Salvem-los tots

Potser amb el temps sabrem si en millorarà el coneixement, si trencarà mites sobre la percepció de dificultat que se’ls atorga, si es cantarà a classe de català, o si simplement despertarà més estima, consciència i valoració envers la seva existència. El cas és que, aquests dies el vídeo de La cançó dels pronoms febles guanya viralitat a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Es tracta d’un videoclip on apareix una família interpretant un poema de l’escriptor, poeta, traductor, periodista, corrector, professor i activista polític català resident des de fa dècades a Andorra, Àlvar Valls.

Tal com detalla el Diari de Sabadell, on resideix bona part dels protagonistes del videoclip, Valls va escriure aquest poema ni més ni menys que el 1968. Més tard, Jaume Macià, un dels membres de la família, va compondre’n la melodia i, el 1999, la partitura es va incloure a un manual sobre pronoms febles titulat Faci’ls fàcils, de l’editorial Teide, elaborat per ell mateix. Aquest estiu, segurament per matar el possible avorriment derivat de les restriccions anticovid, tot de cosins de la família Macià van animar-se a cantar plegats la cançó i enregistrar-ne el videoclip.

Mentre la melodia és simpàtica i alegre, la lletra és tan entremaliada com didàctica. Primer posa exemples de versos que, malgrat estar carregats de pronoms febles fins a l’extenuació, tenen sentit: «emporta-te-me-l’en» o «se me les hi posa», per exemple. En una altra estrofa hi posa reguitzells de pronoms tots seguits, que sonen gairebé com un embarbussament rimat: «n’hi, se’t, m’ho, s’ho» o «t’hi, se’ls, li, l’hi». També hi ha espai per a la pedagogia, introduint frases sense pronominalitzar, seguides de la forma simplificada, com «la cantarem al bon mestre, la hi cantarem».

L’existència de tants pronoms febles és segurament l’aspecte que fa més singular la nostra llengua

És ben cert que, malauradament, molts de mestres ja condicionen d’entrada els alumnes anunciant amb reserves l’arribada del moment en què toca treballar els pronoms febles a classe. Ja sigui a escola o en un curset de català del Consorci per a la normalització lingüística. És per això que, més que mitificar-ne la dificultat, valdria la pena treure’n ferro i naturalitzar-ne la simplicitat per bé que tota llengua té punts tan o més feixucs en la normativa ortogràfica o gramàtica. Però probablement és aquella vara espanyolitzada de mesurar les coses, cada cop més abundant, la que alimenta aquest pànic a aprendre els pronoms febles. Com que el castellà no en té…

De fet, l’existència de tants pronoms febles és segurament l’aspecte que fa més singular, original i autèntica la nostra llengua juntament amb l’ús del punt volat. És per això que és tan representativa l’atzagaiada que li fem al nostre idioma cada cop que escrivim una ela geminada amb un punt normal (l.l) i no amb el volat (l·l) o ens mengem un pronom feble. De fet, eliminat un pronom feble deixem coixes les frases, els restem sentit. De fet, a mi em generen una sensació de buidor, de coitus interruptus.

Els berguedans Brams també van treure, en aquest cas el 2011 dins del disc Oferta de diàleg, una cançó sobre aquesta temàtica. Salvem els pronoms febles ja ho deia: «‘Salveu els mots’, ens va encarregar l’Espriu. Però, ull viu, salvem-los tots».

Quan eliminem un pronom feble, la frase coixeja i perd el sentit
català, pronoms febles,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>