Sant Joan obre la porta de l’estiu

A finals de juny comença l’olor de vacances. Arriba el solstici d’estiu, la nit més curta i el dia més llarg. Diuen que és una nit plena de misteri i de màgia. Flors i plantes augmenten els seus poders curatius, els dimonis boiets van a lloure entre les falgueres, l’aigua de mar té virtuts medicinals i, a la matinada, el sol balla. A la Mediterrània aquests dies es celebren festes antigues, plenes de rituals, perfumades d’alfàbrega i on el foc i la flama són protagonistes. A Menorca esperen amb delit les Festes de Sant Joan.

A Ciutadella, el diumenge anterior al dia de sant Joan, trien un anyell. El guarneixen amb flocs i purpurina. S’homo de be, vestit de sant Joan, es carrega el be. S’organitza una comitiva amb els caixers que són els qui organitzen la festa, el fabioler i s’homo des be. Volten la ciutat per convidar a la festa. A la contramurada, fan una batalla tirant-se avellanes buides.

A alguns pobles el infants arrepleguen llenya i fan els bujots. Són ninots de pedaç que asseuen als portals i que cremen en els festers la revetlla. Aquest dia els grans els regalen canyes amb dolços penjats.

A Sant Joan de Menorca, tot i que la festa principal són els cavalls, els festers o foguerons —com anomenen els menorquins les fogueres—, tenen una importància cabdal com a ritus pròpiament popular. És freqüent que cada carrer o grup de carrers organitzi el seu fester, els seus concerts i el seu sopar de veïns.

A Ciutadella els caixers formen una comitiva que passeja per la Plaça del Born fent caragols, mentre sona una música alegre —el Jaleo— que anima els cavalls, que fan cabrioles. Més tard, la comitiva va cap a l’oratori de Sant Joan de Missa. Entretant, a Ciutadella, hi torna a haver la batalla d’avellanes. Quan els cavallers tornen fan curses a galop. El fabioler anuncia les corregudes. Acaben fent caragols i una convidada a casa del Caixer Senyor, als carrers sonen les campanes i s’encenen els festers. La gent fa bulla i beu pomades. El 24 de juny fan un caragol al convent de Santa Clara. Després, al Pla de Baixamar assagen els jocs. Els principals jocs són:

  • S’Ensortilla: el cavaller du una asta a la mà i ha d’encertat una anella penjada al mig del passeig, ho ha de fer a galop. El premi és una canya verda amb una cullera de plata.
  • Ses Carotes: dos genets corren en paral·lel, un porta un escut de llenya prima amb una carota pintada, l’altre l’ha de rompre a cops, han d’arribar abraçats al final de la cursa.
  • Córrer Abraçats: dos cavallers corren al galop, abans d’arribar han d’ajuntar els cavalls, s’han de donar la mà, una besada i una abraçada.

Més tard, cansats i joiosos, fan els últims caragols i finalment van a fer una beguda a casa del Caixer Senyor, que s’acomiada amb un Fins l’any que ve, si Déu vol. El punt final de les festes el posen els focs artificials que esclaten al cel de Ciutadella.

sant joan,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>