiscus).

Si la nomenclatura d’aquest naturalista i metge suec ha perdurat secula seculorum, hem de pensar que es tracta d’una genialitat. O que almenys fins al moment no hem trobat un sistema millor per anomenar les espècies. Rousseau abans de la mort de Linné li va fer enviar el següent missatge: «Digueu-li que no conec cap home més gran sobre la faç de la Terra».

La nomenclatura prelinneana va arribar un moment en què no era eficient. Perquè us en feu una idea, per descriure l’herba dels gats (Nepeta cataria) calia esmentar la següent frase llatina: Nepeta floribus interrupte spiculatus pedunculatis. El que vindria a ser “Nepeta amb flors en una espiga pedunculada interrompuda”. Res més enllà d’aquell Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, que dona nom a la capital de Catalunya.

La capital de comarca dels meus estimats lectors prové també de la llengua llatina. De les diverses hipòtesis possibles, em quedo amb la que m’agrada més com a amant de la botànica. El topònim Rivipollensis derivaria del llatí Rivus populorum. Deixaríem abandonat el gall de l’escut del poble —que em recorda a la llagosta de Llagostera o al Moll de Mollet del Vallès— per tenir un nom de municipi preciós que faci honor a l’ecosistema que formen les aigües del Ter i del Freser. Un riu de pollancres (Populus sp.). 

Rivus populorum no és un nom científic. Però aquest poblet de les comarques gironines té tota l’elegància com per tenir un nom escollit a mida pel gran Linné, que com escrigué el dramaturg compatriota seu, August Strindberg, «Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista».

Linné, ripoll, rivis populorum,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>