Socialment és convenient d’ésser correctes

Les mentides són afirmacions conscients de coses que no responen a la veritat. Tots ens podem trobar en situacions que ens fan acceptar una mentida, ja sigui perquè la veritat pot ser més dolorosa, perquè convé o perquè emocionalment ens fa falta. En el fons, quan acceptem una mentida, som responsables de les conseqüències: a curt o a llarg termini es poden manifestar i crear malestar, tristesa o altres emocions que requeriran d’acompanyament terapèutic en alguns casos.

Socialment ens han ensenyat a ser correctes, a no expressar tot el que pensem o sentim. Hem après a dir mentides piadoses, les que es diuen amb la intenció de no ferir l’altre. Quedar bé és l’objectiu. De ben petits la innocència innata i l’espontaneïtat s’han transformades, limitades i coaccionades per l’entorn de confiança. L’infant obeeix l’ordre i aprèn a comunicar-se quan utilitza aquesta via. A vegades mentim per simple egoisme amb la intenció d’obtenir un benefici, encara que pugui perjudicar terceres persones.

El camp de la psicologia manifesta que les mentides poden ser un reflex d’inseguretat i desconfiança ocasionades per la por que tenim de no ser acceptats tal com som i evidenciar que podem sortir-ne perjudicats.

Ben prest els infants s’adonen que els adults empren la mentida pel seu propi interès i d’una forma molt quotidiana, per tant ells també aprenen a utilitzar-la per a comunicar-se.

Quantes vegades ens deixem seduir per la publicitat? Anuncis, dietes que prometen resultats increïbles sense esforç, tractaments de bellesa… Les necessitats de les persones es converteixen en oportunitats per a d’altres, per no parlar dels beneficis econòmics que generen. Un consell: llegiu la lletra petita. Sigueu realment conscients del tant per cent de certesa que tenen qualsevol dels productes que adquirim i abans de fer-lo analitzem per quin motiu el volem i quines necessitats hi ha al darrere, perquè sovint ens deixem enlluernar pel contingut i no pas per la veracitat de les grans campanyes.

La violència és igual de real que la física, amb el factor que cada cop costa més de fugir-ne.

Les xarxes socials són una eina per a conèixer gent i relacionar-se, socialitzar i crear un lloc de trobada d’amistats. També ens permeten de descobrir indrets meravellosos… però també poden ser perilloses, perquè la informació que rebem sovint és poc fiable. Són eines a l’abast de tothom: de fet, la meitat de la població en som usuaris. Tots podem ser protagonistes. Un gran nombre d’habitants accepta de manera voluntària l’exposició gratuïta de la seva intimitat en què els altres creuen tenir el dret de jutjar i valorar, molt sovint des de l’anonimat.

Hi ha moltes vies per a enganyar. Una d’elles és el grooming, que anomenem en català ciberseducció de menors. Save the Children defineix el concepte com a assetjament i abús sexual en línia, com a formes delictives d’assetjament que impliquen que un adult es posa en contacte amb un menor per tal de guanyar-se’n la confiança a poc a poc i després involucrar-lo en una activitat sexual. La pràctica té diferents nivells d’interacció i de perill, des d’aconseguir material íntim fins a una trobada sexual. Es tracta d’un procés en què es produeix un enllaç de confiança entre víctima i assetjador, en què aquest darrer intenta aïllar a poc a poc el menor fent que vagi desprenent-se de la xarxa de suport (familiar, amics, docents…) i vagi generant un ambient d’intimitat i secretisme.

En el cas de la ciberseducció de menors, l’abusador envia, mitjançant un mitjà tecnològic, material sexual al menor. A més, se sol fer passar per un d’ells i adopta l’argot de la víctima. La violència és igual de real que la física, amb el factor que cada cop costa més de fugir-ne.

 

Eines per a prevenir la ciberseducció de menors

  • Comunicació. És important de generar espais de confiança, d’atenció, en què el menor pugui expressar les emocions, sentiments o situacions d’allò que viu. Cal que se senti acompanyat, no pas jutjat.
  • Prevenció. Educar en positiu.
  • Educació afectiva sexual. Cal conèixer la sexualitat, el propi cos i el nom de cada part.
  • Suport. Suport de l’entorn més pròxim, família, professors…
  • Coneixement i ús responsable. Cal conèixer les eines tecnològiques i supervisar-ne l’ús per tal que es faci un ús correcte d’aquesta tecnologia.

Tinguem en compte que el menor, tant en aquest cas com en d’altres, no té la maduresa cognitiva ni evolutiva de l’abusador i per tant cal acompanyar-lo tot alliberant el sentiment de culpa.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>