Ros Meliton

En l’escrit anterior parlàrem de dansa. Aquesta vegada —sense deixar de banda la música— conversem amb l’acordionista Joan Torruella Vilanova, conegut també com a Ros Meliton (Llaés, 14 de març de 1943), que ens explica com va començar la seva gran afecció per l’acordió i com va aprendre música en aquell temps.

En Joan vivia a Castellpalom de Llaés, un paratge que us sonarà perquè en vam parlar en una edició passada en què el germà d’en Joan, en Florenci Torruella, ens va explicar com era la vida a Llaés. Doncs bé, a en Joan el que més li cridava l’atenció des de sempre era l’acordionista que amenitzava la festa durant la matança del porc que s’hi celebrava.

Son germà, que era més gran, es va comprar un acordió però no li va acabar de cridar l’atenció. Fou un fet sortós que el regalés a en Joan, complint així el seu desig de poder aprendre a tocar l’instrument.

Ara bé —i els que toqueu un instrument ho sabreu—, no resulta tan senzill començar a interpretar un instrument i menys per a en Joan, que quan el va adquirir tenia 10 o 12 anys i no havia fet mai solfa ni havia practicat l’oïda musical. Així doncs, calia cercar una solució. En Joan va ser valent i va decidir que els 15 o 16 km que tenia caminant fins a Ripoll valien la pena perquè el que volia era aprendre solfa.

Ros Meliton en una fotografia recent.

En Joan conta que en llavors a Ripoll hi havia el mestre Parramon, que en aquella època també era director de la Nova Ripollesa i que va ser ell qui li va ensenyar solfa. Un cop per setmana anava fins a la capital de la comarca a aprendre l’instrument i durant la setmana posava en pràctica els nous aprenentatges que havia fet.

Més tard, en Joan i la seva família es van traslladar a viure a Sant Quirze de Besora i va ser a partir d’aquí que va començar a tenir les seves primeres actuacions professionals, encara que ell no se’n considerava.

La primera vegada que va actuar va ser quan tenia 14 o 15 anys, quan el van contractar mitjançant un seu cosí a la Festa Major de la Vola. Aquesta actuació va tenir lloc cap al 1957-58, quan hi va anar per a actuar-hi tres dies: el dia de la festa major, el de la tornaboda i el dia d’anar a la font. Com a fet curiós —i perquè ens fem una idea de com de complicat era anar d’un lloc a l’altre en aquell temps— en Joan ens explica el trajecte que va seguir per anar a tocar a la Vola: «El primer dia que vaig tocar a la Vola vaig anar de Sant Quirze a Torelló amb tren, de Torelló a Sant Pere de Torelló amb taxi i de Sant Pere a la Vola a peu. A l’hora de tornar vaig anar de la Vola a Vidrà caminant. Aquest tram el vaig fer acompanyat, ja que hi havia més gent que anava a Vidrà. Vaig anar fins allà pensant que a Vidrà hi trobaria algun bus, però se’m va escapar. Aquella nit vaig quedar a dormir a la Casa d’Esponellà de Vidrà i l’endemà vaig anar fins a Santa Maria de Besora caminant, on un camió em va recollir. Vaig fer un bon trajecte amb l’acordió a coll… però va valdre la pena!».

D’aquesta primera actuació en Joan també en va treure el seu nom artístic. Quan va acabar de tocar, els qui l’havien contractat s’adonaren que no li havien demanat el seu nom com a intèrpret. I van pensar que seria bo d’anomenar-lo Ros Meliton, ja que ell era molt ros i als de casa seva se’ls coneixia com els de Cal Meliton. Li van comentar l’anècdota i en Joan, a més d’agradar-li, li va semblar un nom d’allò més adequat, de manera que a partir d’aquell dia es va fer dir sempre més pel nom de Ros Meliton.

Grup de Los Arqueros amb el director Muñoz i Joan Torruella, conegut amb el nom de Ros Meliton, com a acordionista.

Després d’aquesta primera actuació, i veient que es cobrava prou bé —500 pessetes per actuació—, en Joan ja va començar a actuar cada setmana. Explica que ençà es feia ball cada setmana, però s’alternava de manera que una setmana era a Sora i l’altre a Sant Jaume de Frontanyà. Quan havia d’anar a Sant Jaume de Frontanyà anava amb Jepino fins al cobert de Puigcercós i la part que restava la feia a peu.

A Ripoll, quan encara eren jovenets, van formar un conjunt que es deien Los Arqueros. El director o mestre que els dirigia era un tal Muñoz de Ripoll. També recorda haver fet un concert de joventut a la Lira, on va guanyar un premi, que tot i que no sap en quina posició va quedar, si primer, segon o tercer. Sí que recorda que li va fer molta il·lusió i que li van donar una ploma estilogràfica, una Super TK.

Una altra actuació que li va agradar molt de fer va ser quan van tocar de teloners d’en Joan Capri i de les Germanes Serrano al Teatre Comtal de Ripoll. En Joan comenta que, de fet, ha estat gràcies a l’acordió que ha tingut l’oportunitat de conèixer gent famosa.

Més endavant, a partir dels anys setanta, en una festa major a la Casa de la Farga de Sant Bernabé, hi havia en Candi i en Cosme que també eren músics, i els va proposar de fer un conjunt. En Candi s’hi va animar i van estar 14 anys essent en Ros Meliton i en Candi. En Josep Maria Sànchez també va cantar molts anys amb ells.

Placa commemorativa atorgada per l’Ajuntament de Berga i la Manxada Berguedana a Joan Torruella Vilanova per haver fet ballar tanta gent.

Tots nosaltres l’hem vist actuar en moltes festes de barris de Ripoll i d’arreu la comarca. De fet, diuen que és una de les persones que ha fet ballar més gent amb el seu acordió al Ripollès i al Berguedà.

A Llaés, com també en altres indrets, li van fer un homenatge per la seva gran i llarga trajectòria de tants anys amb l’acordió. Actualment, que ronda gairebé els 80 anys, segueix anant a tocar a casals d’avis i s’ajunta amb gent per anar a algun lloc a tocar l’acordió.

En Joan conta, finalment, que ha compaginat la seva vida amb l’ofici de llauner, ofici del qual també en va fer l’aprenentatge a Ripoll. Això sí: ha estat la música del que realment ha gaudit i el que l’ha fet viure amb molta més passió. Doncs bé, Joan, desitgem que per molts anys ens puguis continuar acompanyant al ritme del teu acordió. I com diu la gent que estima la música, salut i música!

Publicat el

Comentaris

Deixa un comentari a Eudald Parramon Cancel·la la resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>