Si volem canviar un aspecte de la nostra vida, primer hem d’entendre això

Ens comuniquem a través del llenguatge i per això som éssers lingüístics. Heidegger deia que Els éssers humans habiten en el llenguatge. Fem servir el llenguatge per a definir, per a explicar els fenòmens i l’experiència humana. I amb tot això, la nostra forma de veure i abordar la realitat. Així com t’expliques serà com vegis les coses i actuïs.

Els mots ens diuen cap on ens enfoquem. Tingueu present que allà on poseu la vostra atenció es torna més real, i que on dirigim la nostra atenció hi trobarem diferents respostes. Això possibilitarà o limitarà, solucionarà o complicarà. El segle passat es considerava que el llenguatge tenia tan sols la funció de descriure el món, però si ho mirem amb més detall podem veure que el llenguatge genera realitat.

Tendim a experimentar les mateixes emocions una i altra vegada. Certes persones tendeixen a sentir-se frustrades tostemps, insegures, ressentides… Una de les raons és que recorren sempre a les mateixes paraules per a descriure la seva experiència. Pensem-hi: un canvi en la nostra vida no es produirà si mantenim el mateix llenguatge que hem tingut fins ara.

Els mots són poderosos, i generalment no en som conscients. Construïm els nostres relats i la nostra narrativa envers els mots. Són el mitjà amb el qual ens expliquem com som, com són els altres i com és la realitat, per tant, el llenguatge afecta els nostres pensaments, emocions, conductes i accions. Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, deia el filòsof Ludwig Wittgenstein.

https://images.pexels.com/photos/2418673/pexels-photo-2418673.jpeg?auto=compress&cs=tinysrgb&dpr=3&h=750&w=1260

Per això és molt important d’entendre i fer la següent distinció: no sabem com són les coses, només les sabem amb la nostra observació i amb la nostra interpretació. Vivim en mons interpretatius.

No hi ha fets, sinó interpretacions. És a través de les nostres interpretacions que tenyim la realitat, bo i entenent realitat com les dades objectives que passen. Dit d’una altra manera, no podem accedir directament a la realitat, sinó que aquesta és interpretada segons la persona que la percep en funció dels seus esquemes personals, socials i culturals.

Quan parlem de realitat hem de diferenciar el que percebem a través dels nostres sentits i el significat que atribuïm a aquestes percepcions.

Així, anomenarem realitat de primer ordre a tot el que arriba als nostres sentits, mentre que el sentit, significat o valor que atorguem a aquestes percepcions constitueixen la realitat de segon ordre.

Si entenem tot això veurem que moltes sovint té poc sentit o és poc útil cercar fora quan volem fer un canvi. No us sembla curiós que, quan una cosa no funciona en la nostra vida, solguem cercar la solució i el culpable fora nostre?

Davant de la mateixa cosa les persones responem de maneres diferents i obtenim resultats diferents. Permeteu-me que us comparteixi una informació anònima sobre la vida, les adversitats i els obstacles.

https://images.pexels.com/photos/161702/harmony-relax-rock-moqui-161702.jpeg?auto=compress&cs=tinysrgb&h=750&w=1260

La pedra.

El distret va ensopegar amb ella. El violent la va utilitzar com a projectil. L’emperador hi va construir. El pagès, cansat, la va utilitzar de seient. Per als nens fou una joguina. David va matar Goliat. Miquel Àngel en va fer la més bella escultura.

El tots els casos, la diferència no rau en la pedra, sinó en l’home. No hi ha cap pedra en el vostre camí que no pugueu aprofitar per al vostre propi creixement.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>