La mateixa societat com a eina de transformació

Cal confiar en la societat com a eina de transformació. Tots formem part d’aquest canvi, i és la nostra responsabilitat d’ésser conscients o de viure d’una manera més conscient, connectats a la realitat que potencia la desigualtat. Parlem de conscient com aquell que sent, pensa i actua amb coneixement.

Els eixos de transformació són molts i ocupen molts d’àmbits. Parlem en aquest article de l’educació, la cultura, la tecnologia i les xarxes socials i l’esport.

Tots entenem l’educació com a l’adquisició de formació i de coneixements, però també és l’afegit dels valors, experiències i creences. Cada un de nosaltres som responsables dels nostres actes, que parlen per si mateixos. Tots podem col·laborar quan ens trobem davant d’una injustícia, situació o acte de tercers que no ens identifica: abús de poder, desigualtat de gènere, assetjament, abús sexual o altres tipus de violències. Davant d’aquestes situacions podem mirar endavant, aixecar la veu pacíficament i formar part de la societat. No ser un més vol dir marcar la diferència, sinó que es tracta de respectar tot i tenir altres interessos.

La cultura ens permet de donar visibilitat a totes aquelles situacions que presenta el dia a dia de la nostra societat. La cultura és per a donar a conèixer, compartir creences, costums, ens permet de trencar prejudicis i mites, denunciar actes i situacions… El fet de donar visibilitat fa que en parlem i trenquem els temes tabú com la sexualitat, les agressions, la mort, les malalties mentals… i participar activament en aquests actes amb col·loquis, intercanvis d’opinió, reflexions i aprenentatges.

Ara per ara la tecnologia i les xarxes socials són la forma més ràpida de comunicar-nos, d’establir converses, conèixer i participar activament amb persones d’arreu del món sense cap altre cost que la connexió mateixa. Ens permeten d’exposar situacions, difondre missatges i comunicar-nos a l’instant. Val a dir que en tots aquests eixos ens podem trobar amb persones que utilitzen les xarxes per a exposar violència o abusos, i davant de tot plegat cal denunciar-ho, ja que en moltes ocasions s’empren també per a difondre imatges de maltractaments, d’abusos i de llur exposició. Quan trobem imatges que vulneren els drets dels altres, com per exemple el dret dels infants, cal denunciar-los per tal de protegir els drets de cada un. D’aquesta manera, les autoritats podran rastrejar-ne la provinença.

Sabem de bona mà que no és un procés fàcil i que en ocasions falta que els agents policials informin correctament de com cal gestionar la denúncia. El procediment no és àgil i la bona intenció del ciutadà sol quedar en això: una simple bona voluntat, així que cal fer pinya i notificar-ho per tal que aquest procés sigui més àgil i efectiu.

En tots els eixos cal exposar temes actuals com la diversitat, les relacions consentides, les relacions socials i l’educació afectiva i sexual. Si en parlem es normalitza, es dona a conèixer, es trenquen mites i tabús i compartim des d’una mirada transformadora valors com el respecte i la tolerància.

L’esport és l’activitat física subjecta a normes en les quals es fan proves d’habilitat, destresa o força física. El món de l’esport, per tant, no va lligat al gènere: tothom pot fer allò que el fa sentir bé, allò que li agrada, perquè l’esforç és el mateix. Deixem de posar etiquetes i reconeguem la superació i els èxits de cada persona que hi participa.

En les activitats esportives podem trobar diferents modalitats de treball individual o en equip: la cohesió grupal i la igualtat de gènere són fonamentals perquè en parlar d’esport el reconeixement sigui a la persona i no pas en funció del seu gènere.

Els Jocs Olímpics d’estiu de Tòquio han estat una competició esportiva que ha generat gran expectació. Enguany han destacat també per fets masclistes que han desfavorit la figura femenina en lloc de reconèixer l’activitat en què participen. Tots som coneixedors d’aquestes notícies que han difós els mitjans: «La Federació Europea d’handbol multa l’equip femení de Norvègia a pagar una multa de 1500 € per jugar en pantalons curts en lloc de fer-ho en biquini o calça». Aquesta multa no és res més que un pensament sexista. La cantant Pink fins i tot es va oferir a pagar l’import total de la sanció.

Un altre exemple és el de les gimnastes alemanyes que van participar en les proves de classificació dels Jocs amb roba de cos sencer en lloc del mallot. El diari ultraconservador La Razón va assenyalar una informació sobre la nadadora australiana Ariarne Titmus: en lloc de titular el seu nom, el mitjà de comunicació va optar per classificar-la com a l’admiradora de Nadal. Elisabeth Seitz, medallista europea i mundial va declarar, sense entrar en detalls, el número de fotografies de gimnastes de poca edat que circulen per les xarxes. No cal afegir-hi res més. Cal revisar urgentment com utilitzem el llenguatge i com fem invisibles els èxits de les dones en l’esport.

El jornalisme no és l’únic àmbit en què es detecta aquest masclisme tan evident. L’agència de notícies internacional EFE, en l’assemblea del COI, manifestà que tan sols hi ha un 37,5 % de dones i que en la Comissió Executiva únicament són el 33 %. A més, el grup d’entrenadores representa el 10 % del personal acreditat. Segons Lisa Solmirano, coordinadora del projecte Una victòria porta a una altra, l’esport és un dels àmbits més masculinitzats. Encara que enguany hi ha participat el 49 % de dones, hi ha moltes injustícies que cal fer-les visibles si les volem erradicar.

Tal com he comentat, la societat és l’eina evident per a denunciar i exposar situacions d’aquest estil, situacions que provenen d’una societat patriarcal i masclista on la figura de la nena i de la dona —cal tractar-les per separat— són vulnerades per normes que les desfavoreixen i les exposen a un públic masculí, que en comptes de valorar-les pel seu esforç les exposa com a figures sexuals.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>