Sant Jordi, arquetip de la conquesta personal

Les pors sempre han estat contemplades per totes les cultures com un element inherent a la condició humana i que és essencial governar-les per a poder tenir una vida plena.

A Orient, concretament al Japó, hi havia una imatge icònica: el samurai, un guerrer que s’enfrontava i convivia al llarg de la seva vida amb la mort, seguint un codi ètic. Això predisposava una actitud i disposició davant de la vida i de la mort, que requeria no tan sols del domini de tècniques de combat sinó també una cosa tant o més important: el domini d’un mateix, el control mental i la regulació emocional que exigien les situacions de vida o mort a què s’enfrontaven.

Tot plegat deriva a un guerrer espiritual, és a dir: en un treball de conquesta personal, cercant un sentit a la vida i a la mort.

 

Lao Tse: «aquell que pot conquerir els enemics és fort. Aquell que s’ha conquerit a si mateix és poderós».

A Occident tenim un arquetip en aquest sentit: Sant Jordi, un sant del segle IV patró de molts de pobles com ara el nostre. En aquesta imatge podeu veure com es representa la seva hagiografia.

El llenguatge simbòlic més important és el conceptual. Vegeu com es representen els diferents elements simbòlics: podem representar Sant Jordi com qualsevol persona que empunya una llança que representa l’amor, dalt d’un cavall blanc que representa la consciència lliure i un drac que representa els temors, alguna cosa que cal vèncer per a arribar més enllà on és el tresor.

En la imatge Sant Jordi no mata el drac, sinó que només el controla, perquè les pors no poden matar-se. A la part posterior veiem la donzella i el castell: la donzella representa que hom no pot estimar plenament si no governa les seves pors, i el castell com un indret on hi ha un tresor que salvaguarda les riqueses. En aquest cas, el tresor espiritual és la saviesa.

El conjunt ens ve a dir que per a la conquesta personal —i per tant, de la nostra vida— és indispensable fer feina en un mateix (autoconeixement, autoregulació i automotivació) per a poder dominar les nostres pors, entenent la por com una energia que destrueix, impossibilita i/o bloca, donant com a resultat un aspecte que no funciona o que provoca insatisfacció en la nostra vida.

En la contraposició a la por hi ha l’amor, entès com a energia creadora que fecunda i fa créixer, el qual crea entorns més lliures i sans i que també ens torna més savis, amb més capacitat d’assaborir i digerir la vida tornant-nos persones més nutritives.

Tot això és ben important en aquests temps que ens toca viure, en què les tensions mentals i les càrregues emocionals s’incrementaran indubtablement.

Ara voldria explicar-vos un conte:

 

Els dos llops

Un matí, un vell indi cherokee va explicar al seu net una batalla que ocorre a l’interior de cadascú:

–Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres. Un és malvat: és ira, enveja, gelosia, avarícia, tristesa, arrogància, autocompassió, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, fals orgull, superioritat i ego. L’altre és bo: és alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat, veritat, compassió i fe.

El net va meditar durant un minut i després va demanar al seu avi:

–I quin llop guanya, avi?

El vell cherokee va respondre:

–Guanya aquell que alimentes.

automotivació, cavaller, coach, enemics, hagiografia, pors, sant jordi, superació,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>