Excursió a serra Cavallera i la Gran Jaça

Fitxa tècnica

Comú: Ogassa (Baix Ripollès)
Sortida i arribada: Sant Martí de Surroca (circular)
Durada aproximada: 3,5 hores
Distància aproximada: 12 km
Dificultat: mitjana

Atenció, zona ramadera: no sortiu de l’itinerari marcat, no empipeu el bestiar, porteu els gossos lligats i deixeu els filats tal com els heu trobats

L’excursió que us proposem transcorre pel terme comunal d’Ogassa, en l’Espai d’Interès Natural de Serra Cavallera, un dels paratges ramaders més importants de la zona central del Ripollès: la Gran Jaça, on des de temps immemorials s’hi han aplegats ramats d’ovelles a l’estiu, i Fogonella, amb molts de caps de vaques i vedells de carn. L’alçada del recorregut (entre els 1200 i gairebé els 1700 m) ofereix unes vistes panoràmiques cap al sud de la comarca, tot passant enmig de pastures d’alta muntanya i boixedes que romanen, de moment, en bon estat. La senyalització és de marques grogues d’Itinerànnia i també marques grogues i blanques del PR C-189 que, però, cal cercar atentament en la zona de pastura.

El topònim Surroca és la forma aglutinada de sus roca ‘damunt la roca’.

Sortim de l’església de Sant Martí de Surroca agafant la pista de betó que va a sortir a la colònia Estebanell. De seguida passem per sota de can Picola i trobem una cruïlla, on enfilem per la de més a la nostra esquerra, també de betó, i que puja al Refugi de Montserrat.

A sobre nostre hi tenim els imponents cingles de Can Picola. La zona és de pastura amb grans mates de boixos. Comencem a trobar les marques grogues d’Itinerànnia. La carretera, a partir d’una estació transformadora de corrent elèctrica, gira i comença a enfilar amb fort pendent. Veiem el pic de Sant Amanç i la fondalada de masos per on hem pujat a Surroca. Passem per sobre d’una casa que només conserva la cabanya sencera. Passat un pas canadenc entrem al Bac de Roda.

La font de la Roda

Ara tenim un petit tram planer fins a Can Quimet on s’acaba el betó. La carretera continua. A tocar un rierol hi ha la font de la Roda amb un abeurador. A partir d’aquí la pujada és forta. Deixem la casa de cal Frare a l’esquerra. Ja es comencem a veure moltes parets de pedra seca de les pletes per al ramat.

La paret de les pletes, envoltada de boixos

Al cim, a la nostra esquerra, es veu el coll de Pal. Es van acabant les mates de boix i només queda pastura al voltant de la carretera. En un petit turó, un pèl arrecerat, hi ha el refugi de Montserrat. Continuem uns 300 metres de carretera amunt fins al pal R42 d’Itinerànnia. Som a la Gran Jaça.

La serra Cavallera enfarinada

Deixem la carretera i tirem en direcció Camprodon, tot seguint les marques grogues i blanques del PR C189. Cal estar ben atents perquè hi ha poques roques on s’han pogut fer i estan un pèl desgastades. El sender primer baixa un pèl i després planeja per corriols mínimament marcats per les pastures de sobre el bosc de Fogonella. Quan s’arriba a un coll on hi ha una petita construcció de menjadora per al bestiar i poc després de travessar un filat, el camí comença a baixar una mica a la dreta. Trobem de nou mates de boix entre la pastura ja en prats més planers.

Les pastures de Fogonella

La torre pintada de vermell i blanc de les antenes del Pla d’en Plata ja es va veient i és allà on hem d’anar. El camí baixa més recte al Pla on hi ha un abeurador doble, un gran cornadís per al bestiar i el pal R40 d’Itinerànnia, a tocar la pista de betó que ve d’Ogassa a Camprodon. Just al costat de la carretera trobem la bassa de la serra de la Canya i el ramal de carretera que porta a l’antena.

El Pla d’en Plata

Ara la tornada, que no arriba als cinc quilòmetres, la fem per la pista de betó direcció a Sant Martí. Envoltats de camps de pastura anem baixant lleugerament fins al pal R39 a sota la casa de Fogonella. Seguim la carretera, i després d’una lleugera pujada, som al Coll de la Creu. Continuem i després de passar, de nou, a sota can Picola arribem a Sant Martí, d’on hem partit.

cal frare, fogonella, font de la roda, la gran jaça, mines, ogassa, refugi de montserrat, sant martí de surroca, serra cavallera, surroca,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>