Sant Eudald, patró dels fonòlegs

Tots els ripollesos de soca-rel sabem que dia onze de maig és la festivitat del nostre patró, i que per tant, arriben un parell llarg de dies de disbauxa. Pandèmies a banda, i després de donar els molts d’anys als Eudalds i les Eudaldes, si repassem el nom del sant màrtir podrem aprendre força coses i refrescar-ne de sabudes.

Ara els nostres infants es diuen Marc, Júlia, Martina i Àlex, però no sempre fou així. Fa mil anys la moda antroponímica venia del nord: Bernats, Heriberts, Arnaus i Ermessendes eren els Kevins i Jennifers d’avui dia. Les referències culturals i socials eren germàniques, per això en unes poques dècades els noms dels nens catalans van passar a tenir un origen germànic. Eudald és un rastre d’aquella època.

Ewald és un nom propi germànic format per dues arrels, –wald i –aiw. En català, els noms propis germànics acabats en –aldu es reduïren a –au passant per -al·lu i –aul. Després de la caiguda de la l, la forma es contragué en Ou. Són els casos d’Arnau, Artau o Gombau. Ewald, en ser un nom curt, l’evolució fonètica feu que aquest aul passés a oau i després a Ou, amb una o tancada. És el mateix Ou que trobem a l’avenc de Sant Ou a Montgrony i en el cim de Puig-ou de l’Alta Garrotxa. D’Ewald a Ou, igual que d’ŏcŭlus a ull: canvis fonètics que a vegades ens semblen impossibles.

Són aquestes variacions les que han fet errar nombrosos erudits amb l’origen del nom: Sant Ou i Sant Eudald no poden ser el mateix màrtir. Etimològicament parlant, si bé el primer prové d’un Ewald, el segon hauria de venir d’un hipotètic Evodaldus. De no ser així, és impossible d’explicar la pèrdua d’aquesta -d-. La confusió és normal si pensem en la reconstrucció antroponímica després de segles, i més si la festivitat dels màrtirs té pocs dies de diferència (Ou, 7 de maig; Eudald, 11 de maig).

Sigui com sigui, coneixem el nostre sant avui dia com Eudald, pronunciat [əwðáɫ] o [uðáɫ] segons si monoftonguem el diftong eu-. Parem atenció en la seva escriptura: la –d final no la pronunciem però tot i així l’escrivim. També ho fem amb la -t de sant. Per què? La cosa va més enllà de l’etimologia i és un fenomen fonètic anomenat sensibilització. És un tret en recessió —com sempre, per culpa del castellà— que fa que es pronunciïn sons concrets en posicions concretes. És un fenomen contrari a l’emmudiment. Aquests sons apareixen en contacte amb altres sons, normalment vocals.

Fixem-nos-hi: la -t de vint no sona, però quan fem vint-i-un, aleshores sí. La -t de sant també: sant Antoni [santəntɔni] o Sant Eudald [santuðáɫ] són els típics exemples d’una -t sensibilitzada. Si no la pronuncieu, si us plau, recupereu-la: no hi ha res més horrorós que sentir algú que baixa a Sanandreu Arenal. Si en el femení se sensibilitza perquè li afegim una vocal (santa Anna), per què no ho fem amb el masculí si també n’hi afegim una?

Monoftongacions, sensibilitzacions, falsos talls i etimologies confuses… Què més ens fa falta per a declarar-lo patró de la fonologia catalana?

La -t no només és la reina de les sensibilitzacions, sinó que en aquesta monarquia també hi ha la -b o la -r. Provem-ho: la -b de amb no sona, però quan parlem amb ella, aleshores diem ambella i no amella. La -r de fer tampoc, però si diem fer-ho, aleshores sí.

La sensibilització de la -t ha provocat casos de falsos talls com els de l’article anterior. Recordeu el cas de les carxofes i les escarxofes? Doncs força noms de sant es confongueren amb parònims i crearen formes com Sant Telm (de Sant Elm) o Sant Tou (Sant Ou). Parlant dels topònims derivats d’Ou, a una hora de Dòrria hi ha la font de Santous. Ara ja sabeu com s’ha originat aquest nom, i també podeu comprovar com aquest t de sant històricament s’ha pronunciada.

El tema del càrrec del nostre patró és també força interessant des del punt de vista lingüístic. Sant, tot i ser un mot tònic, sovint quan l’acompanya un nom propi esdevé una partícula àtona i es converteix, per dir-ho així, en una síl·laba més de l’antropònim. Què vol dir, això? Doncs que la relaxació de la -a- fa que antigament es trobés escrita la variant sent (i senct i sen): Senta Maria (1283), Sent Aloy (1298)… Si pareu bé l’orella sereu capaços de trobar algú que parlant ràpid diu [səntuðáɫ], talment com si fos un nom sencer (Sentudal).

Eudald té dues síl·labes, la primera de les quals és un diftong. Si ho recordeu, això són dues vocals que es pronuncien en un sol cop de veu: la primera e sona [ə], neutra; i la segona u s’articula com a semivocal [w]. Un diftong decreixent de tota la vida. El nostre dialecte té tendència a la monoftongació dels creixents: aiga per aigua, goita per guaita o gonta per aguanta; però ep, que els decreixents tampoc no se’n salven. Quants de vosaltres pronuncieu Udal? Segur que en sou uns quants.

Per a acabar, els qui sigueu curiosos de la fonètica notareu que la primera -d- d’Eudald no sona igual que la segona -d- d’Eudalda. Tampoc la n de sant sona igual que la n de Sant Eudald. Per què passa, això? Els responsables de tot això són els al·lòfons, uns sons de la parla que funcionen com a variants d’altres sons en un context determinat. Segons què tenen a la vora, uns sons es pronuncien d’una manera o altra. La n de sant, quan es troba en el mot tot sol és nasal alveolar [n]: en estar prop de la t, però, fa que es torni dental [n̪]. I la -d- fa el mateix: la primera, en trobar-se entre vocals, esdevé una aproximant [ð]; però en la segona, en tenir una l a la vora, es torna més dental [d]. Ho notareu dient-ho a poc a poc i prestant atenció a la punta de la vostra llengua.

No sé qui és el patró dels fonòlegs ni si en tenen un, però com a ripollès i com a professor de català reivindico la figura de Sant Eudald. No cal que us n’expliqui els motius… o sí?

aproximant, arnau, emmudiment, eudalda, eudaldus, eudalina, fonètica, fonologia, forat de sant ou, hagiografia, monoftongació, montgrony, pronunciació, puig-ou, sant eudald, sant hou, sant ou, sensibilització,
Publicat el

Comentaris

  • Olga Garcia lujan diu:

    Anys enrera la festa major era a L’agost per santa Maria ho varem canviar perquè tothom marxava de vacances les i la vila quedava buida i a més plovia i feia fred🤪🤪🤪🤪🤪

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>